Política

LA CRÒNICA

“Astí parlem català”

“Volen que ens sentim aragonesos, però a Saragossa n'hi ha que ens diuen ‹polacos›”

Davant de l'ajun­ta­ment de Fraga s'estén un pas­seig ample i arbrat. La gent insis­teix, encara avui, a dir-ne pas­seig del Cego­nyer, el nom que tenia abans que el con­sis­tori el canviés per decret i el dediqués a Euge­nio Barrón, engi­nyer i polític fra­gatí que al segle XIX va par­ti­ci­par en grans obres de l'Estat com ara la cons­trucció del Canal d'Isa­bel II a Madrid. En un banc del pas­seig, dues dones apro­fi­ta­ven ahir a l'hora del cafè els dar­rers minuts abans de tor­nar a la feina per par­lar de les seves coses lluny dels seus caps. No tenen ni idea que unes hores abans les Corts d'Aragó havien can­viat el nom de la llen­gua pròpia de la ciu­tat. “A mi tot això m'és igual; que en diguin com vul­guin”, explica una d'elles en cas­tellà. “Català? LAPAO? Aquí en duen fra­gatí, però bé, m'és igual, jo parlo cas­tellà”, res­pon la seva amiga.

Cal bus­car, doncs, fra­ga­tins més moti­vats. L'Igna­cio, per exem­ple. Aquest jove fra­gatí estu­dia mòduls for­ma­tius per tal de tro­bar feina. També és cas­te­lla­no­par­lant, però sí que s'interessa pel tema i té unes idees força ela­bo­ra­des: “El que es parla aquí és fra­gatí; s'assem­bla molt al català, però és una altra llen­gua perquè hi ha parau­les dife­rents: per exem­ple, en català dieu préssec i aquí diuen mulla­rero”, diu a raig. Però totes les llengües tenen loca­lis­mes i for­mes dia­lec­tals, no? “No, però són llengües dife­rents; s'assem­blen i la gent de Fraga si va a Lleida s'entén per­fec­ta­ment, però aquí hi ha parau­les dife­rents”, insis­teix l'Igna­cio. No el tra­iem d'aquí. I el LAPAO? “Pri­mera notícia”, explica. “La llen­gua d'aquí és fra­gatí, no n'han de can­viar el nom”, con­clou.

Per l'altra vorera, hi passa un home amb la seva filla petita. Es diu Gori i ell sí que parla la llen­gua pròpia de Fraga. I quin nom hi posa, a aquesta llen­gua? “Català. Poden posar-hi deno­mi­na­ci­ons dife­rents però és evi­dent que és la mateixa llen­gua”, explica en Gori. Però no tot­hom hi té aquesta consciència, a Fraga, oi? “La gent de Fraga en el fons ho sap, perquè a més hi ha molta relació amb Lleida i Cata­lu­nya, més que no pas amb Sara­gossa, i t'ado­nes que par­lem el mateix idi­oma”, explica. “Però hi ha grups de pressió molt forts des de Sara­gossa; tenen por que per par­lar la mateixa llen­gua ens sen­tim cata­lans i no ara­go­ne­sos, i els que manen aquí –mou el cap asse­nya­lant cap al con­sis­tori, on governa el PP– es dedi­quen a obeir el que diuen a Sara­gossa i no a defen­sar la llen­gua pròpia.” “Volen que ens sen­tim ara­go­ne­sos, però a Sara­gossa ens diuen pola­cos quan ens sen­ten par­lar”, es queixa. I en Gori com se sent? Ara­gonès o català? “De la Franja”, res­pon.

A la filla l'avor­reix la con­versa del seu pare amb el des­co­ne­gut i li reclama que segueixi el camí. Ho fa en català. A la guar­de­ria gai­rebé tot és en cas­tellà, i quan vagi a l'escola tindrà una assig­na­tura de català si la família ho demana, que ho dema­narà. “Tot això del LAPAO és per ama­gar la llen­gua a les pròximes gene­ra­ci­ons, espero que no ho acon­se­guei­xin”, con­clou en Gori.

A mig pas­seig, un parell de fra­ga­tins fan tertúlia davant del bar Sanara. Un d'ells hi tre­ba­lla. És en Sebastián. Diu que és mig català, però que parla en fra­gatí. I no és el mateix? “Som en una fron­tera; aquí es bar­reja la gent d'un lloc i de l'altre, les llengües també, per això sabem català, cas­tellà..., i par­lem fra­gatí”, teo­ritza. Quant a això del LAPAO o ara­gonès ori­en­tal, ni idea. És el pri­mer cop que ho sent. Tam­poc en Juan Ramón, cli­ent del local. Ell com­plica una més la teo­ria: “Això d'aquí és fra­gatí, i el que par­len a Mequi­nensa és xapur­riau, que és com el català”, explica. Però s'ente­nen, els de Fraga i els de Mequi­nensa? “Oh, és clar que sí”, diu, estra­nyat per la pre­gunta. S'hi acosta un home gran, a poc a poc, amb un bastó i una ame­ri­cana antiga que li donen un cert aire dis­tin­git. “Pre­gunti-ho a ell, pre­gunti-li-ho, que és qui més en sap”, anima en Sebastián. L'home gran es diu Manel i ens mira amb inco­mo­di­tat. Sap que a les Corts han apro­vat la nova llei, però no es vol com­pro­me­tre. “Però això d'aquí és fra­gatí i punt, oi que sí?”, insis­teix en Sebastián. En Manel mou el cap i diu que a Fraga no hi ha pro­blema, amb aquests temes. Segueix amb interès el que diuen els com­panys de tertúlia i, final­ment, deci­deix seguir el seu camí. Abans, però, passa pel cos­tat del peri­o­dista: “Ja poden dir noms i més noms, que astí par­lem català”, diu per sota del nas. I marxa amb un som­riure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.