Política

País Valencià

De nom País Valencià

L'aprovació de la iniciativa del PP per vetar aquesta denominació a les Corts culmina una estratègia plasmada al llarg dels anys amb la seua eliminació del nomenclàtor de nombroses poblacions

L'oposició i una contundent reacció de la ciutadania han pogut evitar en alguns casos la supressió d'un nom a què no volen renunciar

Castelló de la Plana, de la qual Fabra va ser alcalde, mai va plantejar un canvi de nom a la plaça País Valencià

Amb la gastada excusa d'haver de defendre les senyes d'identitat de les presumptes agressions i ingerències que provenen d'enllà de Vinaròs, el PP valencià va consumar fa uns pocs dies a les Corts l'estratègia d'eliminació del corònim País Valencià que practica en l'administració local des de fa anys. El corró de la majoria popular a la cambra va permetre l'aprovació d'una proposició no de llei que veta l'ús d'aquesta denominació – recollida en el preàmbul de l'Estatut i vinculada al nacionalisme de signe fusterià– en les iniciatives que es presenten a la cambra. A més, s'insta la resta d'institucions públiques a respectar la nomenclatura de Comunitat Valenciana.

L'aprovació d'aquesta norma, a què els grups de l'oposició neguen qualsevol validesa efectiva, ha provocat el mateix debat i enrenou que cada canvi en el nomenclàtor de les poblacions que al llarg de l'última dècada han substituït l'incòmode País Valencià dels seus carrers, places o avingudes per un altre de més adient als interessos ideològics dels populars. L'avanç electoral del PP ha permés l'eliminació d'una denominació estesa de nord a sud del territori, tal com va poder comprovar la professora Carmen Palacios durant l'elaboració, junt amb Rafael Gil, del llibre Las calles de Valencia y pedanías. El significado de sus nombres, editat el 2003 per l'Ajuntament de València. En la seua recerca per explicar les diferents denominacions que ha tingut l'actual plaça de l'Ajuntament de València –incloent-hi la de País Valencià entre 1979 i 1987–, Palacios es va trobar amb vora un centenar de municipis que en aquell moment conservaven el corònim: Vinaròs, Betxí, Castelló de la Plana, l'Alcora, Picanya, Paterna, Alaquàs, Puçol, Xàtiva, Algemesí, Massanassa, Bunyol, Cocentaina, Santa Pola, Petrer, Finestrat i Alcoi, entre molts altres. Una dècada més tard, però, aquesta xifra s'ha reduït de forma significativa tant pel que fa al nombre com per la significació política dels ajuntaments que han decidit canviar el nomenclàtor.

Entre els dissidents es troben dues referències històriques de l'esquerra com són les capitals de l'Horta Nord i el Baix Vinalopó, Torrent i Elx, respectivament. En el primer cas, el canvi va ser una de les primeres actuacions de l'aleshores alcaldessa i actual consellera d'Educació, M. José Catalá, la popular que en una ocasió va demanar disculpes als seus companys de partit per parlar en valencià. En 2009, Catalá va sotmetre a referèndum la substitució de la històrica i central avinguda del País Valencià. La qüestió sols va obtindre el suport del 4% del cens torrentí que per un escàs marge de sufragis va votar a favor de la nova avinguda el Vedat.

Pel que fa a Elx, l'equip de govern del PP encapçalat per Mercedes Alonso va anar més enllà i no sols va substituir l'avinguda País Valencià per Comunitat Valenciana, sinó que va fer una transformació a fons en la guia de carrers, eliminant el jardí Dolores Ibarruri o el canvi de l'avinguda del Ferrocarril pel nom de l'últim alcalde feixista, entre d'altres.

Marxa arrere

L'executiu il·licità va tirar mà de l'argumentari que utilitza el PP amb aquesta qüestió per justificar la modificació: País Valencià no és la denominació oficial, i per tant, “cal rectificar.” Però en altres municipis els populars han estat més clars i no han amagat la motivació ideològica. L'exemple més clar el va protagonitzar Montserrat fa dos anys, quan la seua alcaldessa va assegurar que la denominació de País Valencià obeïa a “una entelèquia geopolítica dels anomenats Països Catalans, i per tant eixe anacronisme cal rectificar-lo”. El seu vot de qualitat va permetre el canvi pel de Salvador Seguí, fins que el desembre de 2011el nou equip de govern va restituir de nou el de País Valencià. Dos noms diferents en a penes dos anys per a un mateix carrer.

Un altre dels casos singulars de les actuacions del PP pel que fa a la denominació es va produir a la capital de la Costera, a Xàtiva, on l'executiu encapçalat pel president de la Diputació de València, Alfonso Rus, va aconseguir la substitució de l'emblemàtica plaça del País Valencià després de cedir a la pretensió de l'oposició de retirar els títols honorífics que el dictador Francisco Franco encara conservava com a batle perpetu, fill honorífic i fill predilecte de Xàtiva.

En altres ocasions, però, el PP ha hagut de fer marxa arrere en les seues pretensions per la contundent reacció veïnal en contra. Així, l'Eliana manté el nom de País Valencià a la plaça on està ubicat l'Ajuntament, després del pronunciament contrari de la majoria de les associacions veïnals que formaven part del Consell de Participació Ciutadana a la iniciativa dels populars el 2008. La rebel·lió ciutadana també va ser decisiva a Algemesí (Ribera), on els veïns van recollir firmes, van presentar recursos de reposició a la proposta del PP i es van manifestar als carrers perquè es mantinguera la denominació plaça del País Valencià.

Significatius són també els municipis on el PP no ha volgut tractar la qüestió, com ara Alcoi, durant el govern del PP. I caldrà preguntar-se si ciutats com Castelló de la Plana, regida durant anys pel president Fabra, es decidirà a canviar la plaça del País Valencià.

Campanya
La proposició no de llei se suma a la condició imposada pel govern valencià a l'executiu català de respectar la denominació Comunitat Valenciana per a l'acord de reciprocitat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
POLÍTICA

Orobitg i Viñas, representants de la Selva i el Gironès a la llista d’ERC

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona