Reivindicació ‘vintage'
El vet del PP i del PSOE a l'oficialitat del català a les institucions de la UE fabrica independentistes
Schulz no s'atreveix a complir la promesa d'autoritzar-ne l'ús
Que el federalisme són els pares i la tercera és una via morta ha quedat demostrat, fins i tot, al Parlament Europeu. El PP i el PSOE, fàbrica d'independentistes també a Brussel·les, hi continuen vetant l'ús de la llengua catalana, tot i que probablement és la reivindicació més fàcil de resoldre de Catalunya: no generaria cap despesa extra ni cap problema en una Eurocambra que ja treballa en 24 llengües, l'àmplia majoria molt menys parlades. El boicot dels eurodiputats espanyols al català arriba sovint al hooliganisme d'insultar Ramon Tremosa quan intervé en el ple en anglès o italià: “Hablas mejor español!”, el va escridassar el socialista Alejandro Cercas.
Alejo Vidal-Quadras no és l'únic contrari a la llengua. Els socialistes han fet molt de mal amb la seva feina bruta i soterrada i, especialment, amb la croada personal de Miguel Ángel Martínez: l'eurodiputat castellanomanxec del PSOE és precisament el vicepresident de l'Eurocambra responsable de multilingüisme i dels serveis de traducció i interpretació i s'ha oposat ferotgement a la promesa de Martin Schulz de permetre les intervencions en català a l'hemicicle. Els eurodiputats catalans estan disposats a avançar-ne per escrit la traducció i, per assegurar que el cost econòmic fos zero, s'aprofitarien els intèrprets catalans que ja treballen a Brussel·les com a traductors de castellà. “És que tant se val el motiu, senzillament no es farà i punt”, dispara Martínez. Pobra Maria Badia.
Ocasió perduda
La finestra històrica d'un president catalanòfil del Parlament Europeu s'ha tancat i l'oficialitat de la llengua catalana haurà de continuar esperant, almenys fins a l'estat propi. Abans Andorra s'adherirà a la UE (i el problema s'haurà acabat) que Espanya acceptarà que el català rebi el mateix tracte que el castellà, com Irlanda va fer amb el gaèlic, tot i tenir només 130.000 parlants. De res no ha servit que Schulz sàpiga recitar de memòria les novel·les de Jaume Cabré: impressionat per l'odi del PP i del PSOE a una llengua del seu propi Estat, el líder dels socialistes europeus s'ha acabat fent enrere, per por d'enfrontar-se a Espanya i buscar-se problemes en
la seva cursa per presidir la
Comissió Europea.
La llista de greuges als catalanoparlants és interminable: les empreses escripturades en català continuen marginades dels concursos públics de la Unió, els catalans no poden fer oposicions a Brussel·les en la seva llengua materna, a diferència de la resta d'europeus, les farmacèutiques no poden redactar els prospectes en català... I populars i socialistes ho aprofiten per fomentar el secessionisme lingüístic, obligant la Comissió a diferenciar el català del valencià, per exemple en els cursos d'Erasmus. Després del 25-M, els nous eurodiputats catalans tornaran a fer front comú per defensar aquesta reivindicació que ja és vintage.
Quan es tracta de protegir el castellà, en canvi, la bel·ligerància del PP i del PSOE s'acosta a l'obsessió. El govern espanyol va bloquejar durant anys l'aprovació de la patent europea, perquè limita a l'anglès, el francès i l'alemany les llengües en què es poden registrar invents. I fins i tot va demanar als eurodiputats catalans que hi votessin en contra. L'executiu del PP ha arribat a prohibir als seus funcionaris que participin en reunions europees si no se'ls permet parlar en castellà: el 2012 va enviar-los una circular en què els advertia que no els reemborsarien les despeses i dietes de desplaçament si assistien a trobades tècniques del Consell en què no se'ls garantís servei de traducció i interpretació en llengua castellana.
El govern de Zapatero directament va prendre el pèl als catalanoparlants, amb promeses que no només va incomplir sinó que han estat contraproduents. Per exemple: va vendre que al Tribunal de Luxemburg s'hi podria fer servir la llengua catalana, però la lletra petita de l'acord n'exceptua els documents jurídics, que en un tribunal són els més importants.
