Política

CiU es referma en l'aposta estratègica d'Artur Mas

La federació evita l'autocrítica i fa pinya interna amb una “satisfacció moderada” pel resultat de les europees

El lideratge del president, apuntalat

Duran insta l'Estat a aparcar l'immobilisme

L'examen de les europees podia haver obert un terrabastall intern a CiU si els resultats haguessin estat pitjors dels obtinguts. Però Artur Mas va superar la prova en mantenir el percentatge de vots i guanyar 100.000 electors respecte del 2009, a menys de dos punts de diferència d'ERC. Les expectatives eren molt modestes en les enquestes de fa mesos i planava el perill que els sectors més moderats de la federació posessin en qüestió el camí seguit si es confirmaven a les urnes. No va anar així. La direcció de CiU va fer pinya ahir amb una “satisfacció moderada” pel còmput global. En el quarter general d'Unió, on es va reunir l'executiva de la federació, no hi va haver crítiques a l'estratègia, segons fonts de la direcció. Més aviat al contrari; es va valorar positivament que CiU sigui una de les poques forces polítiques de govern europees que han mantingut l'embat electoral en ple context de retallades.

El president del comitè de govern dels socialcristians, Josep Antoni Duran i Lleida, va alinear-se amb CDC a l'hora de l'avaluació general i va admetre que la tercera via depèn de Madrid. “Jo no tinc cap tercera via. És l'Estat el que ha de fer una proposta política. No barregem la tinta i el calamar”, va assenyalar en la roda de premsa posterior a l'executiva de la federació. Abans, les direccions reduïdes dels dos partits havien fet el seu propi balanç. Diversos actors semblen haver sortit apuntalats de la batalla electoral: el lideratge de Mas, la gestió d'un dels seus homes forts, Francesc Homs, que algunes veus havien situat en el punt de mira, i la direcció de CDC, amb Josep Rull i Lluís Corominas al capdavant. Només ha passat un dia, però al carrer Còrsega no s'ha replantejat, per ara, la convocatòria d'un congrés per rellevar Oriol Pujol de la secretaria general. L'aposta per fer pivotar la campanya electoral sobre el procés i la figura de Mas ha salvat uns resultats que s'albiraven complicats.

Diverses fonts de CiU admeten que un dels reptes que afronta ara la federació és millorar el relat sobre la feina feta al govern i als ajuntaments en matèria econòmica i en polítiques socials, tot i les tisorades. I és que CiU va obtenir una escassa presència als municipis metropolitans que més pateixen la crisi, llocs on ERC ha aconseguit enfortir-se amb la marca de l'esquerra i deslliurada del desgast de la governabilitat.

Davant la hipòtesi que els republicans entrin a l'executiu, la federació insisteix a recordar que el president de la Generalitat manté les portes obertes del Palau des del primer dia. “Si no es va fer és perquè no van voler”, va remarcar Duran sobre el possible govern de coalició. La nit electoral, Mas va popularitzar l'expressió “menjar-se els marrons” per il·lustrar la solitud amb què CiU està al govern. “Assumim les responsabilitats d'una manera precària”, va redoblar Duran, en un inequívoc missatge als republicans.

Vistos els dramàtics resultats del PSC, fonts de CiU donen per provat que l'aposta per una tercera via té un escàs recorregut electoral. Duran va alertar l'Estat que hauria d'abandonar l'“immobilisme”, però els convergents troben inapel·lable l'aposta sobiranista i ja miren cap al 9-N amb l'òptica del doble sí. Les divergències són innates a CiU, que ha evolucionat amb l'estira-i-arronsa entre els socis. La pròxima, la posició en la consulta.

LES FRASES

Mas, des del primer moment, va convidar ERC a formar part del govern. Qui va dir que no va ser ERC
Josep A. Duran i Lleida
SECRETARI GENERAL DE CIU
[El resultat d'ERC a Barcelona] no altera el meu mandat. ERC és un dels partits que ha col·laborat més
Xavier Trias
ALCALDE DE BARCELONA
Ha quedat clar que hi ha un descens de gairebé 31 punts dels partits contraris a la consulta
Lluís Corominas
VICESECRETARI GENERAL DE CDC

Com han afectat CiU les tàctiques del PSC i la CUP?

A l'hora de fer balanç de les eleccions europees, des de CiU sostenen que el PSC i la CUP podrien haver fet variar notablement els resultats dels comicis si el paper que hi han tingut hagués estat un altre. Diverses fonts de la federació reiteren que si els de David Fernàndez s'haguessin presentat a les eleccions, probablement haurien restat suports a ERC i, possiblement, CiU hauria pogut guanyar les seves segones eleccions europees. La primera i única vegada que ho van aconseguir va ser el 1994, amb un Jordi Pujol fort al govern de la Generalitat i amb Carles Gasòliba com a cap de cartell. La força hegemònica dels comicis a l'eurocambra, fins ara, havia estat el PSC.

Josep Antoni Duran i Lleida també es va mostrar convençut que, si el PSC hagués fet una clara aposta pel dret a decidir, ni els socialistes catalans ni els nacionalistes “estarien on estan”. Duran dóna per fet que Pere Navarro no s'hauria “fotut la patacada que s'ha fotut” i de la qual s'han beneficiat ERC, ICV-EUiA i Podem, segons el líder d'Unió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid
Pròxim Orient

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona