El moment històric que estem vivint a Catalunya, que considero que és el més important dels darrers setanta anys i que ens ha de permetre marxar de l'Estat espanyol.

En principi sí que hi vull participar. Gairebé segur que hi pujaré el dia 12.

Sens dubte és imprescindible en el procés per arribar a la independència de Catalunya, igual que ho és l'ANC, l'AMI, Òmnium i els partits sobiranistes. Si tots plegats no som capaços de fer el pas endavant, això no funcionarà. Hem d'anar plegats i no defallir malgrat els entrebancs que ens trobem fins al 9-N.

Els polítics, contràriament al que es diu, sempre estan a l'altura, encara que hi ha vegades que no saben reflectir del tot la societat que tenim.

La raó legal i les dificultats de tota mena que s'han anat i s'aniran acumulant a mesura que arribi la data em fan tenir dubtes, però el nas i l'instint em fan creure que sí que és possible.

En política el terme definitivament no existeix. Les relacions es troben en un punt mort i en aquests mesos que queden fins al novembre passaran moltes coses, de bones i de dolentes, i aquestes relacions es tensaran al màxim. Però crec que cal mantenir el diàleg, però no a qualsevol preu.

Era una utopia quan vam començar el 1979. Des de la sentència de l'Estatut del 2010 ha passat a ser una necessitat imperiosa que la ciutadania reclama. El poble ha demostrat en aquests darrers temps que vol un canvi i que la situació actual no es pot aguantar. Si els catalans volem no hi haurà res que ens aturi. Res.