Com és que no eren molts més?

Ni l'ABC ni La Razón van voler posar ahir en portada la imatge d'una concentració espanyolista a Barcelona. Un dia que podien fer-ho! Sí que ho va fer El Mundo, però amb un enquadrament estret, que evitava la imatge global de la plaça Catalunya. Això sí: tots deien que la mobilització no va fracassar. En les planes interiors, alguns articles intentaven explicar com és que, malgrat l'èxit, allà no hi eren tots els que haurien de ser-hi. Álex Sàlmon, a El Mundo, assenyalava que hauria estat millor el 6 de desembre, i no tant una fiesta nacional amb connotacions negatives heretades del passat. Més explícit era José García Domínguez a Libertad Digital: el nacionalisme espanyol arrossega massa caspa, no és atractiu i hauria de passar per l'esteticista. La Razón no s'oblidava de culpar el PSC, és clar, i l'ABC insinuava que la culpa era de Tomàs Molina per haver predit mal temps. Espanya, derrotada pels elements, un cop més. A El País, Antonio Elorza justificava l'escàs predicament de l'unionisme pel clima d'anys trenta, el monopoli informatiu i l'exclusió d'allò diferent que imposa el nacionalisme català. Estem adoctrinats, doncs. Elorza prefereix considerar l'independentisme el producte d'una pèrfida manipulació en lloc d'una opció raonada de ciutadans adults i lliures. Com sí que ho és la seva, suposem. Així a ell no li cal negociar-hi res, és clar. Però ves que no sigui aquesta falta de respecte, senyor Elorza, el principal motiu pel qual l'espanyolisme fracassa a Catalunya.