Política

BAR MOTOCLUB. TARRAGONA

28 d'octubre

La política no passa de llarg

La política sembla lluny de la cola que es pren el Josep Maria: “A casa, ni comentem les notícies”
“No veig els polítics amb prou valentia per fer una declaració unilateral d'independència”

Diuen alguns que a Tar­ra­gona la febre sobi­ra­nista amb prou fei­nes arriba a unes dècimes de febrícula, i que els tar­ra­go­nins van tirant sense cap­fi­car-se gaire en el 9-N, les con­sul­tes, els pro­ces­sos par­ti­ci­pa­tius o les impug­na­ci­ons vari­a­des. Per inten­tar pren­dre la tem­pe­ra­tura al cen­tre de la ciu­tat, m'assec en una de les ter­ras­ses més tran­si­ta­des de la gran artèria tar­ra­go­nina: el bar Moto­Club de la ram­bla Nova, que des dels anys cin­quanta és el punt ine­lu­di­ble des d'on veure pas­sar la gent, i on molts man­te­nen el cos­tum de fer-ho amb un diari a la taula. És dia de mer­ca­det, i entre les para­des i les gan­gues inal­te­ra­bles cri­da­des a tort i a dret, alguns moca­dors grocs als fanals de la ram­bla evi­den­cien la resistència de la dar­rera acció de l'ANC a la ciu­tat, aque­lla que alguns regi­dors del PP van qua­li­fi­car de forma des­a­for­tu­nada a les xar­xes soci­als. Però tot això sem­bla molt lluny de la cola que es pren el Josep Maria Sales men­tre els seus bes­sons dor­men al cot­xet una beneïda mig­di­ada (qui sap si fruit d'anar ram­bla amunt i ram­bla avall una bona estona). “A casa, ni mirem ni comen­tem ja les notícies. Volem que es pugui votar, però tam­poc som inde­pen­den­tis­tes. No ens agrada la política”, explica. Però, tot i el seu rebuig, tam­poc té tan clar que la ciu­tat vis­qui al marge del que omple tertúlies a d'altres punts de la geo­gra­fia. “Hi ha diver­si­tat, la mateixa que et pots tro­bar a d'altres llocs.”

Que els cli­ents del Moto­Club no pas­sen de la política ens ho con­firma una visita a l'inte­rior del local. Aquesta tar­dor exces­si­va­ment esti­uenca fa que el bar esti­gui buit per dins, i apro­fito la tran­quil·litat per son­de­jar un tre­ba­lla­dor. “Des de l'11 de setem­bre sí que notem que par­len més de política cata­lana, però vaja, aquí es parla del que sigui el tema del dia!”, reco­neix men­tre fei­neja.

A la ter­rassa, entre una pare­lla de turis­tes estran­gers que posen els cinc sen­tits per ori­en­tar-se en un mapa de la ciu­tat (i als quals pre­fe­reixo no posar al mig d'un altre labe­rint metafòric) i un cli­ent que declina ama­ble però enèrgi­ca­ment par­lar de la situ­ació cata­lana, en Jaume Pujol s'avé a igno­rar una estona les tru­ca­des cons­tants al seu telèfon. “El model actual de 9-N és l'única solució. La veri­tat és que cada pas que està fent Madrid, neix un inde­pen­den­tista”, comenta. Sobre una nova impug­nació, que veu ine­vi­ta­ble, ho té clar: “El govern espa­nyol està sent la riota del món”, tot i que, al mateix temps, refle­xi­ona que aquest món tan sols mourà un dit a favor dels cata­lans quan es tro­bin amb un pro­blema “de facto”. És a dir, amb una decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència. “I no veig els polítics amb prou valen­tia per fer-ho”, reco­neix.

“Tenim uns polítics que són molt nor­ma­lets, tenen poca cul­tura”, s'hi suma en Manuel Fernández, tot un veterà dels matins al Moto­Club diari en mà als seus 82 anys. “Sap? Jo he pas­sat l'època de la fam, i això, com totes les cri­sis, pas­sarà. I pot­ser aquesta ja dura massa”, m'explica. En Manuel diu que no és inde­pen­den­tista, perquè creu que aquesta opció sols divi­deix, però també té clar que “Cata­lu­nya és molt forta” i que se'n sor­tirà. “La vida no és per als aco­llo­nits”, em diu abans d'asseure's i dema­nar el refresc de mig matí.

A la taula del cos­tat, fent com­pa­nyia a un dels cli­ents que han refu­sat par­lar amb mi, s'hi asseu en Miquel Sagí, i enceta el debat amb la pràctica de qui fa mesos que dóna tombs al tema. “Sóc inde­pen­den­tista, però abans no ho era. Crec que els de Madrid me n'han fet!”, em con­fessa. “Però sobre­tot vull que es pugui votar”, subrat­lla. Es lamenta, però, que el govern no està ofe­rint prou infor­mació als ciu­ta­dans del car­rer sobre les con­seqüències pràcti­ques d'una inde­pendència, i dubta de la vin­cu­lació tar­ra­go­nina amb el procés. “Ho accep­taríem, però no és una ciu­tat inde­pen­den­tista. Vés al camp del Nàstic i ho veuràs.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia