Els micropobles reivindiquen la seva realitat, diferent a la de les ciutats
Pira acull la primera convenció d'aquests petits municipis, que suposen un 60% del territori i un 2% de la població
Catalunya té actualment 328 municipis de menys de 500 habitants, que representen un 60% del territori i un 2% de la població. Són els anomenats micropobles. Fa sis anys que es va crear una associació que els agrupa, i ara ja en formen part un centenar. Precisament aquest dissabte han celebrat a Pira (Conca de Barberà) la seva primera convenció, sota el títol 'Viabilitat i visualitat dels micropobles al segle XXI'. Una jornada amb què han demanat que es reconegui la seva realitat, i que ha servit per posar damunt la taula les seves principals reclamacions, com són les depuradores, l'arribada de la banda ampla als municipis o el pagament dels deutes del Fons de Cooperació Local de la Generalitat.
Maria Crehuet, presidenta de l'Associació de Micropobles de Catalunya (AMC) i alcaldessa d'Ordis (Alt Empordà), ha exposat, per exemple, que els municipis petits encara “s'entenen més amb la capital de comarca que amb el municipi del costat”, una tendència que, ha recomanat, “s'ha d'anar trencant”. “Només si col·laborem tots junts, respectant les particularitats de cadascú, aconseguirem fer una cosa millor tots plegats”, ha manifestat.
En la jornada d'aquest dissabte, des de l'AMC han volgut reivindicar, principalment, que es reconegui la seva realitat, “que sàpiguen que no som igual que Barcelona”, ha etzibat Crehuet, “ni administrativament, ni humanament, ni en dimensió”. Entre altres peticions més concretes, però, han destacat les depuradores, l'arribada de la banda ampla i el pagament dels deutes del Fons de Cooperació Local de la Generalitat.
Respecte aquesta última demanda, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha avançat que abans d'acabar l'any, la Generalitat té la voluntat d'eixugar el deute del 2012 i del 2013, i també d'abonar una part de l'import que correspondria al 2014. A més, ha refermat el compromís de l'executiu de continuar donant suport als micropobles amb, entre altres, un sou opcional als càrrecs electes. Es tracta d'un import que depèn del nombre d'habitants, que funciona com una subvenció, i que els petits municipis poden demanar o no.
Els micropobles com a vertebradors de país
Justament, Joana Ortega, ha estat l'encarregada de clausurar la jornada, amb un parlament en què ha posat de manifest que només “des del coneixement de la realitat” es pot donar “resposta a les necessitats del territori”. Així mateix, ha donat valor als micropobles i ha afirmat que són els que fan possible “que tinguem un país potent, fort, i que sigui possible l'equilibri territorial que volem”.
Finalment, ha felicitat aquells que des de la política i la societat dels micropobles “han contribuït a fer de Catalunya un gran país”. En aquesta línia, ha avançat que la setmana vinent es debatrà al Parlament un avantprojecte de llei de simplificació administrativa vinculada al món local. Un text que contempla una relació més planera amb l'administració, pensant especialment en els municipis més petits. Precisament l'AMC, així com altres entitats, hi va poder dir la seva quan es va discutir en comissió.
Primera convenció
En aquesta primera trobada, que s'ha celebrat amb la intenció de donar a conèixer quina és la situació actual dels micropobles a Catalunya, s'hi han pronunciat tres ponències sobre la qüestió. La primera ha estat la de la professora de Geografia i Història de la UAB, Maria Garganté, que ha parlat d'aspectes geogràfics i històrics dels micropobles; la segona l'ha realitzat el periodista i exdirector de La Vanguardia Lluís Foix, al voltant de l'àmbit econòmic i social dels municipis més petits; i la darrera, a càrrec del periodista i director del diari Ara, Carles Capdevila, ha versat sobre el tractament que es fa dels micropobles als mitjans de comunicació.
