CDC i Unió pacten «respectar» però «no impulsar» cap consulta

El document de consens destaca que la prioritat de CiU és la crisi econòmica

La pri­mera tro­bada ofi­cial de les direc­ci­ons de CDC i Unió després de la con­sulta sobre la inde­pendència d'Arenys de Munt tenia l'obli­gació de donar una imatge d'uni­tat després d'algun estira-i-arronsa més o menys sobi­ra­nista. Tot i que el PSC va afa­nyar-se a denun­ciar una supo­sada «deriva radi­cal» de CiU, el resul­tat dóna suport moral a les con­sul­tes però sense cap com­promís pràctic. L'exe­cu­tiva naci­o­nal de CiU, en la línia del que ja havien anat dient els diri­gents dels dos par­tits, va deci­dir no impul­sar la con­vo­catòria de con­sul­tes però va subrat­llar que «res­pec­tarà i farà cos­tat a la volun­tat» dels seus grups muni­ci­pals. Tan­ma­teix, la pri­o­ri­tat de CiU és ara mateix «aixe­car Cata­lu­nya, superar la crisi i defen­sar l'auto­go­vern».

El docu­ment, que des­taca les coin­cidències i pre­fe­reix no inci­dir en les diferències, rei­vin­dica que els dos par­tits «incor­po­ren la defensa del dret a l'auto­de­ter­mi­nació com a dret irre­nun­ci­a­ble» i que les con­sul­tes «poden cons­ti­tuir una cana­lit­zació en què el ciu­tadà veu la pos­si­bi­li­tat de denun­ciar la seva insa­tis­facció».

Els diri­gents de CDC i d'Unió havien donat un accent dife­rent a les seves valo­ra­ci­ons sobre la con­sulta d'Arenys de Munt: des de les files con­ver­gents s'asse­gu­rava que CiU «acom­pa­nyarà» els referèndums que es con­vo­quin en altres muni­ci­pis cata­lans, i fins i tot Artur Mas reve­lava que vota­ria «sí» a la inde­pendència de Cata­lu­nya; men­tres­tant, els demo­cra­ta­cris­ti­ans mar­ca­ven distàncies amb aques­tes ini­ci­a­ti­ves i recor­da­ven que el seu pro­jecte de futur no és la inde­pendència. El secre­tari gene­ral d'Unió, Josep Maria Pelegrí, va dir l'endemà de la con­sulta are­nyenca que «Unió i CiU mai han estat inde­pen­den­tis­tes».

Feijóo vol «castigar» les consultes

El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, va convertir-se ahir en un dels pocs dirigents del PP que han aixecat la veu de manera més contundent contra les consultes sobre la independència de Catalunya i ha reclamat un càstig penal contra els convocants. Feijóo, un dels pesos pesants del PP més propers a Mariano Rajoy, va assegurar que «els actes il·legals han de castigar-se amb la tranquil·litat que ofereixen les lleis» i, per tant, segons ell, les «consultes il·legals són sancionables des del punt de vista administratiu i penal». Tot i això la justícia ja es va pronunciar en un sentit molt diferent al que reclama Feijóo: un jutjat de Barcelona va suspendre l'acord de l'Ajuntament d'Arenys de Munt per donar suport a la consulta però no la votació en si perquè estava convocada i realitzada per una entitat privada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.