Política

RUBÉN VIÑUALES

CANDIDAT DE CIUTADANS A TARRAGONA

“Hem de canviar el xip per tenir més inversió”

El cap de llista de Ciutadans, que aspira a assolir representació per primer cop a Tarragona, diu que parlaran “amb tots els partits”, però que no entraran en cap pacte de govern

Aposta per traslladar l'Ajuntament a la Tabacalera per “acostar l'administració als barris”

Creu que el PSC ha “venut fum” durant aquest mandat

EL PARTIT
“En la nostra llista no hi ha polítics professionals, sinó gent que coneix
el món real”
DEBAT NACIONAL
“Per desgràcia, afectarà la campanya. A Tarragona, el debat hi és igual”
PACTES
“La nova política
es desenvolupa amb pactes de ciutat, no amb un repartiment de càrrecs”
BALLESTEROS
“No té força per negociar amb altres administracions.
No n'hi ha prou sent bona persona”
MANDAT
“No hi ha hagut oposició. Hem tingut uns partits grans amb pactes ocults entre si”
BARRIS
“Correm el risc
que alguns barris acabin sent guetos. Tarragona no és sols la rambla Nova”
JOCS DEL 2017
“Si objectivament veig clar que no
hi ha cap benefici, n'aturaré la celebració”

Ciu­ta­dans (C's) afron­tarà per ter­cer cop a Tar­ra­gona el repte d'asso­lir repre­sen­tació a l'Ajun­ta­ment, un objec­tiu del qual va que­dar lluny el 2011, amb tan sols un 1,71% dels vots. Després dels bons resul­tats en les elec­ci­ons cata­la­nes del 2012 –en què van acon­se­guir un dipu­tat per Tar­ra­gona– i l'ascens gene­ral de la marca a l'Estat, però, tot indica que aquest cop el salt a la sala de plens és a tocar. La for­mació ha apos­tat per un jove advo­cat, Rubén Viñuales, sense experiència política.

Arriba a les elec­ci­ons sense cap experiència prèvia en gestió pública. Això serà un han­di­cap?
Abans de començar, sí que pen­sava que ho podria ser, però després d'aquests dos anys a Ciu­ta­dans, de con­tacte amb les admi­nis­tra­ci­ons, m'adono que és millor no saber res de la política antiga. No calen polítics pro­fes­si­o­nals, sinó pro­fes­si­o­nals que es dedi­quin a la política. Jo he tre­ba­llat fent de tot per pagar-me els estu­dis; sóc autònom, i pot­ser sé més de la vida real que algú que ha estat tota la vida fent política pro­fes­si­o­nal.
De fet, en la seva llista des­taca que ningú ha exer­cit com a polític abans.
Exacte, no hi ha ningú que hagi tin­gut un càrrec polític; afi­li­ats a altres par­tits, sí. El que volem és ser la ter­cera via, una opció dife­rent, que aglu­tini aque­lles per­so­nes cen­tris­tes.
Res­pon això a la clàssica pre­gunta sobre on se situa C's en l'eix dre­tes-esquer­res?
Aquesta és una con­cepció de prin­ci­pis del segle XX. És un debat estèril que no aporta res; el que importa són les polítiques con­cre­tes.
Què l'ha empès a fer el salt al món de la política, i amb la sigla de C's en con­cret?
Em va engres­car a fer el salt pre­ci­sa­ment el fet de veure des de casa com estan les coses: la situ­ació en què vivim, la cor­rupció, l'ús del dis­curs inde­pen­den­tista per tapar els pro­ble­mes reals que vivim a Cata­lu­nya, situ­a­ci­ons de penúria real. La veri­tat és que tenir l'opor­tu­ni­tat de defen­sar el pro­jecte de C's, i més a la meva ciu­tat, és un honor.
El debat naci­o­nal pla­narà sobre aques­tes elec­ci­ons. Creu que influirà en el vot dels tar­ra­go­nins?
No volem tenir aquest debat en l'àmbit muni­ci­pal, perquè això ens impe­dirà par­lar de la ciu­tat. Però, per desgràcia, afec­tarà. Serà ine­vi­ta­ble, ja que, per exem­ple, els mit­jans de comu­ni­cació són pràcti­ca­ment mono­temàtics amb aquest tema. Nosal­tres, però, no en par­la­rem lle­vat que ens ho pre­gun­tin. La gent ja sap que nosal­tres no cre­iem en la inde­pendència i que defen­sem que aquest matri­moni es pot sal­var. Res­pecto que hi hagi gent que vul­gui la inde­pendència, però també vull que es res­pecti que jo em sento català i espa­nyol alhora.
Hi ha qui diu que Tar­ra­gona viu al marge de la febre inde­pen­den­tista.
Fins a cert punt, la gent que viu a Tar­ra­gona sí que té unes carac­terísti­ques dife­ren­ci­als, molt deter­mi­na­des per la història recent. Però el debat hi és igual. Pot­ser no al mateix nivell que a Girona, sí, però hi és igual.
Com valora aquest dar­rer man­dat, en què el PSC ha gover­nat en mino­ria?
Sobre l'alcalde Josep Fèlix Balles­te­ros, com a per­sona, no hi tenim res a dir. Ara, com a polític, ha fet tan­tes pro­me­ses que no ha pogut com­plir... Ell sem­pre diu que sí a tot­hom, a tot el que li dema­nen, i després el pro­blema és dels tècnics, quan veuen que allò és impos­si­ble. Penso que la gent al final està can­sada; no volem pater­na­lis­mes. I aquest dar­rer man­dat al final ha estat venent fum. Quin lle­gat dei­xarà Balles­te­ros després d'aquests anys? Cap. Pot­ser per això està tan cap­fi­cat en els Jocs del Medi­ter­rani del 2017.
Uns Jocs que estan sent qüesti­o­nats per alguns can­di­dats aques­tes dar­re­res set­ma­nes. Com ho veuen des de C's?
És un pro­jecte que no hau­ria començat mai, i menys ara. Paguem nosal­tres, les pro­ves es fan fora i els espor­tis­tes s'allot­gen a Salou. No crec que ens hàgim d'endeu­tar per una cosa com aquesta i no per altres pri­o­ri­tats de la ciu­tat.
Lla­vors, si vostè fos alcalde el pro­per man­dat, hi renun­ci­a­ria?
En aquest tema ja hem arri­bat a un punt de no-retorn en què renun­ciar-hi faria mal a la imatge de Tar­ra­gona. Sols hi ha hagut una renúncia, i va ser a Grècia per la greu crisi econòmica. Així que ara s'han de fer i s'han de fer de la millor manera pos­si­ble. Ara, també dic que, si després de revi­sar-ho tot, veig de manera objec­tiva els bene­fi­cis nuls que poden tenir, jo ho paro tot. No es pot hipo­te­car la ciu­tat per un pro­jecte que una per­sona ha deci­dit fer costi el que costi.
En relació amb el PSC, a la ciu­tat fa temps que corre el rumor que vostès ja tenen el pacte de govern fet...
No hi ha cap pacte de govern. Nosal­tres venim a gua­nyar, volem ser l'alter­na­tiva real i, un cop dins l'Ajun­ta­ment, dia­lo­ga­rem amb totes les for­ces. És cert que ara hi ha hagut alguns par­tits que ens han dema­nat que seiem per par­lar, però els hem dit que no. Ara la nos­tra feina és tre­ba­llar per acon­se­guir entrar a l'Ajun­ta­ment i no par­la­rem amb cap par­tit polític abans de les elec­ci­ons.
Tot indica que anem cap a un con­sis­tori molt més frag­men­tat que l'actual. Això difi­cul­tarà la gover­na­bi­li­tat?
Hi ha hagut governs de majo­ria que no han estat esta­bles, o que han pres deci­si­ons que s'ha demos­trat que eren les equi­vo­ca­des. Apos­tem perquè es parli amb tots els grups polítics, i també amb els ciu­ta­dans. Per exem­ple, amb un pres­su­post par­ti­ci­pa­tiu.
I es plan­te­gen algun tipus de pacte de govern, vist que seran impres­cin­di­bles?
No. Si volem ser una alter­na­tiva real, com hem d'entrar a fer el mateix que fan els par­tits tra­di­ci­o­nals? Si la gent que ens vota ve de tots els par­tits, de dre­tes, d'esquer­res... Seria il·lògic que després anéssim a gover­nar amb aquells res­pecte als quals volem ser dife­rents. Aquesta política nova que nosal­tres repre­sen­tem es desen­vo­lupa arri­bant a pac­tes de ciu­tat. No entra­rem, però, en un repar­ti­ment de càrrecs i cadi­res.
La tasca de l'opo­sició, tot i tenir la majo­ria aquest man­dat, ha estat força con­tro­ver­tida.
Ah, però hi ha hagut opo­sició? L'única per­sona que ha fet una opo­sició real i pre­pa­rada, i a qui agra­eixo la feina que ha fet, ha estat la regi­dora d'ICV Arga Sentís. La resta ha estat una com­parsa. Són par­tits molt grans; tenen molts favors entre si i pac­tes que els ciu­ta­dans del car­rer no sabem... És la política antiga.
Un dels rep­tes que es plan­te­gen en la seva diagnosi de la ciu­tat és la sepa­ració entre bar­ris i cen­tre.
A la ciu­tat exis­teix una desi­gual­tat, i hi ha el perill que alguns bar­ris perifèrics aca­bin con­ver­tits en gue­tos. La gent dels bar­ris se sent que no és de Tar­ra­gona, que la ciu­tat és sols la ram­bla Nova, i la Tar­ra­gona real va des de Bona­vista fins a Rodo­lat del Moro.
I com ho resol­drien?
Hem d'acos­tar l'admi­nis­tració als bar­ris. L'Ofi­cina Muni­ci­pal d'Atenció a la Ciu­ta­da­nia (OMAC) i tota la resta d'ofi­ci­nes muni­ci­pals s'hau­rien de tras­lla­dar a l'antiga fàbrica de la Taba­ca­lera. Pot cen­tra­lit­zar tots els ser­veis i revi­ta­lit­zar un edi­fici històric. I, d'altra banda, cal inver­tir més en els bar­ris. Ara el pro­blema més greu és a Sant Sal­va­dor, on les famílies no volen por­tar els nens a l'escola, i a Bona­vista, on la gent està mar­xant. I aquests són els únics bar­ris on hi ha indústria química, i si con­ti­nuem així cor­rem el risc que mar­xin i ens que­dem sense aquests ingres­sos.
I què farien lla­vors amb el Museu Arqueològic, que està pre­vist a la Taba­ca­lera?
Jo hi visu­a­litzo un museu nou, que recreï l'arqui­tec­tura romana, i pel lloc hi ha diver­ses opci­ons. Que són molts diners i que depe­nen de la Gene­ra­li­tat? Sí, però que no ens ho merei­xem?
Hi ha la sen­sació que sem­pre que un pro­jecte depèn d'una altra admi­nis­tració es queda blo­que­jat.
Sí, i és una qüestió de caràcter. No veig Balles­te­ros amb força per nego­ciar. És una qüestió de lide­ratge polític, i sent bona per­sona no n'hi ha prou. I Tar­ra­gona està dei­xada. El que ens passa és que no som cons­ci­ents de la importància que tenim, i els polítics hauríem de fer una mica de peda­go­gia sobre això; hem de començar a creure'ns que Tar­ra­gona, tota la província, som impor­tants. Hem de fer intros­pecció i can­viar el xip, i pot­ser lla­vors tin­drem més inversió esta­tal i autonòmica. Que de vega­des Bar­ce­lona sem­bla que esti­gui més lluny que Madrid.
Els ajun­ta­ments també neces­si­ten més recur­sos. Com plan­te­gen can­viar la gestió econòmica?
S'han de revi­sar totes les sub­ven­ci­ons, ja que ara n'hi ha algu­nes que no tenen raó de ser. S'han d'atu­rar les grans obres, perquè no és el moment. La par­tida de pre­sidència s'ha de reta­llar, perquè hi ha des­pe­ses que no s'ente­nen, i revi­sar con­trac­tes públics, com el de la brossa. I també hem d'inten­tar gua­nyar més diners amb el turisme, i aug­men­tant els nego­cis. C's dema­nem, a més, que els ajun­ta­ments es puguin bene­fi­ciar de l'IVA i que, a Tar­ra­gona en con­cret, rebem una part de l'impost d'hidro­car­burs.
Els ser­veis soci­als són una altra de les pri­o­ri­tats en el seu pro­grama.
Hem d'inver­tir-hi més, suplint fins i tot man­can­ces del que és com­petència d'altres admi­nis­tra­ci­ons. Hem de resol­dre el llo­guer social, i no pot ser que Tar­ra­gona no tin­gui ni un alberg muni­ci­pal i hagi de recórrer al de Càritas. La gent, però, el que vol és tenir dig­ni­tat i tre­ba­llar, i per això cal faci­li­tar que s'obrin nego­cis, i fer Tar­ra­gona atrac­tiva i posar-hi una catifa ver­me­lla. Apos­tem per boni­fi­ca­ci­ons per a la con­trac­tació, i aju­des de 1.000 euros, en líquid o boni­fi­ca­ci­ons, per a petits empre­ne­dors, tant a l'inici del negoci com al cap de sis mesos.
Tar­ra­gona sem­bla que està enca­llada en un debat sobre els edi­fi­cis de titu­la­ri­tat pública que té buits. Què hi falla?
La gestió d'edi­fi­cis de titu­la­ri­tat pública clama al cel. No es pot tenir el Banc d'Espa­nya aban­do­nat, i al mateix temps que l'OMAC esti­gui de llo­guer al mateix car­rer. El que hi ha és una falta de volun­tat política. Es pri­o­rit­zen més els interes­sos par­ti­dis­tes que els de la ciu­tat, i això és trist. Jo sem­pre dic que estic de pas rapidíssim per la política, i que d'aquí a vuit anys com a màxim tor­naré a casa.
Tam­poc s'ha avançat en aquest man­dat per resol­dre l'ús de l'espai del pàrquing Jaume I.
És clar que allò no serà mai un pàrquing, i el pro­blema del con­curs d'idees que s'ha fet ara és que no ha esta­blert uns mínims pre­vis per poder tre­ba­llar. El que es pugui fer allà, serà cosa dels tècnics. I el que mai no m'ha agra­dat és que no es pugui veure la façana de l'Escor­xa­dor. És una de les coses amb les quals faríem una par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, però dife­rent, amb uns paràmetres pre­vis.
Les enques­tes inter­nes dels par­tits indi­quen que tin­dran diver­sos repre­sen­tants. Seria un fracàs al final acon­se­guir tan sols un regi­dor?
Nosal­tres mai par­lem de números ni pre­dic­ci­ons. El que volem és poder fer el nos­tre pro­jecte. Això és com una cursa; si mires el del cos­tat, el més nor­mal és que la per­dis.

Un advocat que acaba d'aterrar en la política

Rubén Viñuales va néixer a Tarragona el 1983 i va créixer a Campclar, el barri que se sent com a propi, en una família que combina arrels catalanes i extremenyes. Poques setmanes abans de complir els 32 anys, i mentre es prepara amb la parella per a l'arribada de la seva primera filla, s'estrenarà de manera activa en la política en les pròximes eleccions municipals. “Jo ja era votant de Ciutadans, i diversos companys em van animar a afegir-me al projecte fa dos anys”, explica. Viñuales és militant de la formació i l'any passat va ser nomenat portaveu de la nova executiva local del partit a Tarragona. Llicenciat en dret a la Universitat Rovira i Virgili (URV), es va formar també a l'Escola de Pràctica Jurídica, i exerceix com a advocat en un despatx propi,
des d'on ha treballat amb
ens com ara la Creu Roja i l'Ajuntament de Salou. Des de fa cinc anys, també és professor del departament de dret privat de la URV Internacional.

j.c. león



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.