Política

JOSEP POBLET

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA I ALCALDE DE VILA-SECA

“Ni m'he plantejat que pugui ser jutjat ni dimitir”

Confessa que està “tranquil·líssim” per la imputació i acusa ERC de carregar contra ell per haver rebutjat un pacte

Aposta per una regió del coneixement que permeti “superar els localismes” del territori

Fort a les urnes, qüestionat als jutjats
Josep Poblet (Vila-seca, 1956) va accedir a l'alcaldia de Vila-seca el 1993 després de l'ascens a conseller de Josep Maria Pujals. Regidor des del 1987, és llicenciat en geografia i història i des de fa dotze anys està en excedència de la seva feina com a especialista en estalvi. Ha revalidat l'alcaldia amb majoria absoluta en totes les eleccions municipals, tasca que va compaginar amb un pas puntual pel Parlament. President de la Diputació des del 2007, la seva posició forta a CDC al Camp de Tarragona s'ha vist qüestionada per la seva imputació l'any passat en una peça derivada del cas Innova.
El cas del CAP no tindrà un recorregut llarg. Si ERC ho veiés, afluixaria per no fer el ridícul
La moció de l'AMI
és respectable, però no pot ser que el ple pensi una cosa i els ciutadans una altra
Si la CUP critica l'existència de la Diputació des de dins, està en una contradicció
La llei del CRT va salvar el territori.
El nou pla director manté la bona cultura urbanística

Josep Poblet (CiU) ha reva­li­dat tant la majo­ria abso­luta al cap­da­vant de l'Ajun­ta­ment de Vila-seca com la seva elecció (gràcies al suport del PSC) com a pre­si­dent de la Dipu­tació de Tar­ra­gona mal­grat les ombres del tram final del man­dat pas­sat. La seva impu­tació i la de part del seu govern a Vila-seca per pre­sump­tes delic­tes con­tra l'admi­nis­tració per una peça ara sepa­rada del cas Innova han pro­vo­cat que el seu nom es vegi sovint qüesti­o­nat des d'alguns sec­tors.

És el seu ter­cer man­dat al cap­da­vant de la Dipu­tació de Tar­ra­gona. Com ho afronta?
És l'opor­tu­ni­tat de con­so­li­dar l'ori­en­tació política impul­sada des del 2007. La Dipu­tació que em vaig tro­bar res­po­nia a un patró que tocava reno­var. Calia reo­ri­en­tar les polítiques pen­sant més en les per­so­nes, és a dir, en els ajun­ta­ments i les coses que els eren més urgents. I sobre­tot tre­ba­llar amb un model basat en el conei­xe­ment. Aquesta és la meva gran apor­tació: un model més propi del món pri­vat, amb un pla estratègic que vol com­plir els objec­tius.
Un dels eixos de l'acord amb el PSC a la Dipu­tació ha estat reforçar l'esforç cap als muni­ci­pis.
Aquest esforç ha tro­bat molt bona rebuda en aquest acord de govern, però el man­dat pas­sat va ser exac­ta­ment igual. Vaig tro­bar un pla d'acció muni­ci­pal de 30 mili­ons, i l'he situat en prop de 80 en els dos man­dats ante­ri­ors. Tro­bar coin­cidències amb un par­tit com el PSC ha estat el resul­tat lògic del model de govern que com­par­tim.
Sorprèn, però, vist l'acord a Bar­ce­lona, que no hagin pri­o­rit­zat l'entesa amb ERC.
L'acord de Tar­ra­gona va ser abans que el de Bar­ce­lona. Nosal­tres vam fer un pacte basat en la con­fiança de dos dels grans par­tits del muni­ci­pa­lisme de la regió. Les direc­ci­ons naci­o­nals dels dos par­tits van conèixer des del pri­mer moment l'acord, i ens hem sen­tit lliu­res de fer allò que cre­iem que garan­tia el model de govern ter­ri­to­rial. I les nos­tres direc­ci­ons han res­pec­tat el que s'ha deci­dit al ter­ri­tori. La Dipu­tació de Tar­ra­gona no difi­cul­tarà altres ali­an­ces en altres àmbits. I ja vam anun­ciar que les por­tes que­da­ven ober­tes de bat a bat per a noves incor­po­ra­ci­ons. Espero que un dia hi hagi una pos­si­ble res­posta en aquest sen­tit.
Oriol Jun­que­ras va vin­cu­lar la nega­tiva d'ERC a pac­tar a la Dipu­tació amb la seva impu­tació judi­cial en el cas del CAP de Vila-seca.
En les opi­ni­ons del senyor Jun­que­ras, no hi he tin­gut mai un interès espe­cial.
També el cap d'ERC al Camp de Tar­ra­gona, Fer­ran Civit, es va mani­fes­tar en el mateix sen­tit en una entre­vista amb aquest diari.
És curiós que aquells que tenen unes posi­ci­ons més radi­cals després són els més col·labo­ra­dors amb els que més asset­gen altres per­so­nes. Si el senyor Jun­que­ras s'hagués moles­tat a lle­gir la reso­lució de l'Audiència de Tar­ra­gona, no ho hau­ria dit. Ha estat com una mena de nave­gació autista, que va repe­tint un model sense pren­dre's la molèstia de lle­gir una inter­lo­cutòria que diu que no tenim res a veure amb aque­lla situ­ació. Ara sols s'ha de com­pro­var que la situ­ació admi­nis­tra­tiva va ser cor­recta, cosa que espero que passi ben aviat.
Però vostè con­ti­nua impu­tat.
Sí. I no oblidi que he pas­sat unes elec­ci­ons amb això i no me n'he quei­xat.
Però vostè parla d'un tema admi­nis­tra­tiu i se li impu­ten uns delic­tes de tipus penal de pre­sumpta cor­rupció.
Sí, i no hi ha con­nexió amb el cas Innova. No ha lle­git la inter­lo­cutòria?
Sí, i li manté la impu­tació.
Dic que el motiu era Innova, i ara ja no és Innova. És una con­trac­tació i una adju­di­cació de tre­balls, i serà un tema admi­nis­tra­tiu quan cai­guin les altres cau­ses. L'Audiència diu que no hi ha cap raó que jus­ti­fi­qui la con­nexió amb el cas Innova i ens ha sepa­rat. En el moment en què s'acla­reixi aquest expe­di­ent de con­trac­tació, caurà tot. A més, també hi ha el tema de la pre­sumpció d'innocència. Jo ja entenc que política­ment és més abe­lli­dor car­re­gar con­tra mi. Però no ho han fet tots els par­tits, ho ha fet ERC, i caldrà que ells expli­quin el motiu per insis­tir tant en aquesta qüestió. Si hagues­sin lle­git la inter­lo­cutòria, veu­rien que el recor­re­gut que pre­su­mi­ble­ment tindrà aquest tema no és ni llarg ni pre­o­cu­pant. Lla­vors veu­rien que val més aflui­xar que no pas arris­car-se a fer el ridícul.
Dimi­ti­ria dels seus càrrecs si el cas arribés a judici?
No m'ho he plan­te­jat mai. Estic tan con­vençut que totes les coses s'han fet bé que aquesta supo­sició no me l'he plan­te­jat mai. Mai. Ni jo ni els meus com­panys de govern, ja que afecta cinc tinents d'alcalde actu­als i una exti­nenta. Ho hem fet tot assis­tits pel secre­tari i l'inter­ven­tor, amb tota la lega­li­tat del món, i no ens hem plan­te­jat mai que pugui no ser cor­recte. Còmode, no ho és. I hem fet aquesta cam­pa­nya elec­to­ral amb una qüestió addi­ci­o­nal com aquesta, molt sovin­te­jada per alguns mit­jans de comu­ni­cació i líders polítics. Però li puc ben asse­gu­rar que estic tran­quil·líssim.
Ens hem tro­bat aquest man­dat una Dipu­tació més frag­men­tada. Això n'afec­tarà el fun­ci­o­na­ment?
Política­ment, sí. És evi­dent que cal saber lle­gir la volun­tat ciu­ta­dana, i actuar en con­seqüència. Per això la meva pri­mera ronda de con­tac­tes va fixar uns cri­te­ris de com­por­ta­ment i d'acció política, que han estat força coin­ci­dents. He tro­bat una molt nota­ble volun­tat de seguir el fil con­duc­tor de la casa. Ara mateix, em costa tro­bar coses en què hi hagi divergències remar­ca­bles.
La CUP sí que qüesti­ona des del mateix ple l'existència mateixa de la Dipu­tació i aspec­tes com ara les retri­bu­ci­ons.
Si un que forma part de la ins­ti­tució en dis­cu­teix la rea­li­tat i el fun­ci­o­na­ment dels òrgans, està més en una situ­ació de con­tra­dicció que de denúncia. És més difícil d'enten­dre, tot i que no pas il·legítim. No em sento inter­pel·lat en aquest sen­tit, sí que ho esta­ria si pro­po­ses­sin una alter­na­tiva per ges­ti­o­nar els 140 mili­ons per al ter­ri­tori que ges­ti­o­nem. Men­tres­tant, no com­par­tiré en abso­lut aquest cri­teri, ja que seria menys­prear la gent del ter­ri­tori que s'hi sent bene­fi­ci­ada. Les quan­ti­tats dels sous de què par­lem són molt mode­ra­des i bas­tant més bai­xes que altres admi­nis­tra­ci­ons de caràcter simi­lar. Fem les coses que toquen fer. Si no hi ha plan­te­ja­ments alter­na­tius, difícil­ment són creïbles. Hi ha un camí que és renun­ciar-hi, i no em va sem­blar que ells l'adop­tin.
Un altre dels com­pro­mi­sos amb el PSC és fomen­tar l'aliança amb la URV.
Con­ti­nuar-la. Ara pre­te­nem treure el màxim ren­di­ment de la regió del conei­xe­ment, i amb l'aliança dels 20 o 25 ajun­ta­ments més repre­sen­ta­tius, volem esta­blir les estratègies necessàries per poder defen­sar davant d'Europa les pro­pos­tes per al nos­tre ter­ri­tori. Un exem­ple serà com orga­nit­za­rem les nos­tres for­ces per al pla de com­pe­ti­ti­vi­tat de les comar­ques del sud (Pect-Cat­sud). Volem començar a tre­ba­llar al setem­bre en aquesta direcció. Volem ser més com­pe­ti­tius, més forts i treure més ren­di­ment del que ja som.
La Dipu­tació, doncs, pot con­tri­buir a superar el com­plex d'infe­ri­o­ri­tat i pot aju­dar el ter­ri­tori a anar a l'una?
Nego que tin­guem cap com­plex d'infe­ri­o­ri­tat. Si algú en té, li cos­tarà molt expli­car per què. Jo no em sento infe­rior que Girona ni que les comar­ques inte­ri­ors de Bar­ce­lona. És que no tenim cap motiu per sen­tir-nos-hi. Sí que estic més d'acord que el ter­ri­tori no va a l'una, i per això el pro­jecte de regió del conei­xe­ment vol superar aquest loca­lisme. Trobo, però, que aquest ter­ri­tori cada vegada va més unit. La maleïda crisi ens ha fet veure que junts podem fer més feina que per sepa­rat. I experiències com el Con­sorci del Camp, que va tenir una vida efímera, ens van per­me­tre superar alguns pro­jec­tes anant junts. També ens hem ajun­tat diver­sos muni­ci­pis en el tema de la taxa turística i en el con­veni Córner per a la pro­moció turística. Però hi ha hagut dèficits en aquest ter­reny, i hem d'apun­tar cada vegada més alt. Hi ha molts ele­ments cohe­si­o­na­dors des de la Dipu­tació. I fins i tot entre Tar­ra­gona i Reus he vist una apro­xi­mació en els dar­rers anys.
Com ha afec­tat la Dipu­tació el tren­ca­ment entre CDC i UDC?
De cap manera. Tenim dos dipu­tats d'Unió que estan en plena sin­to­nia amb els de CDC. El grup fun­ci­ona com una sola per­sona; no hi ha hagut cap afec­tació, cap ni una. Hem començat com a grup pro­vin­cial de CiU i l'aca­ba­rem així.
Quin ha de ser el paper de la Dipu­tació en el procés naci­o­nal?
Con­tri­buir-hi en tot el que puguem, com ja fem ara. Ofe­rir un nivell de cohesió impor­tant en algu­nes pres­ta­ci­ons on la Gene­ra­li­tat no pot arri­bar. I apor­tar aquells ins­tru­ments que tenen un caràcter de ser­vei públic, com l'experiència de Base, que té una xarxa molt com­pacta i de gran cober­tura ter­ri­to­rial, amb un 98% dels ajun­ta­ments. La con­tri­bució de les dipu­ta­ci­ons és d'impuls a la gover­nació i cre­ació d'estruc­tu­res que enfor­tei­xen la nos­tra rea­li­tat naci­o­nal. La d'ara i la de després, sigui quin sigui el resul­tat del 27-S.
I ha de ser l'espai per deba­tre moci­ons sobre el tema? Alguns grups ja han anun­ciat que en pre­sen­ta­ran.
Cer­ta­ment. Tot­hom que vul­gui que pre­senti moci­ons, però la Dipu­tació ha de tenir clar quin és el paper que ha de tro­bar com a refe­rent dels seus muni­ci­pis i dels seus ciu­ta­dans. El que aquesta casa defensi i reflec­teixi no pot ser dis­so­nant del que pen­sin els ciu­ta­dans de Tar­ra­gona i les Ter­res de l'Ebre.
Un dels pro­jec­tes de la Dipu­tació pen­dents a Tar­ra­gona és la recu­pe­ració de l'antic sana­tori de la Savi­nosa. Tin­drem nove­tats en aquest man­dat?
A curt ter­mini, en el quart tri­mes­tre d'aquest any, sabrem quin és l'equip redac­tor del pro­jecte per dotar-lo de nous con­tin­guts i usos, i per fer la des­ca­ta­lo­gació davant de l'Ajun­ta­ment i la Gene­ra­li­tat; després la tra­mi­tació és molt més àgil. Al llarg del 2016, la podrem veure cul­mi­nada i ales­ho­res ja podrem par­lar de plecs de con­di­ci­ons per fer el con­curs públic.
Són una de les admi­nis­tra­ci­ons que donen suport finan­ce­ra­ment als Jocs del Medi­ter­rani del 2017. Com veu els dub­tes d'alguns grups en el ple de l'Ajun­ta­ment?
Aquesta ins­ti­tució des del pri­mer dia és ferma impul­sora i coo­pe­ra­dora, al cos­tat de Tar­ra­gona i de les altres ciu­tats sub­seus, dels Jocs del Medi­ter­rani. Tant amb suport ins­ti­tu­ci­o­nal des del pri­mer dia com amb recur­sos econòmics. Podria afir­mar que és l'admi­nis­tració que més s'ha cre­gut, al cos­tat de l'Ajun­ta­ment, la importància d'aquest pro­jecte per al ter­ri­tori. Estic ama­tent al desen­vo­lu­pa­ment del ple al setem­bre sobre aquesta qüestió. Del resul­tat del debat, en trauré les con­clu­si­ons, però no vari­a­ran la volun­tat de coo­pe­ració si es deci­deix tirar enda­vant. És el que desitjo i no em plan­tejo una altra situ­ació. I espero i desitjo també que el govern de Madrid faci l'acció que s'espera per poder garan­tir el desen­vo­lu­pa­ment dels Jocs.
El turisme rus s'ha des­plo­mat aquest estiu fins a un 60%. Com han de can­viar les pri­o­ri­tats des del Patro­nat de Turisme de la Dipu­tació?
Amb els rus­sos tor­na­rem a anar bé, sense cap mena de dubte. La situ­ació no és tan greu com es pre­veia, i ha estat una bai­xada fruit de les matei­xes deci­si­ons del país, no perquè no haguem fet polítiques ade­qua­des. Hem de con­ti­nuar anant a Rússia perquè quan aca­bin aques­tes difi­cul­tats tor­nin a venir. No serà gaire difícil, perquè els rus­sos tenen una imatge de Cata­lu­nya, i de la Costa Dau­rada en par­ti­cu­lar, espec­ta­cu­lar. Els càlculs opti­mis­tes indi­quen que d'aquí a un parell d'anys podríem tor­nar a estar en una situ­ació molt sem­blant a la que teníem. Men­tres­tant, estem recu­pe­rant turisme britànic, francès, del Bene­lux...També català i espa­nyol. Quan aca­bem tota la cam­pa­nya, no haurà estat un mal any, ni de bon tros.
Aquest estiu s'ha apro­vat ini­ci­al­ment el pla direc­tor del cone­gut com a BCN World, que es desen­vo­lu­parà en part al terme muni­ci­pal de Vila-seca. Com a alcalde, com valora la dimensió final del pro­jecte?
N'estic molt con­tent. Molt. Perquè el Cen­tre Recre­a­tiu Turístic (CRT) és un model que s'ha desen­vo­lu­pat amb un com­por­ta­ment urbanístic i un com­por­ta­ment ambi­en­tal espec­ta­cu­lars, que han sal­vat el ter­ri­tori de la mas­si­fi­cació, i l'han con­ver­tit en un lloc idíl·lic i una des­ti­nació a escala mun­dial. I aquest pla direc­tor res­pon a aquest patró, així com la nova llei del 2014. També estic molt con­tent que el govern s'hagi aca­bat posant al cap­da­vant i fixant-ne ell els paràmetres. No és pos­si­ble ni més trans­parència, ni més lega­li­tat ni més segu­re­tat jurídica. És una molt bona feina. Avui sí que puc dir que n'estic molt satis­fet. Ha estat una molt bona decisió i una bona ori­en­tació del pla direc­tor, que manté el cri­teri de bona cul­tura urbanística i ambi­en­tal.
Amb aquest pro­jecte damunt la taula, Vila-seca ha aca­bat sor­tint per­dent pel nou acord de repar­ti­ment dels tri­buts del CRT amb Salou?
Vila-seca va par­tir d'un punt i al final va ser aquest punt el que es va acor­dar. No hi va per­dre res. Vam defen­sar que l'únic cri­teri alter­na­tiu al 50/50 vigent fins lla­vors era el del pes ter­ri­to­rial, el 57/43, i és el que s'ha fixat. Aque­lles posi­ci­ons dels nos­tres veïns que par­la­ven de 80/20 o 90/10 no són pre­ci­sa­ment on es va arri­bar.
En aques­tes elec­ci­ons, tot i man­te­nir la majo­ria abso­luta, van per­dre suport i van que­dar a pocs vots de per­dre-la. Què hi ha influït?
La nos­tra dava­llada és la mateixa que s'ha produït en altres llocs al país, amb la diferència que els nos­tres ciu­ta­dans han vol­gut pre­ser­var la soli­desa del govern i han man­tin­gut la majo­ria abso­luta. En unes elec­ci­ons, el més impor­tant és saber qui ha gua­nyat, però ara hi ha un model polític dife­rent en què s'ha exa­cer­bat la radi­ca­li­tat sobi­ra­nista i espa­nyo­lista, i no n'hem estat l'excepció. I això ha gene­rat un nou mapa polític. A la demar­cació, en ciu­tats de més de 20.000 habi­tants, hi ha dues majo­ries abso­lu­tes: Vila-seca i Amposta. I som l'única de CiU. Em resul­ta­ria difícil tro­bar un ele­ment de pre­o­cu­pació per molt que hi hagi hagut una minva del nom­bre de regi­dors. I mal­grat tenir-ho tot en con­tra, i això vostè ho ha remar­cat en mol­tes oca­si­ons, ja que tenim una situ­ació jurídica que també ens ha asset­jat.
I creu que la impu­tació ha influït en la dava­llada?
És difícil de valo­rar, però com a mínim a favor ben segur que no ens hi anava. Si hem acon­se­guit man­te­nir una majo­ria abso­luta davant de tot això, Déu n'hi do la solvència que té el nos­tre govern. A més, sóc dels que estan con­vençuts que aquesta situ­ació és pas­sat­gera i que no hi tor­na­rem; per tant, l'hem superat. A d'altres els hau­ria tom­bat.
Per què es va abs­te­nir CiU en la votació per adhe­rir Vila-seca a l'AMI?
L'Ajun­ta­ment de Vila-seca no és de cap grup par­ti­cu­lar. El ple sí que va apro­var la nos­tra moció de suport al Par­la­ment, passi el que passi després del 27-S. El com­promís de l'Ajun­ta­ment és que els seus veïns se sen­tin empa­rats votin el que votin. I ens hau­ria de fer refle­xi­o­nar que aquest text es va apro­var amb el vot en con­tra del PP, Ciu­ta­dans i Deci­dim Vila-seca. Això és sor­pre­nent i pre­o­cu­pant. Pot­ser va ser per un cop de rauxa o de ner­vis, però el que comp­ten són els vots.
No és par­ti­dari que els ajun­ta­ments per­ta­nyin a l'AMI, doncs?
El país és el país, i cada ciu­tat i poble, també. La moció de l'AMI és ben res­pec­ta­ble, però arros­se­gar la posició ins­ti­tu­ci­o­nal a aque­lla posició... no ho com­par­tim. Nosal­tres conei­xem com poca gent quin és el pen­sa­ment dels ciu­ta­dans de Vila-seca, i el que no podem fer és una rea­li­tat vir­tual: que el ple pensi una cosa i els ciu­ta­dans una altra.
És alcalde des del 1993. Es plan­teja que aquest sigui el seu dar­rer man­dat?
No m'ho he plan­te­jat. Les for­ces les tinc totes. Quan un és tan veterà, amb menys esforç, més feina. No vull ara fer espe­cu­la­ci­ons. Tinc un pro­grama elec­to­ral amb una il·lusió enorme per tirar enda­vant, amb un equip for­mi­da­ble de gent. Evi­dent­ment, un dia dei­xaré de ser alcalde, però ara no és el moment, just quan hem començat el man­dat i quan hem fet més esforç que mai per obte­nir aquest resul­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia