Política

‘Weekend' d'impacte

Els convidats internacionals per Òmnium perquè visquin la Diada reconeixen que no s'esperaven una gentada tan gran en favor de la causa catalana

No entenen el paper de l'Estat espanyol, perquè es nega a dialogar per trobar una sortida, però admeten que la situació és tan complicada que no saben quina serà la sortida final

Els convidats valorenespecialment la implicació de gran part de la societat catalana en la manifestació

Eren una tren­tena. Pro­ve­nien dels Estats Units, Austràlia, Angla­terra, Escòcia, Ale­ma­nya i Eslovènia. No eren turis­tes. Eren el direc­tor d'una de les empre­ses d'estu­dis d'opinió més impor­tants d'Europa, peri­o­dis­tes, pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris, dra­ma­turgs i escrip­tors. Tots, con­vi­dats per Òmnium Cul­tu­ral per viure la Diada de pri­mera mà, perquè veies­sin què demana el poble català i que les notícies que sovint veuen als mit­jans de comu­ni­cació no sem­pre cor­res­po­nen a la rea­li­tat. A canvi, faran d'alta­veu del que han vist i vis­cut als seus països. Tots eren els par­ti­ci­pants en el Cata­lan weekend, un cap de set­mana que en rea­li­tat era una estada de tres dies que va començar dijous amb un semi­nari sobre la situ­ació política i social a Cata­lu­nya. Ahir, però, era el dia fort. La jor­nada va començar amb una tro­bada a Òmnium amb repre­sen­tants d'algu­nes de les prin­ci­pals enti­tats soci­als i inde­pen­den­tis­tes de Cata­lu­nya. A la tarda, par­ti­ci­pació a la Via Lliure.

David Far­rel és un catedràtic de la Uni­ver­sity College Dublin, espe­ci­a­lit­zat en l'estudi dels par­tits polítics, les elec­ci­ons i els sis­te­mes elec­to­rals. Ahir afir­mava: “és espec­ta­cu­lar. Abans havia sen­tit a par­lar sobre això, i ho havia vist als mit­jans de comu­ni­cació, però Mare de Déu, això és impac­tant!” Llo­ava la impli­cació de la soci­e­tat cata­lana i el bon gust dels orga­nit­za­dors a l'hora de crear el mosaic. “Diu molt d'un país que cada any és capaç de sor­tir al car­rer amb tanta quan­ti­tat de gent, i si l'Estat no escolta el que els seus ciu­ta­dans diuen, no para­ran de sor­tir any rere any”, va adver­tir. Far­rel va viure amb certa pro­xi­mi­tat el referèndum d'Escòcia i llo­ava que, almenys allà, els polítics escol­ta­ven. En aquest sen­tit, asse­gu­rava que no ente­nia per què Mari­ano Rajoy no per­met que els cata­lans tin­guin veu pròpia i deci­dei­xin si volen o no volen la inde­pendència. “Com van fer els esco­ce­sos”, con­cloïa. “És fatal que un govern no escolti la veu de gai­rebé dos mili­ons de per­so­nes. No un cop, sinó qua­tre!”, deia incrèdul. Sobre quina creu que serà la solució, hi va afe­gir que no ho sap, que l'única cosa que té clara és que si això passa és que hi ha un sis­tema que no fun­ci­ona cor­rec­ta­ment. “Un govern hau­ria d'escol­tar, i si no ho fa, no és una res­posta raci­o­nal. Pot­ser és que tenen por, però hau­rien de ser valents i veure què passa”, asse­gu­rava Far­rel, que va dir que, inde­pen­dent­ment del resul­tat de les elec­ci­ons del 27-S, el que hi hau­ria d'haver és un referèndum.

Roger Bru­baker, catedràtic de soci­o­lo­gia de la Uni­ver­si­tat de Califòrnia, n'era un altre par­ti­ci­pant. Estava asto­rat. Reco­nei­xia que als Estats Units no hi ha cap tra­dició de mobi­lit­zació. Ni per la guerra de l'Iraq. “És una demos­tració de força molt impor­tant, la que es pro­du­eix a Cata­lu­nya”, decla­rava a peu de l'esce­nari del car­rer Welling­ton. “He après molt del con­flicte i la ini­ci­a­tiva; tant del que demana el poble català com de la com­ple­xi­tat del procés”, hi va afe­gir. “No tinc la res­posta de quina ha de ser la solució, però el que és clar és que hi ha d'haver diàleg”, va con­cloure.

Qui sí que sabia de què par­lava era Kathryn Cra­meni, cap del depar­ta­ment d'idi­o­mes moderns i cul­tu­res de la Uni­ver­si­tat de Glas­gow. L'any pas­sat es va fer el referèndum escocès, en què els seus ciu­ta­dans van deci­dir man­te­nir-se al Regne Unit. “Havia vist foto­gra­fies i vídeos d'anys ante­ri­ors, però viure-ho ha estat al·luci­nant”, va dir. Cra­meni va expli­car que quan Escòcia vivia les prèvies al referèndum mai s'havia vis­cut una mobi­lit­zació d'aques­tes carac­terísti­ques. La diferència? Allà l'Estat va auto­rit­zar la con­sulta perquè els ciu­ta­dans es mani­fes­tes­sin a les urnes, cosa que aquí no passa. “Els esco­ce­sos són més reti­cents a expres­sar en públic la seva opinió, en canvi, aquí tot­hom és una pinya”, va dir. “És clar que el referèndum és l'única manera que la gent pugui expres­sar la seva opinió democràtica­ment, i no hi veig cap altra sor­tida. El pro­blema amb les elec­ci­ons del 27-S és que gua­nyi qui gua­nyi no serà prou con­vin­cent per a tot­hom com ho seria una con­sulta”, va dir Cra­meni. El pro­blema? L'Estat.

El programa s'acaba avui
Els convidats per Òmnium marxaran aquesta tarda cap als seus països. Abans, tenen previst fer una visita al Palau de la Generalitat, una trobada amb membres del Parlament o amb Roger Albinyana, el secretari d'Afers Exteriors i de la UE del govern.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia