Per què hem de votar Sí
Per tenir el nostre model territorial propi
Les vegueries substituiran les províncies, però encara no hi ha acord per determinar-ne el nombre exacte
La simplificació administrativa és un dels objectius del canvi de model
Un dels grans temes de país que sempre han estat damunt la taula, a banda de la redacció d'una llei electoral pròpia, és el canvi en la divisió territorial de Catalunya. En aquesta, com en altres qüestions de fons, hi va intervenir el Tribunal Constitucional, que va tombar una primera iniciativa parlamentària.
L'any 2010, amb els únics vots dels partits que formaven el tripartit, la cambra catalana va aprovar una llei de vegueries de Catalunya que no es va arribar a desenvolupar.
Malgrat tot, aquest és el punt de partida de la divisió territorial d'una Catalunya independent. Segons recull Elclauer.cat (un web amb informació sobre el procés proporcionada per diverses entitats relacionades amb l'estat propi), en una Catalunya independent l'administració substituiria les quatre diputacions provincials per vegueries. Ara bé, el conjunt de partits sobiranistes no acaben de posar-se d'acord sobre el nombre de vegueries que hauria de tenir Catalunya. La llei del 2010 fixava que n'hi hauria set: l'Alt Pirineu i l'Aran, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Ja en el tràmit parlamentari, fa cinc anys, CiU defensava que s'havia d'incloure la del Penedès, i els municipis de l'Alt Ter també reclamaven disposar d'identitat pròpia.
Així doncs, caldrà un debat a fons per determinar en quantes vegueries es consolida el model territorial català. També caldrà cercar l'encaix per a la singularitat que representa la Val d'Aran.
En qualsevol cas, l'aplicació d'un nou model territorial comportarà un terrabastall en l'organització política que coneixem. El catedràtic de ciències polítiques de la Universitat Pompeu Fabra Ferran Requejo explicava mitjançant l'Associació Catalana de Professionals que els nivells administratius s'havien de simplificar: en primer lloc, hi hauria l'àmbit municipal; després, un de supramunicipal, pensat sobretot per cobrir les necessitats dels municipis més petits, i finalment l'administració de l'Estat descentralitzada en vegueries.
En aquest procés de reforma desapareixerien les actuals quatre diputacions provincials, i no està gaire clar quin podria ser el futur dels consells comarcals, que fan feina a les comarques, però perden sentit a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Un model del segle XIX
L'actual divisió territorial de l'Estat espanyol en províncies és hereva de la reforma administrativa que es va fer a Espanya l'any 1833. A finals del segle XIX es va decidir eliminar els anomenats corregiments i substituir-los per províncies, que es van articular a l'entorn d'una capital dotada dels instruments típics de l'Estat en aquell moment (una caserna, un jutjat i un governador civil). Les províncies, en aquella reforma, depenien directament del govern d'Espanya. Des d'aquella època, Catalunya va quedar dividida en quatre demarcacions, formades a l'entorn de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. La Constitució del 1978 va mantenir la divisió provincial, però el 1981 van deixar de dependre del govern espanyol perquè va dividir l'Estat en disset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes. Les províncies constitucionals es van retocar molt poc respecte a les del 1833.
