Política

Declaracions d'independència

Independents de Franco

Els dos últims territoris que es van escindir d'Espanya, amistosament i en ple procés de descolonització, van ser els africans

El Marroc va marxar el 1956 i Guinea Equatorial, el 1968

Amb Franco també hi havia independències. De fet, el dictador és l'últim cap d'estat espanyol a qui se li van escapar territoris, en concret dos d'africans, el Marroc i Guinea Equatorial, fruit d'un altre procés –aquest global, el de descolonització–, accelerat després de la Segona Guerra Mundial.

Un acord del 1904 va repartir el Marroc en un protectorat entre França i Espanya, que es va quedar la part nord, un territori habitat per tribus berbers que sempre li van fer la vida impossible. Un seguit de ràtzies a interessos industrials espanyols van provocar una declaració de guerra, la del Rif, que entre el 1921 i el 1923 duria derrotes importants a l'exèrcit espanyol. De fet, aquest va ser el desencadenant del cop d'estat de Primo de Rivera, que el setembre del 1925 va fer el major desembarcament naval fins llavors, el d'Alhucemas, i va posar fi a la rebel·lió. La guerra, però, va romandre a ulls dels marroquins com un gran símbol de la lluita anticolonial, i el conflicte mai va esvair-se del tot.

Durant la Segona Guerra Mundial, que Espanya va ocupar temporalment Tànger, ja va augmentar la pressió sobre els colons francesos, i el 1944 es va publicar un primer manifest d'independència. La declaració, però, no va prosperar, i el 1953 els francesos van obligar el sultà Mohammed V a exiliar-se pel seu suport al moviment nacionalista que s'estava gestant. Ja en ple debat descolonitzador al món, però, el novembre del 1955 va tornar al país i va declarar la independència. “Tenim el gust d'anunciar la fi de la tutela i del Protectorat, i l'adveniment de la llibertat i la democràcia”, va proclamar. Després de mesos de negociacions, França la va acabar acceptant el febrer del 1956 i Espanya, aquell abril, això sí, sense Ceuta, Melilla, l'Ifni ni el Sàhara Occidental, amb la qual cosa el sultà va passar a rei.

El moviment descolonitzador, però, on va tenir més incidència va ser a l'Àfrica subsahariana. En aquest marc, menys d'un decenni més tard, el novembre del 1965, la Comissió de l'Assemblea de l'ONU va demanar al règim franquista que fixés data per a la independència de Guinea Equatorial, un territori constituït en colònia espanyola el 1926 i al qual les Nacions Unides ja havien forçat el 1963 a dotar-se d'un govern autonòmic. El consell de ministres va aprovar el desembre del 1966 una conferència constitucional que se celebraria l'octubre de l'any següent i que donaria lloc a la primera Constitució del futur estat. El text va ser aprovat per un 64% en referèndum l'agost del 1968, sota la supervisió de l'ONU, i del 22 de setembre al 2 d'octubre del mateix any es van celebrar les primeres eleccions generals.

L'última independència d'un territori espanyol va ser solemnement atorgada el 12 d'octubre del 1968, quan Manuel Fraga, ministre d'Informació i Turisme, va encapçalar una àmplia representació diplomàtica que va viatjar al país africà a certificar-la. El mateix dia el BOE publicava un decret reconeixent els resultats electorals i declarant la independència de Guinea Equatorial.

MARROC Independència 1956 Sistema de govern Monarquia parlamentària
GUINEA EQUATORIAL Independència 1968 Sistema de govern República presidencialista

Dues independències publicades al Butlletí Oficial de l'Estat

MARROC

Declaració conjunta hispanomarroquina (publicada al BOE el 4 de març de 1957) [...]1. El govern espanyol i S.M. Mohamed V, sultà del Marroc , considerant que el règim establert al Marroc el 1912 no es correspon a la realitat actual, declaren que el conveni signat a Madrid el 27 de novembre de 1912 no pot regir d'ara endavant en les relacions hispano-marroquines.

2. En conseqüència, el govern espanyol reconeix la independència del Marroc proclamada per S.M. el Sultà Mohamed V i la seva plena sobirania, amb tots els atributs, inclosos la diplomàcia i l'exèrcit propis; renova la seva voluntat de respectar la unitat territorial de l'Imperi que garanteixen els Tractats internacionals i es compromet a prendre les mesures necessàries per fer-la efectiva. El govern espanyol es compromet així mateix a prestar a S.M. el Sultà l'ajuda i l'assistència que de comú acord s'estimin necessàries, especialment en punt a les relacions exteriors i a la defensa.

3. Les negociacions obertes a Madrid entre el govern espanyol i S.M. Mohamed tenen per objecte concloure nous acords entre les dues parts sobiranes i iguals, a fi de definir la seva lliure cooperació en el terreny dels interessos comuns. Aquests acords garantiran també, en l'esperit particularment amistós abans esmentat, les llibertats i els drets dels espanyols establerts al Marroc i els marroquins establerts a Espanya.

GUINEA EQUATORIAL

Declaració del BOE el 9 d'octubre del 1968.

1. Es reconeixen els resultats electorals proclamats per la Comissió Electoral de Guinea amb data 2 d'octubre del corrent any, i en virtut seva es té l'excel·lentíssim senyor Francisco Macías Nguema com a president electe de la República de Guinea Equatorial.

2. Es declara independent el territori de Guinea Equatorial a partir de les 12 hores del dia 12 d'octubre del corrent any, moment en el qual tindrà lloc la cerimònia d'entrega de poders al president electe.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia