Plantofada al PP de García Albiol, penúltim a la cambra

Xavier García Albiol ha enfonsat encara més el Partit Popular en la marginalitat política a Catalunya. Els populars van passar ahir dels millors resultats de la seva història, amb els 19 escons d'Alícia Sánchez-Camacho fa tres anys, a recular fins als 11 diputats, la pitjor marca des del 1992. Pitjor que Sánchez-Camacho, pitjor que Josep Piqué, pitjor que l'Aleix Vidal-Quadras del 1995 i fins i tot pitjor que els 12 d'Alberto Fernández Díaz el 1999. És a dir, els resultats més minsos des que el PP ja no és Aliança Popular (AP), llevat dels set escons de l'any olímpic.

Però la humiliació va més enllà de no haver pogut evitar el previsible sorpasso de Ciutadans. També el PSC es va mantenir com fins ara per sobre d'un PP que durant la campanya aspirava a pugnar, si no per la segona plaça, almenys sí per la tercera. Al final de la nit, l'exalcalde de Badalona empatava en escons amb Catalunya Sí que es Pot i superava la CUP només per una acta. Els de Lluís Rabell i Pablo Iglesias, però, van obtenir més vots que García Albiol, que deixa així el PP relegat com a penúltima força a la cambra.

La victòria de Ciutadans, dels socialistes i de la llista de Podem per sobre dels populars, amb tots els seus líders estatals respectius abocats a la campanya catalana, serà llegida en clau electoral espanyola, amb vista als comicis del desembre a l'Estat, i perjudica les aspiracions de Mariano Rajoy de quedar-se a La Moncloa.

El canvi de cara a Catalunya, obligat per la puixança de Ciutadans i el desgast de Sánchez-Camacho amb l'escàndol de La Camarga, no hauria servit, doncs, de gaire. Per circumscripcions, el PP va quedar amb vuit escons a Barcelona (quatre menys que fins ara) i un a Girona, Tarragona i Lleida.

Quan García Albiol va arribar a les set de la tarda al World Trade Center, on tradicionalment els populars segueixen les nits electorals, va predir que la nit seria llarga. Amb el 92% escrutat, sortia per felicitar Ciutadans i admetre que no són els resultats que esperaven: “No podem estar satisfets.” El candidat va remarcar que és la primera vegada des del 1984 que Convergència i ERC no sumen majoria. Aquell any, AP també obtenia 11 diputats. “Avui els que plantejaven les eleccions com un plebiscit, com Artur Mas, han fracassat. Hi ha més catalans que no volen la ruptura”, sostenia el candidat.

Finalment, el PP va atraure poc més de 338.000 votants –Sánchez-Camacho en va arribar a convèncer 471.000; Rajoy ho va atribuir en part a la recollida de firmes contra l'Estatut.

El president espanyol no va fer acte de presència per donar suport al seu candidat en un moment tan difícil, i això que durant la campanya es va prodigar per Catalunya i va fer la volta al món per arrencar de diversos mandataris internacionals declaracions a favor de la unitat d'Espanya.