Política
ENRIC MORERA
PRESIDENT DE LES CORTS VALENCIANES I SECRETARI GENERAL DEL BLOC
“El nostre camí és refer-nos com a poble”
La pluralitat ha arribat a una cambra dominada per l'opacitat i la falta de control amb el PP
Advoca perquè es recupere la normalitat de les relacions amb Catalunya
“Ara va de bo”
Amb aquesta al·locució, Enric Morera va començar la seua etapa com a president de les Corts. Le segona autoritat del País Valencià va retre homenatge així a l'esport nacional del poble, la pilota valenciana, que ha mamat des de ben xicotet, com ell mateix va recordar aquell dia, com a nét del Blanco de l'Alqueria, marxador del trinquet El Zurdo de Gandia. “Ara va de bo”, va dir, amb l'al·locució que comencen les partides als trinquets. Era 3 de juliol. Un dia que Morera confessa que mai oblidarà, no sols pel fet de convertir-se en president de les Corts, sinó perquè també es va aprovar la creació de la comissió d'investigació de l'accident del metro de València. “Sens dubte, ha sigut el moment històric que més m'ha aborronat de tots els que he tingut oportunitat de viure com a president de la cambra”, explica.
L'anticatalanisme impulsat per alguns sectors ha sigut
un mal negoci
per als valencians
Al País Valencià estem en una realitat política de país
molt diferent de la que viu Catalunya
Presideix una de les cambres autonòmiques que més projecció mediàtica han tingut en les últimes legislatures, però amb el canvi de govern les Corts Valencianes s'han convertit en el símbol del nou temps que viu el país.
En pocs parlaments autonòmics es pot trobar una mesa en què estiguen representats tots els grups parlamentaris. Simbolitza un trencament amb les pràctiques anteriors?
Sí, és una senya d'identitat valenciana i dels nous temps; hi ha pluralitat a la mesa, hi ha pluralitat a les Corts i estem gestionant bé el bon parlamentarisme. Calia trencar amb l'opacitat i la falta de control que van provocar les majories absolutes, que ací s'han demostrat pernicioses. Ens havien dit que no sabríem gestionar la pluralitat, però estem demostrant que s'ha millorat molt pel que fa al control del govern i als consensos aconseguits.
Fins i tot s'han obert les portes a col·lectius que en l'etapa del PP van ser vetats de manera sistemàtica, com ara Acció Cultural del País Valencià.
Sí, tenim un interès molt especial a ampliar la connectivitat de les Corts Valencianes amb tota la societat, i en eixe sentit hem de progressar. I sí, és cert que molts ens han dit que és
la primera vegada que entren
a la cambra.
la primera vegada que entren
a la cambra.
El molesta pensar que en el lloc que ocupa s'han assegut persones que estan sent jutjades, com l'expresidenta Milagrosa Martínez, o investigades, com ara Juan Cotino?
Em preocupa la reputació de les institucions, perquè sense unes bones institucions és molt difícil millorar els aspectes de la vida dels valencians. M'agrada pensar que és una època passada. Haurem d'analitzar què va passar i per quins motius. En tot cas, però, jo intente fixar-me en el futur. Hem d'aconseguir que la institució no siga vista com un problema, sinó com a part de les solucions que necessitem.
En alguns pobles, s'han retirat els reconeixements als condemnats fermament per corrupció. Creu que les Corts Valencianes haurien de fer el mateix en el
cas de Martínez i Cotino?
cas de Martínez i Cotino?
Si hi ha una condemna en ferm, aplicarem la llei i les resolucions que han aprovat les Corts.
Creu que serà fàcil revertir la imatge que ha transmès la institució en els últims anys?
Confie que sí, perquè hem creat comissions d'investigació per saber què va passar i per depurar les responsabilitats polítiques en situacions en què els mecanismes de control democràtics eren molt millorables.
Imagina les Corts Valencianes aprovant una declaració sobiranista com el Parlament de Catalunya?
Les Corts Valencianes són sobiranes per fer qualsevol declaració política, en el sentit que una declaració d'aquest tipus jo no considere que siga delicte. En qualsevol cas, són els grups parlamentaris els que han de decidir sobre què es pronuncien. Nosaltres aspirem a tindre més instruments propis per mirar amb més garanties el nostre futur col·lectiu com a poble. El cert, però, és que estem en una realitat de país molt diferent de la que viu Catalunya.
El Bloc sempre ha tingut excel·lents relacions amb Convergència; de fet, han anat lligats en les eleccions europees. Com estan ara eixes relacions, sobretot després de l'inici del procés sobiranista?
Nosaltres tenim molt bones relacions amb molta gent. Hem demostrat que sabem cooperar i buscar consensos que ens permeten avançar amb tots els grups polítics, i també amb Convergència. Les relacions són correctes, però és clar que nosaltres tenim el nostre camí
i el nostre objectiu com a projecte polític.
i el nostre objectiu com a projecte polític.
No hi ha distanciament?
Tenim un camí molt clar, que
és de servei al nostre poble, de construir idees i refer-nos com a poble. I, en aquest sentit, hem demostrat que som capaços d'acordar per avançar.
és de servei al nostre poble, de construir idees i refer-nos com a poble. I, en aquest sentit, hem demostrat que som capaços d'acordar per avançar.
Hi ha hagut algun contacte amb la presidenta del Parlament de Catalunya?
Li vaig enviar una carta de felicitació i espere poder-m'hi reunir el dia 16 de març, però encara està per confirmar.
Pensa que també s'hauria de produir eixa trobada entre els presidents Puig i Puigdemont, atesos els nombrosos interessos comuns dels dos territoris?
És clar que sí. Em consta que
hi ha hagut contacte telefònic,
i el que seria normal i civilitzat és escoltar-se i dialogar. El que és anormal és contestar mitjançant resolucions judicials. Això és l'anormalitat democràtica. La democràcia és parlar, escoltar-se i, si es pot, arribar a punts d'acord.
hi ha hagut contacte telefònic,
i el que seria normal i civilitzat és escoltar-se i dialogar. El que és anormal és contestar mitjançant resolucions judicials. Això és l'anormalitat democràtica. La democràcia és parlar, escoltar-se i, si es pot, arribar a punts d'acord.
Amb els governs del PP, les relacions amb Catalunya han sigut inexistents.
El que hem de dir és que l'anticatalanisme que s'ha impulsat en alguns sectors de la societat valenciana ha sigut un mal negoci per als valencians.
En les últimes setmanes, hem assistit a un acostament entre entitats defensores de la unitat de la llengua (AVL) i entitats contràries (RACV). Es podria estendre aquesta aproximació al valencianisme tricolor (blaverisme) i al que prové de la Unitat del Poble Valencià?
Jo sempre he defensat la superació dels conflictes estèrils que han impedit que el poble valencià tinga més consciència de ser poble i de voler ser en el món. La divisió territorial, el conflicte polític sobre la llengua i la divisió de senyes d'identitat no ens ajudaven a crear una consciència nacional valenciana de poble. El camí és ben sabut, i nosaltres el tenim clar i superat. Ara, els que es van mantenir en la seva posició són els que han d'avançar cap a un consens que jo crec que en la societat valenciana sí que s'està produint.
Es presentarà a la reelecció com a secretari general del Bloc, càrrec que ocupa des de l'octubre del 2003, en el pròxim congrés del mes de maig?
Del pròxim congrés del Bloc, m'interessa més el debat que els nous equips de direcció. Sí que m'agradaria contribuir a una renovació des de l'experiència. El valencianisme polític ha canviat, ha aconseguit unes fites inimaginables fa 12 anys; estem donant suport al consell amb un grup parlamentari molt important i amb responsabilitat en nombroses alcaldies. Hem d'analitzar quin és el camí que tenim com a valencianisme polític en un context valencià, estatal i fins i tot europeu. Quin
és el nostre projecte? Això és
el que ens interessa, en un context en què el valencianisme ha situat l'agenda política valenciana en el debat estatal.
és el nostre projecte? Això és
el que ens interessa, en un context en què el valencianisme ha situat l'agenda política valenciana en el debat estatal.
I quin paper ha de tindre el Bloc dins de Compromís, una coalició que ha demostrat que té divergències serioses?
Crec que Compromís hauria de ser més que una coalició i avançar cap a un altre model, però això no es pot imposar. Els debats interns que hem tingut, l'últim a propòsit de la candidatura amb Podem, s'han de fer en clau de Compromís i no dels partits [Bloc, Iniciava, Els Verds] que hi participem. Hem de veure què cal fer per millorar l'instrument perquè siga més democràtic, més participatiu.
Hauria pensat en algun moment que la coalició tindria la força i la visibilitat que està tenint a l'Estat?
Sí, perquè teníem les idees molt clares. Hi ha una direcció que sap cap a on volem arribar, i això de vegades crea alguna incomoditat, perquè el camí que assenyales no és el que desitjaries, però és l'única cosa que et permet avançar.
El creixement de Compromís sembla imparable.
La perspectiva és fer una formació unitària i diversa, perquè el potencial de creixement és molt notable. I s'avançarà més.
Parlem de representació al govern espanyol?
No estava damunt la taula durant les converses. Però és clar que el panorama polític valencià s'està transformant.
I Compromís ajudarà a transformar el panorama espanyol?
Si ajuda a transformar la situació valenciana, ja haurem fet
un pas. En tot cas, però, sí que podrem potenciar més la nostra presència a l'Estat si som forts
a casa nostra. Si no, no ens tindran cap respecte. Si fem bé les coses, podrem incrementar la nostra posició al País Valencià de manera substancial.
un pas. En tot cas, però, sí que podrem potenciar més la nostra presència a l'Estat si som forts
a casa nostra. Si no, no ens tindran cap respecte. Si fem bé les coses, podrem incrementar la nostra posició al País Valencià de manera substancial.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
