Aquests mesos sentim parlar i patim la crisi econòmica, la crisi dels refugiats, inseguretat pels atemptats i també incertesa pel que fa als estats que componen la Unió Europea, en què destaca l'escenari creat pel referèndum britànic que es resoldrà el 26 de juny. Hi ha debat i n'hi haurà més, provocat pels partidaris de la sortida del Regne Unit de la UE i pels que aposten per quedar-s'hi, entre els quals hi ha el primer ministre, Cameron, que, mira per on, va ser qui va oferir el referèndum, sense tenir cap obligació de fer-ho, i ara fa mans i mànigues perquè les coses quedin com són, o sigui perquè el Regne Unit continuï a la UE. La Unió Europea, com no pot ser d'una altra manera; el Fons Monetari Internacional (FMI); el president dels Estats Units, Barack Obama, i altres mandataris aposten perquè tot continuï igual, però al Regne Unit, que és allà on es vota, hi ha partidaris, alguns amb poder, i ministres del govern Cameron que estan per sortir-ne.

Les xifres econòmiques indiquen que hi sortirem perdent tots si el Regne Unit se'n va, però no sempre guanya l'economia. I la política podria mostrar situacions diferents dintre del mateix Regne Unit, que a Anglaterra es voti sortir-ne i a Escòcia quedar-s'hi, fet que provocaria més divisió interna. En fi, haurem d'esperar el resultat del referèndum, però ja m'avanço a dir que, a la meva manera de veure-ho, el millor seria que el Regne Unit continués dins de la UE. Com més, millor. Però hi ha altres situacions en què, en diferents moments, s'ha condicionat la pertinença a la UE o a espais comunitaris. Em refereixo al que va patir Grècia quan es qüestionava la viabilitat de continuar a la zona euro per les dificultats econòmiques provocades pel deute públic i la crisi. I fins hi tot algunes veus mostraven la sortida de Grècia de la UE. No sabem què hauria passat, però la sortida de Grècia hauria provocat un atzucac molt superior a la situació actual. Com més, millor. I un altre escenari en què es debat la pertinença a la UE és el cas de Catalunya i altres zones de la UE, que no són estat, quan demanen sobirania. Sovint se'ls situa fora de la Unió Europa, en cas d'independència, fet que, diuen, representaria treure la ciutadania europea a milions d'europeus que ara la tenen. En el marc de la UE el que hauria de prevaldre és la democràcia, que és el que volen i voten els ciutadans, i la realitat institucional i política s'hauria d'adaptar als resultats de les urnes, sense que això signifiqui modificar el marc europeu.

Com més, millor. De fet, encara queda espai perquè la Unió Europea, ara amb 28 estats, vagi creixent, perquè tenim altres realitats a Europa que tenen més membres, com és el cas del Consell d'Europa amb 47 estats membres i el Moviment Europeu Internacional amb 39 consells. En el món globalitzat en què estem, el futur dels europeus depèn d'anar junts, d'una Europa unida, respectant les realitats i diversitats que s'hi manifestin, i apostant per un projecte social, econòmic i polític d'àmbit europeu. Com més, millor.