Política

JORDI TURULL

EXCONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA. PRES POLÍTIC

“Benvinguda la proposta de fer un altre referèndum”

“Els presidents, durant el procés, sempre han anat un pas endavant; com van fer amb el 9-N i l’1-O, ara cal concretar-ho i modular-ho”

“Si Sánchez vol ser president, ha de fer una proposta seriosa, a l’altura del conflicte”

“L’únic límit és no renunciar als meus ideals i objectius polítics; a partir d’aquí, si puc sortir de la presó d’aquí a mitja hora, no n’esperaré una”

El procés va cap endavant. No fem el joc als profetes del desànim i el derrotisme
Si han fet prou els líders actuals? Per avançar has de saber amb què comptes, d’ànima i de matèria
La meva opinió és que JxCat ha d’esdevenir una única força política ben travada

Sentenciat a 12 anys de presó, Jordi Turull i Negre acaba de publicar amb la periodista Gemma Aguilera el llibre Persistim, que es presenta dimarts. Els últims dies l’hem entrevistat a la presó de Lledoners a través d’un qüestionari en què vam poder afegir alguna repregunta.

Són 99 anys i mig de presó en total per sedició i malversació. Esperaven una sentència tan dura?
Sempre tens aquella ingènua esperança que s’imposarà un sentit de justícia i no pas de venjança, tot i que saps com reacciona sempre l’Estat per imposar la seva mentalitat de domini i no de seducció sobre Catalunya. I per tant estàvem preparats per a tot.
En concret, per a vostè dotze anys. Com ho ha encaixat? I la seva família?
Amb serenor, perquè són més fondes i fortes les conviccions que les seves injustícies. La família ho ha encaixat amb indignació però amb molta fortalesa. Ara per fi ja saben quin és l’horitzó i a partir d’aquí cal trampejar-ho de la millor manera possible. No queda cap més remei.
L’han inhabilitat pel mateix temps, és a dir, que l’han jubilat de la política activa. Li agradaria tornar algun dia?
M’han jubilat de la política institucional, no de la política activa. El meu compromís i activisme polític no el pot jubilar cap presó ni cap tribunal. I ara em sento encara més compromès i convençut dels ideals i objectius polítics que m’han portat a la presó.
I ara què? Vostès han dit sempre que no volen un indult, però una amnistia ara per ara també sembla impossible…
Seré molt honest i faré el mateix discurs presó portes endins i presó portes enfora. L’únic límit per a mi és no renunciar als meus ideals i objectius polítics que justament m’han portat a la presó. A partir d’aquí, si puc sortir de la presó d’aquí a mitja hora, no esperaré una hora. Una altra cosa seria egoisme per part meva tant de cara a la família, a qui li soc més útil i necessari a fora que a dins, com, crec també, pel que fa al meu activisme polític, ja que puc aportar més a fora que a dins.
Confia que podran sortir aviat o no hi pensen, en això?
No hi vull pensar, ja són massa les decepcions en aquest tema en els darrers vint-i-un mesos. Sé quines són les possibilitats del règim penitenciari per a tothom i en quines condicions. Dit això, només espero que per ser qui som ara a més no se’ns neguin les possibilitats que tenen la resta de presos.
El Suprem ha activat una tercera euroordre. Ara ho tenen més fàcil per extradir els exiliats?
Tinc molta més confiança en la justícia, en la separació de poders i les conviccions democràtiques nord enllà, que és justament la contraposició respecte a la cúpula judicial d’aquí, que participa activament en la coordinació dels poders de l’Estat per castigar els que no consideren afectes al règim.
La setmana següent a la sentència es van produir massives protestes a Catalunya i algunes van acabar en aldarulls. S’esperaven aquesta reacció?
Sabíem que el poble de Catalunya no deixaria trepitjar mai ni la seva dignitat ni els seus drets i llibertats i que, com sempre al llarg de la història, respondria d’acord amb el que hi ha en joc. I com sempre ha sorprès positivament, tot i alguns fets i imatges dels quals ja vam dir el que en pensàvem.
Sembla que ni el govern ni cap de les grans entitats civils controlen ara les protestes. El carrer ha recuperat el comandament del procés?
Més que el carrer, m’agrada parlar dels ciutadans exercint de ciutadans. No oblidem que el gran motor permanent del procés per fer passes endavant, i ara també, ha estat la ciutadania. Aquesta és la potència d’un repte democràtic ingent. És el gran actiu. I ara en tenim de nou la millor prova. I els polítics han de vehicular aquesta exigència, que vol dir trobar la manera d’avançar i en cap cas recular. Des del 2012 ha estat així, els ciutadans empenyent primer i els polítics actuant després d’acord amb la intensitat dels primers. Des d’aquell “President, posi les urnes!” fins a l’actualitat. Els ciutadans marcant el ritme i la intensitat i sempre hem trobat la manera d’anar fent passos més clars i determinats des de les institucions. Espero que ara també sigui així.
Creu que són presos polítics també tots els nous empresonats, com diu Laura Borràs?
I tant! Pels fets de què s’acusa a molts dels joves i ciutadans que són a la presó, pel mateix, si passés a Múrcia o a Burgos, estarien fora de la presó o encara hi serien? Oi que no? Oi que no ha passat que ja siguin fora? Doncs queda clar per què hi són.
Moltes veus critiquen l’actuació dels Mossos i reclamen la dimissió de Buch. Quina opinió en té?
Tothom coneix la meva amistat amb el conseller Buch i sé com ha patit perquè li ha tocat la pitjor part. El compromís del conseller amb el procés és indiscutible. Una prova d’això és que fiscalia no para d’intentar com sigui d’inhabilitar-lo. Quan li arxiven una causa, miren d’obrir-ne una altra. Ell, com pocs, és víctima d’aquesta persecució de l’Estat. Orientar el punt de mira cap a ell a títol personal em sembla un error que no comparteixo i que alguns han utilitzat de manera partidista amb un discurs portes endins i un altre portes enfora. De la mateixa manera, o precisament per això, estic segur que tot mosso que no hagi fet honor al cos que representa serà sancionat, com així ha de ser, sense matisos. I sí, també entenc perfectament que molts ciutadans estiguin indignats amb algunes actuacions concretes dels Mossos, sobre les quals cal actuar i no les justificaré, però no generalitzaré amb tot un cos que excel·leix en tantes coses.
En tot cas, molts pensen, i la presidenta de l’ANC ho va verbalitzar, que malauradament els aldarulls han servit perquè el focus internacional es posi a Catalunya. Ho veu igual?
El compromís actiu de l’ANC i de tots els qui n’han ocupat la presidència, com ara l’Elisenda Paluzie, amb la no-violència, està fora de qualsevol dubte. No faré el joc a aquells que volen estirar capciosament titulars.
El Tribunal de Comptes perseguirà ara el patrimoni del govern de l’1-O… Ho tem? No hi ha ja fiances dipositades que cobririen el que demana?
La repressió de l’Estat contra l’independentisme és per terra, mar i aire. Ara li toca al tribunal encara més polititzat... Al Suprem li va fer mandra, suposo (i com que és un tema de proves i faves comptades), determinar aquest punt, per no fer més insolvent encara la sentència. Els que ens condemnen per malversació no diuen de quant parlen. Cap rigor.
Cap on camina el procés ara? Ve una època d’inestabilitat permanent al carrer? Vostè s’ha declarat partidari de la desobediència civil...
El procés va cap endavant. No fem el joc als profetes del desànim, el derrotisme o l’autoflagel·lació permanent. La base i els fonaments són més sòlids i amplis, i això en un repte democràtic com el nostre és el millor actiu. Ara cal que institucions i ciutadania vagin a l’una. Dediquem totes les energies a resoldre problemes i reptes, i no a recrear-nos-hi. Més que inestabilitat al carrer, veig fermesa i determinació, i això dona molta esperança perquè ningú s’encanti o s’adormi.
Tindrem full de ruta conjunt o no? O potser és que ja l’estem veient, amb iniciatives com el Tsunami Democràtic?
Estem en ruta. Que ningú s’equivoqui. És un no parar. Ara cal que concretem, aprofitant entre altres la cartografia que ens dona l’1-O, valorant actius i passius, com fem front a cada dificultat que va apareixent, enfortim els actius i minvem els passius. El Tsunami Democràtic és una mostra més de la determinació d’anar endavant de manera no violenta de la gent, i, com deia abans, les institucions han de concretar la manera que des de la política es vehicula i es dona resposta a aquesta exigència.
JxCat i ERC s’han instat a pactar una estratègia comuna a Madrid. S’ha de bloquejar la investidura de Pedro Sánchez? O és que, com diu ell, si no és amb un govern PSOE-comuns, serà impossible cap negociació amb cap altre govern espanyol? A canvi de què s’hauria de permetre la investidura?
El que s’ha de desbloquejar és el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. Ja no ens valen des de fa temps actituds més simpàtiques si el resultat és el mateix de sempre. I no podem pagar per avançat, ja hem vist la solidesa de la credibilitat de Pedro Sánchez, que al matí diu una cosa i a la tarda la contrària i al vespre ja no saps on ets. Per tant, si ell vol ser president, és ell qui ha de fer una proposta seriosa a l’altura del conflicte, i no la cançó enfadosa de sempre. I a partir d’aquí, m’agradaria molt que les forces independentistes anessin a l’una, perquè llavors el missatge és molt clar, de país i no de partits, com ho és el clam que hi ha a Catalunya.
El PSOE ara ja diu que és un conflicte polític, però tot just ofereix parlar del títol VIII de la Constitució, que va de competències i organització territorial. N’hi ha prou? Té recorregut l’oferta?
Tal com està ara, no. Aquesta oferta demostra que no es té ni un diagnòstic de l’abast del conflicte polític. És una oferta pròpia de principis de l’any 2000.
Torra aposta per un altre referèndum abans d’acabar la legislatura. Hi està d’acord?
Per sort els presidents durant el procés sempre han anat un pas endavant per intentar bonament donar resposta al clam que hi ha al carrer i mullant-se a costa de tota crítica inicial, a cops molt dura però que després ha acabat amb una competició de mèrits per veure qui s’apuntava més a aquella proposta. Va passar amb el president Mas i el 9-N, i amb el president Puigdemont i el “Referèndum o referèndum”. O no ho recordem? Per tant, per mi, benvinguda la proposta del president Torra. Ara cal, com van fer també els altres presidents, concretar-ho i modular-ho, aprofitant el bo i millor de moltes persones, partits, entitats i institucions, d’on va sortir l’èxit del 9-N i l’1-O i que sempre ens ha permès avançar en termes de solidesa de la base de tots els que defensen l’autodeterminació. Com va dir aquell, per exercir el dret a l’autodeterminació primer cal acreditar haver exercit el deure de la determinació, i aquestes propostes i passos que cal concretar se situen aquí també.
Si inhabiliten el president, caldrà anar a eleccions?
Espero que ni l’inhabilitin ni hi hagi eleccions. Ara el que ens calen són accions, i no eleccions. No sento ningú que cridi eleccions i en canvi sento molta gent que crida unitat i acció. Unitat per actuar i avançar.
Ara que s’ha dictat sentència, presenta el llibre ‘Persistim’. Hi explica més detalls del que va passar aquell octubre del 2017 i els mesos precedents. Ja es pot explicar tot?
Tot és molt pretensiós. I tot tot no crec que calgui de moment. Ja m’enteneu... En el llibre que hem fet amb la Gemma Aguilera explico el que he viscut i com ho he viscut, el què, el com i el perquè, però en el meu cas des de les meves pròpies vivències. Creia que tenia el deure de fer-ho i explicar-me a tanta gent que s’ha mobilitzat per nosaltres, i també perquè si mai tinc nets i pregunten per què l’avi va ser a la presó, que ho sàpiguen pel meu testimoni directe, no per la versió de tercers, a cops esbiaixada. El tot és la suma de les vivències de moltíssimes persones. Un o uns no podran explicar mai el tot de tants.
En un avanç publicat a El Punt Avui, vostè preguntava als líders actuals que són fora de la presó fins on són capaços d’arribar, tot i que ja aclareix que no és cap retret. Creu que no han fet prou després de l’empresonament i exili de l’anterior govern?
El que dic és que per saber amb què comptem ens hem de contestar prèviament i molt honestament un seguit de preguntes. Si no saps amb què comptes, com pots decidir què faràs i com ho faràs en un repte ingent com aquest? Per avançar has de saber amb què comptes, tant d’ànima com de matèria, i a partir d’aquí pots decidir millor com i de quina manera avances.
També hi diu que el “Com pitjor millor” no és bona tàctica, sinó un símptoma de feblesa. Però avui sembla que si la gent es mou a Catalunya és més com a reacció a un atac...
En cap cas em refereixo a la gent. Déu me’n guard! Al contrari. Em refereixo al fet que si la convicció del que defenses és fonda i sòlida, l’has de poder defensar en totes les condicions i circumstàncies, i no esperar els errors dels altres, perquè si no arriben amb la intensitat que desitjaries, què fas? Et quedes parat, que vol dir recular? Hem de ser actius i positius, no actuar des d’una actitud a la defensiva. És una reflexió més en el “I ara què?” Per exemple, hem d’esperar polítics i institucions a anar a l’una de debò només quan ens fustiguen, o ha de ser un mot d’ordre fins a assolir l’objectiu? La meva resposta és clara, i crec que justament el clam que hi ha al carrer, també.
Rajoy diu a les seves memòries que hauria aplicat el 155 encara que Puigdemont hagués convocat eleccions abans del 27-O. Això vol dir que algun mediador els enganyava…
O que enganyava a molts... Alguns ja ho vam avisar i dir i vam ser objecte de dures crítiques. Els precedents ens diuen que o no compleixen o enganyen. És trist però real.
Els últims dos anys, ERC ha fet un camí cap a posicions més pragmàtiques, mentre que JxCat no ha acabat d’aclarir el seu discurs i sovint ha acabat defensant les mateixes tesis. Què creu que ha de defensar JxCat? Està d’acord amb ERC que calen menys gesticulacions?
Com que crec que de cara a refermar l’esperit de l’1-O, d’unitat, confiança, autoexigència i lleialtat, que va fer possible el que molts deien impossible, el primer pas és amplificar complicitats i aparcar retrets, ja em disculpareu, però no entraré en aquest joc públic del “Si tu més...” o “Si l’altre menys...” en un moment tan delicat i transcendent com l’actual.
El 10-N va tallar l’enèsim debat, que ara es reactiva, sobre l’encaix del PDeCAT amb JxCat. Quina creu vostè que seria la millor fórmula?
La meva opinió personal és que el que fins ara ha estat una fórmula electoral, Junts per Catalunya, promoguda tant pel president Puigdemont com evidentment pel mateix PDeCAT arreu del territori, i que aplega tantes sensibilitats que sumen en tots els ordres, esdevingui una única força política ben travada, organitzada, on hi hagi les responsabilitats ben definides en una direcció plenament legitimada per tothom que forma part d’aquest espai i que hi vulgui ser. Una força política que defensi justament el model de país i els objectius de caràcter nacional, econòmic i social que junts hem defensat i compartit ara ja en totes les eleccions (Parlament, municipals, europees i generals). I és cert que aquesta concreció del que ha de ser urgeix i molt, com és cert que el context d’eleccions i eleccions no ha ajudat a concretar-ho perquè no es pot fer a la babalà, però sí que en canvi aquest temps ha ajudat, i no és gens menor, a donar extensió i solidesa a la fórmula de JxCat, ara ja present d’una manera molt potent, i defensant un mateix programa polític a totes les institucions. Insisteixo que és només la meva opinió personal.
En tot cas, ara la Crida Nacional per la República sembla que també es reactiva i no descarta presentar-se a eleccions.
La unitat no passa per compartimentar més encara l’espai polític. No s’entendria. En tot cas el meu desig és apilar i no escampar més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia