Política

CULTURA

Recuperar les aportacions anuals als consorcis

A més d’apostar pel mecenatge, el sector cultural vol que la implicació estatal torni a ser la d’abans de la crisi

El Ministeri de Cultura té molts deutes amb Catalunya. Des del Departament, per ara, s’excusen de fer públic un llistat que ja existeix perquè se’ls anirà plantejant en les futures taules de treball. Sí que hi ha consens majoritari entre els representants dels consorcis en què l’Estat intervé que reverteixi les condicions a les d’abans de la crisi. La llei de mecenatge és un deure endèmic que mai no acaben de resoldre els ministres de Cultura i que ara també rep Rodríguez Uribes de la mà de José Guirao.

Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu, demana que la futura llei del mecenatge porti incorporada una partida per fer una campanya de sensibilització per reforçar que la cultura és la quarta pota de l’estat del benestar. Demana estabilitat econòmica per poder tirar endavant el projecte, disposar d’una aportació extraordinària per desenvolupar projectes d’òpera (“només promovent el talent del país podem exportar-lo”), que el Liceu sigui una base de producció i un suport explícit al desenvolupament de les institucions en l’àmbit digital. En aquest sentit, Joan Oller, director general del Palau de la Música, també veu la necessitat d’establir un control en la revenda d’entrades en l’espai digital: “Cal regular aquest buit legal que provoca confusió i pagaments de preus desorbitats”, afirma. Oller defensa que l’Estat espanyol impulsi la internacionalització de la cultura catalana amb la mateixa potència que es fa a Madrid. L’increment en cultura permetria recuperar l’aportació que feia el Ministeri abans de la crisi (que era més del doble que l’actual). El mecenatge ha de permetre donar el valor de la cultura per cohesionar la societat. De fet, Oller demana programes transversals de cultura, educació i projectes socials, “tres eixos que, a hores d’ara, ja són indissociables”. També Ferran Barenblit, director del Macba, apel·la a la cultura com un dret de la ciutadania. Per al Macba en particular, esperen que donin suport a l’estratègia per a l’ampliació del museu per al 2022, així com recuperar les aportacions d’abans de la crisi.

Des del MNAC confien que el nou govern espanyol permeti un augment de les aportacions de cultura. Concretament, el seu director, Pepe Serra, demana que també s’incrementin les aportacions a Catalunya. Pel que fa als consorcis, que les aportacions estiguin a l’alçada del prestigi de les institucions.

El Mercat de les Flors es va transformar en Casa de la Dansa i referent de la producció de dansa estatal. Tot i que l’Estat mai no s’hagi incorporat al consorci, el compromís era que aportaria el 33% del pressupost anual. A hores d’ara, hi aporta només el 5% del total. L’Estat també intervé mínimament en el Consorci de Rehabilitació de Teatres de Barcelona. Arran de la crisi, es va eliminar el Consorci de Rehabilitació de Teatres de Madrid, però a Barcelona es va aconseguir que mantingués un paper reduït.

LA XIFRA

5%
és l’aportació
de l’Estat a les despeses del Mercat de les Flors. Va acordar pagar-ne el 33%.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia