Situar la inversió pública al nivell europeu

La inversió pública estatal en ciència està estancada en nivells del 2012. De fet, mentre que la majoria dels països europeus hi aposten econòmicament en considerar-la un tractor de l’economia, el govern de l’Estat n’ha retallat la inversió els últims anys. Actualment hi dedica un 1,20% del PIB, i se situa a anys llum del 3% que proposava la Unió Europea com a objectiu per al 2020.

Així doncs, creure en les possibilitats de la recerca i dedicar-hi diners en comptes de bones paraules i cares mediàtiques, com ara la del ministre i exastronauta Pedro Duque, és la gran assignatura pendent de Pedro Sánchez en aquest camp.

A més, el govern té altres temes pendents, com ara la històrica reclamació del govern català de refinançar i condonar parcialment el deute que tenen els parcs científics i tecnològics de les universitats públiques amb l’Estat. La xifra se situa al voltant dels 200 milions d’euros i la Generalitat considera que és fruit d’un error en el model de finançament d’unes infraestructures que impulsen l’activitat econòmica local i connecten la gran empresa amb la innovació.

En el mateix sentit, el govern de l’Estat haurà de continuar mantenint el compromís amb el finançament de dues grans infraestructures científiques compartides entre la Generalitat i l’Estat que estan en ple creixement: el sincrotró Alba i el Barcelona Supercomputing Center. Finalment, el sector també considera un error haver revertit la decisió de crear un ministeri que reunís ciència amb innovació i universitats, que era una vella reclamació assolida per fi el 2018.