Política

Raül Romeva: “S’imposa una amnistia”

L’aplicació del 155, un article que apareix a la Constitució Espanyola però que ha servit per destituir consellers i governs de manera il·legal, ha estat l’error més gran que s’ha fet en política en l’època democràtica. Ha estat l’instrument de què s’ha servit un estat que ha volgut fer desaparèixer l’adversari polític en comptes de derrotar-lo a les urnes. L’instrument de què s’ha servit un estat “que té por, que és covard, que no té el coratge suficient de confrontar-se amb gent que no pensa com ell creu que ha de pensar”. Un instrument aplicat amb una motivació que no té res a veure amb el compliment de la llei. I, si això no va de lleis, llavors va de política. “Si estem davant d’una causa política només té sentit començar pel diàleg i la negociació. Si ens prenem seriosament la condició política d’això que està passant, s’imposa una amnistia. Això va de reconèixer que s’ha volgut silenciar i perseguir una ideologia.”

Aquest va ser, a grans trets, l’argument que va desenvolupar ahir Raül Romeva en la comissió del 155, en què va defensar el paper que va jugar el Departament d’Exteriors que presidia i en què va fer gala del coneixement que té sobre la resolució de conflictes a l’àmbit internacional per aportar algunes pautes que s’haurien de seguir. La primera, reconèixer el dolor aliè. “El reconeixement del dolor en conflictes és l’inici per escoltar-nos”, va argumentar. I de dolor n’hi ha hagut, i en cara n’hi ha, molt. “És innegable que el 155 va provocar un dolor afegit al que havíem patit l’1 d’octubre en forma de porres i a una creixent repressió que encara avui no s’ha acabat”, va assegurar, tot recordant els processos judicials encara pendents. I un dolor, també, “de la gent que va sentir que no se la tenia suficientment en compte o que discrepa, cosa absolutament legítima”. Perquè la discrepància política és totalment vàlida, però de la repressió del que discrepa “no se’n pot dir democràcia, i això és el que ens ha portat aquí”. El 155, va dir Romeva, forma part d’un paquet repressiu que, paradoxalment, “s’ha mostrat absolutament inútil, una prova de covardia política i un fracàs contundent”. Perquè “creien que ens atemoririen però ens han fet més forts, més grans, més ferms i més serens que mai”. La independència de Catalunya i la construcció d’una república en el si de la UE “és un camí complicat, no ràpid, no indolor, però estem convençuts que és un camí irreversible”, va afirmar.

Algunes de les persones que van impulsar l’aplicació del 155 ja no estan en política, “com ara Rajoy, Sáenz de Santamaría i un tal Rivera”, va recordar Romeva, mentre que ells i la resta dels presos han estat apartats de les institucions. “Però que ningú dubti que per un segon hem deixat de fer política, encara que se’ns vulgui fer callar i amagar”, va reclamar l’exconseller d’Exteriors. “I continuarem fent política per defensar la voluntat de construir un país millor per a tothom sense exclusió.” Romeva va criticar en diverses ocasions l’absència “dels que se senten exclosos i avui han marxat, i no s’han dignat a venir a presó per escoltar” els arguments dels que reclamen la independència.

Romeva es va presentar com un d’aquells que s’han convertit a l’independentisme a cop de circumstàncies. Va abandonar el federalisme arran de la sentència contra l’Estatut, el 2010: “Però si no hagués estat llavors m’hauria fet independentista l’1 d’octubre o el dia que ens van cessar. Vaig entendre que això no anava només de defensar la independència sinó sobretot de defensar els drets, les llibertats i la democràcia.” Es va presentar també com el rei de l’autocrítica, “que ens ajuda i ens permet millorar”, i va advocar perquè tothom la practiqui, començant pel sistema judicial espanyol.

Romeva va reconèixer: “Els que defensàvem i defensem la República Catalana no ens n’hem sortit encara, però els que volien impedir que això passés tampoc se n’han sortit, pel que podríem dir que estem en un empat tècnic, i aquí només hi ha una solució possible: dialogar, negociar i arribar a acords.” En això consisteix “fer política”: “Una cosa que mai hem renunciat a fer, malgrat que hi hagi qui intenta apartar-nos de la política.”

L’extitular d’Exteriors es va mostrar agraït amb les persones d’aquest Departament “que van continuar al peu del canó malgrat els cessaments”, i va defensar la tasca que la conselleria ha fet per la cooperació internacional, la transparència del govern, la projecció internacional i la memòria històrica. I va assegurar que a les delegacions exteriors el que s’ha fet sempre ha estat “parlar i escoltar, fer xarxa, obrir portes i en cap cas negar el diàleg en la més estricta legalitat” El problema ha estat “que no feien el que alguns volien”, tot referint-se a la bel·ligerància de l’Estat cap a les delegacions que la Generalitat ha anat obrint arreu del món.

Si estem davant d’una causa política només té sentit començar pel diàleg i la negociació
Raül romeva


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona