Política

Josep Rull:“Hem après de moltes coses”

Josep Rull va encarar la compareixença d’ahir amb orgull. Un orgull legítim del que es va fer entre tots, com ell mateix va admetre després de demanar disculpes si algú ho havia confós amb cofoisme. Per a Rull, el d’ahir era una dia extraordinari. Podia portar corbata, vestit i el pin que l’acreditava com a conseller legítim del govern Puigdemont. Una sensació que fa mesos que no experimenta. Però també afrontava la seva intervenció, va explicar, sense ombra d’odi ni de rancúnia. I per exemplificar-ho es va referir a una anècdota amb un funcionari d’Extremera, a qui va recomanar que llegís alguna de les milers de cartes que reben els presos perquè veiés que ells, els presos, no són persones sense ànima que volen fer el mal a altres persones, sinó persones que han estat empresonades per les seves idees, en un país que perd llibertats i drets dins una campanya orquestrada amb l’ànim de fer perjudicar el govern català i Catalunya. Aquesta és, de fet, l’espina que va vertebrar la intervenció de l’antic responsable de les conselleries de Territori i Empresa.

Va relatar com el govern abans del 155 ja patia perquè Catalunya té un projecte de país que s’assembla al de molts estats del nord d’Europa. Un projecte que a l’Estat espanyol no s’entén. I va posar diversos exemples de com les ministres Isabel García Tejerina i Ana Pastor no entenien res del que els proposaven en àmbits com la llei de canvi climàtic. “Ens movíem en paràmetres diferents”, va asseverar. Rull va admetre que la intervenció de l’autonomia catalana no el va fer sentir destituït com a conseller i que en els tres mesos i mig que va estar a presó en primera instància continuava exercint-ne. Però sobre els efectes del 155 va ser contundent: mentre que a Territori l’efecte va ser més menor, a Empresa hi va haver acarnissament per combatre els elements fonamentals de l’economia productiva catalana. Va recordar el decret – “que no estava fet per atzar”– que fomentava el trasllat d’empreses fora de Catalunya i que, al seu parer, era una conseqüència directa del discurs que Felip VI va fer el 3 d’octubre. Va admetre que hi va haver pressions de “poder públics” de l’Estat a les empreses en què, fins i tot, els donaven un termini d’una setmana per treure la seu social fora del territori català. Un trasllat que no va comportar perdre plantes de producció i que va tenir un efecte minso per la capacitat productiva i l’atractiu empresarial de Catalunya. “De les 8.642 empreses estrangeres, cap va anar-se’n”, va recordar.

Rull considera que el 155 respon a un pla per confrontar territoris i que no és un element aïllat ni quirúrgic. En aquest sentit, va recordar que continua vigent amb la repressió de certs poders públics. I va posar d’exemple la sentència del Suprem que els condemna i eximeix altres consellers. Per què? Perquè ells van deixar la política. Un pas que ell no es planteja de fer, ja que creu que el sentit de la sentència del Suprem el que ve a fer és una crida a la resta de l’Estat en la qual s’adverteix que una manifestació massa massiva o discrepant pot ser considerada sedició. “Avui som els independentistes. Demà qualsevol que gosi discrepar”, va reblar. Però la seva convicció és continuar lluitant perquè “no hi ha prou presons ni barrots per tancar l’anhel d’un poble democràtic que vol ser lliure”. “La unitat d’Espanya val trepitjar drets i llibertats? Val tot?”, es va preguntar l’exconseller, que va criticar la barreja del poder executiu amb el judicial. Sobre això, va relatar com, de la majoria de coses que els afectaven, se n’assabentaven per la premsa des de presó.

Però tot i l’amarga experiència, va reiterar que tot plegat ha servit per ensenyar-los moltes coses. Que no es penedeix de res, que hi tornaria a ser però que possiblement –com havia dit abans Quim Forn–, si s’hagués fet millor, ara cap d’ells estaria tancat a la presó. Josep Rull va tenir pocs retrets. Possiblement l’únic que va fer va ser a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que en acabar la sessió de constitució de la cambra els va fer esperar dins l’hemicicle fins que van entrar agents de la policia estatal per desallotjar-los. Una escena que, va dir, ningú es podria imaginar en parlaments com el francès o l’anglès.

La unitat d’Espanya val trepitjar drets i llibertats?
JOSEP RULL


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia