L’Oficina de Drets vol ser observatori de l’extrema dreta
Prepara un informe sobre els grups feixistes existents a Catalunya
L’ODCP rumia importar l’experiència alemanya d’educació en drets civils i polítics a les escoles
L’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCP) de la Generalitat s’ha proposat fer també la funció d’observatori de l’extrema dreta a Catalunya i prepara un informe sobre la presència de grups d’ideologia feixista i nazi al país, una diagnosi que ha elaborat per iniciativa pròpia però que es completarà també amb els informes que li ha encarregat el Parlament –la cambra li ha encomanat dos informes sobre l’auge de l’extrema dreta a l’Estat i a Europa i les conseqüències que pot tenir sobre els drets de les dones.
El director de l’ODCP, Adam Majó, ha anunciat aquest objectiu durant el balanç de les activitats d’aquest primer any de funcionament, en què l’oficina també ha fet un recompte dels 655 casos d’intolerància política que ha pogut documentar en els darrers tres anys coincidint amb l’increment de la tensió política al país pel procés independentista.
Tot i admetre que el darrer any el nombre d’atacs vandàlics, físics o agressions per motius polítics ha disminuït molt, l’oficina recorda que el 2017 i el 2018 l’extrema dreta espanyolista va protagonitzar diversos episodis violents al país, des de l’atac amb trencament de vidres als estudis de Catalunya Ràdio a la Diagonal de Barcelona fins a agressions a persones pel carrer o aparicions nocturnes per barris i pobles de grups amb parafernàlia paramilitar que van arrencar pancartes a favor dels presos polítics o llaços grocs de seus institucionals però també d’habitatges privats –fins al maig de l’any passat es van comptabilitzar 16 atacs amb escopeta de balins contra persones o llars que mostraven simbologia independentista. La preocupació d’aquesta oficina de defensa activa i divulgació dels drets civils i polítics és que aquests grups feixistes continuen latents a Catalunya i poden tornar a actuar en moments d’increment de la tensió política en el futur.
Experiència alemanya
L’ODCP també aspira a importar a Catalunya el model alemany d’educació en drets democràtics a les escoles i instituts per prevenir les actituds autoritàries i feixistes, un model que a Alemanya va impulsar una institució pública creada expressament després de la caiguda del nazisme. Majó deixa clar que és una “idea embrionària” que s’hauria d’abordar amb el Departament d’Educació, però avança que el primer pas serà una visita al país germànic per conèixer què és i com funciona, una visita que es pretén realitzar enguany.
El repte del dret a vot davant la mobilitat geogràfica
En l’informe de balanç del 2019, l’oficina comptabilitza 283 queixes rebudes per vulneracions de drets entre demandes i queixes particulars i actuacions d’ofici. D’aquests 283 casos, 190 –un 67%– són vulneracions del dret de participació política per causa de “les dificultats o la impossibilitat per exercir el dret a vot” tant per part de persones residents a l’exterior com per part de ciutadans sense nacionalitat espanyola. Majó no dubta a qualificar la situació de “defecte estructural del nostre sistema democràtic”. Pel director de l’oficina, les institucions tenen el repte de fer possible el dret a la participació política en un nou segle marcat per la mobilitat geogràfica creixent per motius laborals i professionals però també d’altres. La majoria dels 190 casos han estat queixes de catalans que viuen a l’exterior i que no han pogut exercir el seu dret a vot. Són la majoria perquè tenen “consciència” que se’ls ha vulnerat un dret, explica Majó, que lamenta que la principal vulneració en quantitat afecta persones immigrades encara sense nacionalitat espanyola que fa anys que estan empadronades i treballen a Catalunya, on fins i tot han nascut. Posa un altre exemple de la problemàtica: milers de britànics que viuen aquí sense dret a vot a la Gran Bretanya perquè fa més de quinze anys que van marxar i ara també sense dret a vot aquí pel Brexit.
