Política

L’Iran celebra eleccions legislatives esbiaixades a favor del bloc conservador

El govern tem una alta abstenció d’uns ciutadans preocupats per la greu crisi econòmica

El vet als candidats reformistes s’ha extremat en aquests comicis

L’Iran va dur a terme ahir eleccions legislatives en un ambient de descontentament social per la greu situació econòmica que viu el país i l’apatia de bona part de l’electorat, que, com que tenia vetats bona part dels candidats reformistes, no espera sinó la victòria del bloc més conservador.

Els prop de 58 milions de ciutadans amb dret de vot tenien per escollir 7.150 candidats, la meitat dels que s’hi havien inscrit. La purga de reformistes és encara més profunda que en els comicis anteriors, fins al punt que 75 dels actuals diputats reformistes i moderats han estat vetats aquest cop pel Consell de Guardians. Aquest corrent, que va dominar el Parlament durant la legislatura anterior i que es presenta amb la llista Coalició per l’Iran, encapçalada pel clergue i exvicepresident Majid Ansari, arriba a les eleccions molt afeblit.

Els conservadors de L’Iran amb el Cap Alt, de l’antic alcalde de Teheran i excomandant de la Guàrdia Revolucionària Mohammad Baqer Qalibaf, en canvi, són els principals favorits en aquestes eleccions legislatives.

Les circumstàncies especials d’aquestes eleccions feien témer al govern una baixa participació, inferior al 62% del 2016, que afebliria la credibilitat del règim. Per això, el líder suprem, Ali Khamenei, ha fet crides aquesta setmana a una participació massiva que deixi en evidència “les trames vicioses dels EUA i del règim sionista contra l’Iran”. Khamenei ha assegurat que votar és “un deure religiós”. En la mateixa línia, el comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària, Hossein Salami, va dir dijous, durant la jornada de reflexió, que el poble iranià “sorprendrà el món” amb la seva assistència a les urnes i que cada vot serà “una bufetada a un enemic que espera que la gent no participi en les eleccions”.

Els observadors preveuen que la participació més alta es concentri en l’electorat més conservador, mentre que l’abstenció predominarà entre els sectors reformistes, especialment a les zones urbanes com Teheran, on no es van veure cues als col·legis electorals. Més que per la previsible composició del Parlament, els ciutadans estan més preocupats per la crisi econòmica que viu el país des que els EUA van imposar, de nou, sancions a l’Iran després que el president nord-americà, Donald Trump, retirés Washington el 2018 del pacte nuclear multilateral amb Teheran.

Aquestes són les primeres eleccions que es fan a tot l’Iran des de la reimposició de sancions. Justament ahir, els EUA van anunciar càstigs contra cinc alts càrrecs iranians per haver vetat la participació de veus crítiques amb Khamenei.

LES XIFRES

75
diputats
dels actuals legisladors reformistes i moderats del Parlament han estat vetats pel Consell de Guardians.
7.150
candidats
hi havia per escollir en les eleccions legislatives d’ahir, la meitat dels que s’hi havien inscrit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ISRAEL

Violències en una nova marxa d’extremistes jueus en el Dia de Jerusalem

BARCELONA
política

ERC avisa Illa que és imprescindible un finançament singular si vol el seu suport

barcelona
política

Borràs denuncia una agressió en un míting a les Terres de l’Ebre

barcelona
política

L’Audiència descarta interès ideològic del jutge en el cas Volhov

barcelona
EUROPA

Primers actes en la vigília del 80è aniversari del Desembarcament de Normandia

BARCELONA
llengua

El TSJC imposa una assignatura més en castellà a una escola del Barcelonès

barcelona
política

Junts denuncia que s'intenta “contrarestar el resultat de les urnes”

barcelona
polític

El TC anul·la el vot telemàtic de Puig a les portes de la constitució del Parlament

barcelona
Índia

Modi presenta la dimissió com a pas previ per formar el seu tercer govern

Barcelona