L’economia espanyola, la tercera més tocada a la UE
El PIB de l’Estat cau un 5,2% en el primer trimestre de l’any, només darrere de França i Eslovàquia
Sánchez demanarà préstecs europeus per als ERTO i podria recórrer al fons de rescat
L’espanyol és un dels estats de la Unió Europea més perjudicats per la crisi del coronavirus. La seva economia es va desplomar un 5,2% el primer trimestre de l’any. És la tercera més malparada, però la segona si només es tenen en compte les grans economies de l’euro. Just a l’inici d’una recessió sense precedents i amb poc marge fiscal, el govern espanyol recorre a les ajudes de Brussel·les per sufragar el rescat d’empreses i treballadors.
Com ja apuntaven les dades preliminars de finals d’abril, l’economia de la zona euro s’ha enfonsat a mínims històrics en només tres mesos amb una caiguda del 3,8% del PIB. L’Estat francès (5,8%), l’eslovac (5,4%) i l’espanyol s’emporten la pitjor part, però Itàlia (4,7%), Portugal (3,9%) i Bèlgica (3,9%) també han patit significativament la paralització de l’activitat pel confinament. Només Bulgària, Romania i Finlàndia s’han salvat per ben poc dels números vermells.
El creixement econòmic europeu també s’ha ressentit per l’alentiment en el comerç entre els països de l’euro i amb el món. A la zona euro els intercanvis comercials han disminuït fins a un 12,1% al març, mentre que a l’Estat han caigut cap a un 5%.
Davant d’aquest nefast panorama i amb un atur al 14,7%, l’executiu espanyol acudirà als préstecs SURE per finançar el cost dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va anunciar ahir que utilitzaran aquest mecanisme de crèdits tous de la Comissió Europea dotat amb uns 100.000 milions d’euros, que just ahir va rebre llum verd de tots els governs europeus. Ara només falta que els estats es comprometin a avalar almenys un 25% dels préstecs perquè es puguin començar a demanar.
El govern de Pedro Sánchez no tanca la porta a recórrer al fons de rescat europeu, el MEDE, que s’ofereix sense condicions per pagar els costos de la pandèmia. “Prendrem la decisió tenint en compte l’interès general dels espanyols per minimitzar els costos de finançament”, va dir Calviño.
Patacada de l’economia alemanya
L’economia alemanya, considerada el motor d’Europa, va caure entre el gener i el març un 2,2% respecte del trimestre anterior per l’impacte de la Covid-19, segons la dada del producte interior brut (PIB) difosa ahir per l’Oficina Federal d’Estadística. Tot i que al gener i al febrer no es la pandèmia va fer notar en la quarta economia mundial, l’impacte del març va ser “greu” per al conjunt del trimestre. La dada avançada anunciada indica que es tracta del retrocés més gran del PIB des de la crisi del 2008 i la segona caiguda més forta des de la reunificació alemanya, el 1990. El consum privat va registrar entre el gener i el març d’aquest any una forta caiguda, així com les inversions en equipament –sobretot en maquinària, dispositius i vehicles–. Pel que fa a la despesa pública i les inversions en la construcció, van tenir un efecte estabilitzador i van evitar un retrocés del PIB encara més gran.
