Macron respon a l’‘onada verda’ amb dos referèndums
El president francès promet reformar la Constitució per introduir-hi el concepte d’“urgència ecològica”
La desfeta electoral el força a acceptar els plans de la Convenció Ciutadana pel Clima
Després de la irrupció ecologista en la segona volta de les municipals franceses, el president Emmanuel Macron va respondre amb celeritat. El dirigent centrista va proposar ahir l’organització de dos referèndums l’any que ve per tenyir de verd la Constitució. També va prometre una inversió de 15.000 milions d’euros per impulsar una transformació sostenible de l’economia. Uns anuncis amb què Macron aspirar a recuperar la iniciativa política i fer oblidar la desfeta del seu partit en els comicis locals d’abans-d’ahir.
El jove president també responia amb aquestes mesures a les propostes de la Convenció Ciutadana pel Clima. Els 150 integrants d’aquesta assemblea, formada per ciutadans escollits a l’atzar, van ser rebuts al matí a l’Elisi. Anunciada l’abril de l’any passat com una de les respostes de l’executiu a la revolta dels armilles grogues, que va reflectir la necessitat de respondre a la urgència climàtica i social, a la desconfiança envers les elits i a l’anhel d’una democràcia menys vertical, la Convenció Ciutadana va començar a reunir-se a l’octubre.
Bateria d’idees
Els seus membres han treballat amb l’ajuda d’experts i han preparat una bateria d’idees per afrontar el canvi climàtic, que van votar el 21 de juny. I que l’executiu havia promès que adoptaria en el seu conjunt.
Entre les 150 propostes de la convenció, destaca l’obligació de la renovació tèrmica dels edificis abans del 2040 i la prohibició de les terrasses amb calefacció i de les vitrines il·luminades dels comerços durant la nit, així com la restricció dels vols interns quan hi hagi una alternativa ferroviària. Macron es va comprometre a aprovar totes les propostes tret de tres. Es va oposar a la introducció d’un impost del 4% en la repartició de dividends superiors a 10 milions perquè “perjudicaria les inversions”. Tampoc l’entusiasma limitar la velocitat màxima a les autopistes a 110 quilòmetres per hora. Ni el fet de reformar el preàmbul de la carta magna per introduir-hi que “la conciliació de drets i llibertats s’ha de comprometre amb la preservació del medi ambient”.
En canvi, el dirigent centrista sí que aposta per reformar la Constitució per incorporar-hi en el primer article les nocions de “biodiversitat, medi ambient i lluita contra el canvi climàtic”. Una mesura que seria sotmesa a un referèndum el 2021. També pretén sotmetre a un plebiscit una sèrie de lleis climàtiques. Amb aquesta via referendària, Macron intentaria reforçar la seva legitimitat popular, pocs mesos abans de les presidencials del 2022.
Promeses buides
“El meu temor és que es tracti només d’un bell discurs”, va assegurar Julien Bayou, secretari nacional dels verds, que figuren entre els grans guanyadors de diumenge després d’haver conquerit les alcaldies de Lió, Bordeus i Estrasburg. De fet, Macron sol ser criticat pel fet d’anunciar grans promeses en matèria d’ecologia, com ara el seu famós Make our planet great again (‘Tornem a fer gran el planeta’) de fa tres anys en resposta a la sortida dels Estats Units de l’Acord del Clima de París, i al final acabar adoptant polítiques considerades menys valentes.
Una contradicció que l’agost del 2018 va propiciar la dimissió de l’aleshores ministre i reputat activista Nicolas Hulot. La seva marxa va suposar un terratrèmol polític i, en part, va originar l’onada verda a la qual s’enfronta el macronisme. I que l’astut president també intenta cavalcar.
LES FRASES
Dos anys de presó incondicional per a Fillon
Els Fillon, declarats culpables. El Tribunal Correccional de París va condemnar ahir l’ex-primer ministre François Fillon a cinc anys de presó (dos dels quals incondicionals) per les feines fictícies de la seva esposa, Penelope, com a assistenta parlamentària. La sentència també inclou una inhabilitació de deu anys i una multa de 375.000 euros per a l’exdirigent d’Els Republicans (dreta). Els magistrats també van castigar Penelope Fillon amb una pena de tres anys d’empresonament condicional, dos anys d’inhabilitació i una multa de 375.000 euros. També van declarar culpable el diputat Marc Joulaud amb tres anys de presó condicional. Se’ls atribueixen els delictes de desviament de fons públics (per més d’un milió d’euros), complicitat i receptació. Els delictes van ser comesos arran de tres contractes ficticis com a assistenta parlamentària de Penelope entre el 1998 i el 2013, i també de dos dels fills de l’ex-primer ministre. El cas Fillon havia sacsejat la campanya de les presidencials del 2017 i el judici va començar a finals de febrer. Els advocats de la defensa van anunciar que recorreran contra la sentència.
