Israel i Hamas pacten l’alto el foc
Després d’onze dies, Netanyahu cedeix a la pressió per aturar l’ofensiva militar sobre Gaza, que ha provocat la mort de 232 palestins i 12 israelians
La treva, negociada amb la mediació d’Egipte, ha començat avui
El govern israelià i les milícies de la franja de Gaza aturen els bombardejos. Les converses al voltant de l’alto al foc feia dies que estaven encallades i la cúpula política israeliana, liderada per un bel·ligerant Benjamin Netanyahu, semblava l’últim actor per fer seure a la taula de negociació.
Però ahir, onze dies després de l’inici de les hostilitats a banda i banda del mur que envolta el territori palestí, les converses van precipitar-se. El primer ministre israelià va convocar les autoritats de seguretat del país a les 7 del vespre per proposar-los un alto al foc i, poc abans de l’inici de la reunió, fonts governamentals israelianes confirmaven a Egipte, que exerceix un rol de mediador entre Israel i Hamas, que el govern tenia la intenció de posar fi a l’ofensiva contra les milícies combatents que hi ha al territori palestí.
Just després que comencés la reunió entre les autoritats israelianes, el diari libanès Al-Akhbar informava que Hamas havia acordat unir-se al final dels atacs, acompanyant el moviment d’Israel. Aquesta decisió dels líders de Hamas diluïa la posició de Netanyahu, que volia aprovar un alto el foc unilateral després que els EUA incrementessin la pressió per avançar les converses de pau. Membres de Hamas van comunicar a l’agència Reuters que la treva amb Israel era “mútua i simultània”. Un cop acabada la reunió de l’equip de seguretat israelià, l’equip de Netanyahu va emetre un comunicat en què confirmava que Israel “accepta la iniciativa egípcia per arribar a un alto el foc mutu sense condicions, que entrarà en vigor en una hora encara per determinar”. El portal de notícies israelià Ynet assegurava que Egipte seria el responsable de marcar l’hora i diverses fonts van indicar que aquest moment seria durant la matinada de divendres.
Míssils, encara
La pressió a favor de la pau no havia deixat de créixer durant els dies anteriors i va fer decantar la balança per Netanyahu, que rebutjava públicament aquesta possibilitat fins ahir al vespre, malgrat que l’exèrcit considerava que l’ofensiva contra Gaza era un projecte esgotat. El secretari general de l’ONU, António Guterres, havia reiterat hores abans la seva exigència perquè Israel i les milícies palestines acordessin un alto al foc immediat: “La lluita s’ha d’aturar. Faig una crida a totes les parts a cessar les hostilitats ara mateix.” Un punyent Guterres acusava els dos bàndols d’haver incomplert les normes de la guerra cometent atacs contra civils i es mostrava “profundament commocionat pel continuat bombardeig aeri i d’artilleria” de l’exèrcit israelià, que ha tret la vida a més de 230 persones, incloent-hi 60 infants. Adreçant-se a l’Assemblea General de l’ONU, va arribar a dir: “Si hi ha un infern a la terra, aquest són les vides dels nens a Gaza.” També va apuntar contra Hamas: “El continuat llançament indiscriminat de coets a centres de poblacions d’Israel, que han causat 12 morts, incloent-hi dos nens, és també inacceptable.”
Merkel s’havia sumat als moviments que empenyien cap a la treva en una trucada al president palestí, Mahmoud Abbas, en què van acordar el suport a tota iniciativa de pau que pogués prosperar. Mentre la diplomàcia s’obria camí, les bombes continuaven caient. “Som a la ciutat de Gaza, a prop de la seu de l’ONU, i sentim com cauen els míssils sobre el cantó oest de la ciutat”, deia el periodista local Sami Abu Salem. Segons la corresponsal d’Al Jazeera a Cisjordània, Hoda Abdel-Hamid, els intents diplomàtics per aconseguir la pau tenen una credibilitat baixa entre els palestins: “El sentiment entre la gent al carrer, especialment entre el jovent… és el de ja no creure mai en res.”
Uns 1.355 habitatges destruïts
Joan Cabasés VegaL’Agència de l’ONU pels Refugiats Palestins va demanar ahir suport financer per valor de 38 milions de dòlars per afrontar la situació humanitària a Gaza i als territoris ocupats. El govern de Gaza afirma que la recuperació dels danys materials soferts durant els bombardejos suposa una inversió de 322 milions. Almenys 184 torres residencials i 33 centres de comunicació han estat completament enderrocats, i no es podran recuperar sense una despesa de gairebé 100 milions de dòlars. Més de 1.335 habitatges han estat destruïts o han quedat greument afectats, i uns 13.000, parcialment. Un projecte de microfinançament ha sumat 70.000 dòlars per al propietari de la llibreria Samir Mansour, a Gaza, un indret estimat pels palestins i desaparegut per un míssil: “M’havia estalviat molts àpats per fer possible aquest somni.”
