França pren represàlies per l’acord del Pacífic

L’enuig de França amb els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia per l’acord entre aquests tres països per contrarestar la influència de la Xina al Pacífic ha tingut les primeres conseqüències diplomàtiques greus. El govern francès ha cridat a consultes els seus ambaixadors a Washington i a Canberra, un gest que, segurament no passarà de simbòlic, però d’una gran contundència contra la ruptura del contracte de lliurament de dotze submarins a propulsió convencional a Austràlia.

El director general d’Afers Polítics del Ministeri d’Exterior francès, Philippe Errera, va rebre divendres l’encarregat de negocis nord-americà i l’ambaixador australià per notificar-los la crida a consultes dels dos diplomàtics. En un comunicat, el ministre d’Exteriors, Jean-Yves Le Drian, va justificar aquesta “decisió excepcional” per la “gravetat excepcional” de la decisió unilateral presa per l’aliança coneguda com a Aukus. “L’abandonament del projecte dels submarins que vinculava Austràlia i França des del 2016 i l’anunci d’una nova aliança amb els Estats Units són comportaments inacceptables entre aliats i socis” que tenen “conseqüències”, va argumentar Le Drian.

Tot i que l’aliança del Pacífic és a tres bandes, el govern francès no ha cridat a consultes la seva ambaixadora a Londres, ni aquest país és citat en les declaracions de protesta dels responsables francesos, un gest que s’interpreta com un intent de menystenir els britànics.

L’acord dels Aukus genera un evident mal econòmic a França, però també en el pla geoestratègic, ja que minimitza la influència de París al Pacífic, on té interessos pels seus territoris ultramarins. Washington, Londres i Canberra consideren l’acord un front de defensa contra l’expansionisme xinès, mentre que París pretén jugar una carta més tèbia amb Pequín, una estratègia que ara queda desautoritzada. Tot i la tensió, els EUA i Austràlia confien que la reacció francesa no vagi més enllà d’una rebequeria.