Política

L’acord pel català, salvat

Els quatre partits de l’acord pel català a l’escola salven un pacte abans del ple d’avui

El català es considera vehicular i el castellà, curricular

Es preveu que el govern publiqui un decret complementari

El ple del Parlament de Catalunya debatrà avui –si no hi ha sorpreses d’última hora– la proposició de llei d’ús i aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament no universitari, que van aconseguir pactar ahir a la tarda, el PSC-Units, ERC, JxCat i En Comú Podem. El polèmic “acord per la llengua”, podria ser una realitat aquest divendres al migdia, quan es calcula que se sotmetrà a votació. Una vegada aprovat, es preveu que el govern presenti un decret llei, que es convertirà en un altra eina per fer front a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% d’assignatures en castellà a les aules, i donarà cobertura als centres educatius.

Es tanca així un episodi que va començar el 24 de març passat, quan els mateixos quatre grups van presentar una proposta de modificació de la llei de política lingüística que va quedar congelada, ja que JxCat volia buscar més consens social.

Sense percentatges

En el preàmbul de la nova llei, les forces signants exposen l’evolució del model d’ensenyament com una de les justificacions per les quals cal descartar percentatges d’una o una altra llengua: “Els continguts i les habilitats s’adquireixen mitjançant matèries i àrees competencials i transversals. Això és especialment palès en els aprenentatges lingüístics, fortament dependents del context sociolingüístic de l’alumnat i que desborden les organitzacions curricular basades en paràmetre numèrics.”

La proposició reconeix el castellà com a llengua d’“ús curricular” i estableix que el nombre d’hores lectives en cada llengua es fixarà sobre la base de criteris “exclusivament pedagògics”. Concretament, la llei sosté que el català serà la llengua “normalment usada com a vehicular” en l’ensenyament a Catalunya i també en l’acollida de nous alumnes, mentre que el castellà s’utilitzarà “en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre”.

Els partits signants confien que aquesta nova norma, sumada a la llei d’educació de Catalunya (LEC), la llei de política lingüística i el futur decret llei del govern, permetran crear un marc per protegir els docents davant possibles requeriments judicials i per blindar el model d’immersió lingüística.

Satisfacció dels firmants

El secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, va celebrar el “consens polític i el major consens social” aconseguit en el pacte. “La defensa de la llengua no pot ser patrimoni de cap opció, partit ni ideologia”, va advertir. Per la seva part, la portaveu de JxCat al Parlament, Mònica Sales, va puntualitzar que la nova llei “en cap cas” situa el castellà com a vehicular: “És llengua d’aprenentatge, però en cap cas vehicular”, va reblar.

Des d’ERC, la secretària general adjunta i portaveu, Marta Vilalta, va definir la nova llei com a “sòlida i robusta” i com un instrument perfecte per “protegir el model d’escola catalana”.

El portaveu d’En Comú Podem, David Cid, va celebrar també l’acord perquè, va dir, és “sòlid” i “refà consensos”. “El text s’ha enriquit” respecte a l’acord inicial”, va dir Cid, que hi va afegir: “Hem pogut escoltar la comunitat educativa i hem fixat que els criteris pedagògics són els que han de decidir com s’ha de combinar la presència de les llengües oficials.”

La portaveu del grup PSC-Units, Alícia Romero, va assegurar que la nova llei permetrà “complir millor” la sentència del TSJC i va destacar el fet que el pacte s’hagi mantingut a quatre. Segons Romero, la norma feta ad hoc manté l’esperit de l’acord subscrit el 24 de març per reformar la llei de política lingüística del 1998. “La diferència és que hem canviat d’instrument jurídic.”

La portaveu socialista va assegurar que, segons veu el seu partit, el redactat que s’ha acordat expressa de manera “clara” que el castellà és llengua d’aprenentatge a les escoles de Catalunya, la qual cosa equival a reconèixer la seva vehicularitat.

També va mostrar la seva satisfacció el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va celebrar que s’hagi assolit un “gran acord de país”. El meu agraïment a la generositat i l’esforç de tothom”, hi va afegir a través de Twitter.

La CUP i la Ustec, crítics

En un altre extrem, el diputat de la CUP Carles Riera va criticar l’acord i va assegurar que aquest converteix el castellà també en llengua vehicular en considerar-la “d’ús curricular”. Aquest nou pacte, va dir, Riera, “elimina la immersió lingüística i fomenta la segregació escolar”, va assegurar el diputat a través de Twitter.

També el sindicat majoritari entre els docents, Ustec, es va mostrar ahir contrari a l’acord polític que preveu qualificar el castellà com a “llengua curricular” De fet, la portaveu, Iolanda Segura, va considerar que és “una presa de pèl inadmissible”. El sindicat va manifestar que no tenen “cap esperança” que Educació “defensi la vehicularitat del català a tots els centres” i tenen “molta por i preocupació perquè es generarà segregació per raó de llengua, cosa que és inadmissible”.

LES FRASES

La defensa de la llengua no pot ser patrimoni de cap opció, partit ni ideologia
Jordi Sànchez
secretari general de JxCat
Es manté l’esperit de l’acord del 24 de març i la diferència és que hem canviat d’instrument jurídic
Alícia Romero
portaveu del grup PSC-Units
És una llei sòlida i robusta i un instrument perfecte per protegir el model d’escola catalana
Marta Vilalta
secretària gral. adjunta d’ERC
Hem pogut escoltar la comunitat educativa i es fixa que s’han de prioritzar els criteris pedagògics
David Cid
portaveu d’En Comú Podem

Una llengua vehicular o curricular

Que el castellà sigui llengua curricular, però no vehicular, permet a JxCat, a ERC i als comuns assegurar que la llengua castellana no té el mateix tractament que la catalana, que rep en exclusivitat l’adjectiu vehicular.

En canvi, pel PSC, el concepte curricular implica que el castellà és llengua d’aprenentatge, ja que, sobre la base del projecte lingüístic, cada centre podrà decidir si ensenya una o més assignatures en llengua castellana.

En l’acord del 24 de març es deia que el català és vehicular però s’hi afegia: “També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre.” A més, s’establia que l’ensenyament “de les llengües oficials i en les llengües oficials ha de tenir garantida una presència adequada en els currículums”, i es reconeixia així el castellà com a llengua d’aprenentatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid
Pròxim Orient

Turquia, mediadora per interès

Istanbul