Política

PABLO AGUIAR

RESPONSABLE DE L’ÀREA DE DIÀLEG SOCIAL I POLÍTIC DE L’INSTITUT CATALÀ INTERNACIONAL PER LA PAU (ICIP)

“Ampliar la despesa militar és absurd”

“Alguns països han entès que entrar a l’Aliança Atlàntica és l’única manera de sentir-se segurs”

“Rússia tampoc era un estat democràtic quan negociàvem amb Putin”

Pablo Aguiar, responsable de l’àrea de diàleg social i polític de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i professor de relacions internacionals de la UAB, comenta amb El Punt Avui el paper de l’OTAN.

El paper de l’OTAN estava qüestionat i la invasió d’Ucraïna l’ha reviscolat. Té més sentit ara, l’Aliança Atlàntica, que abans?
Sí, clarament. És evident que era una organització que ja des de la caiguda del Mur de Berlín i la desaparició del Pacte de Varsòvia estava qüestionada i que durant molts anys ha estat en un període que en podríem dir de crisi i sense saber ben bé a què s’havia de dedicar. I ara mateix ha trobat un leitmotiv que fa uns mesos no tenia.
Fins i tot hi ha països tradicionalment poc amics d’aquestes aliances que estan demanant entrar-hi. L’opinió pública ho compra.
Sí. Hi ha molta por generalitzada i alguns països han entès que aquesta és l’única manera de sentir-se segurs sent frontera o propers a Rússia. Això s’està notant tant a Suècia com a Finlàndia, que s’estan s’estan plantejant d’entrar-hi. Els seus parlaments ja han fet els passos.
Això és més despesa militar.
De fet hi ha un compromís que es va formalitzar el 2014 que és que tothom que sigui membre de l’OTAN ha de destinar almenys el 2% del seu PIB a despesa militar. Fa uns mesos molts països no ho complien, i ara mateix pràcticament tots ho compren.
Justament ara diuen que venen retallades. Pot donar-se el cas que hi hagi retallades socials i més despesa militar.
Això malauradament és així. Continuem sense identificar correctament quins són els riscos i reptes que tenim per a la seguretat, tot i haver viscut i estar vivint encara un període de pandèmia que ha estat un atac a la nostra seguretat molt directa: a la vida. Continuem pensant que podem fer front al risc per a la seguretat amb més despesa militar, cosa que és absurda.
Quina alternativa tenen els països que se senten amenaçats per Rússia?
Portem molts anys amb l’amenaça russa. L’OTAN sap, des d’abans del 2010, que l’expansió de l’organització cap a l’est pot ser percebuda per Rússia com una amenaça. Cal trobar un mecanisme que ens permeti a tots sentir-nos segurs. A Rússia i a nosaltres. Enfortir-nos militarment i engrandir la nostra presència més a prop de Rússia és un error.
Com es fa perquè ens sentim segurs els uns i els altres?
Cal molta més diplomàcia i teixir amb Rússia unes relacions econòmiques que ens permetin uns lligams molt més forts, de manera que el recurs a la violència tingui un cost molt més alt, tant per a ells com per a nosaltres.
Quines conseqüències pot tenir l’escalada militar que sembla que ve ara?
Unes conseqüències terribles, perquè anàvem encaminats cap a una certa reducció de la despesa militar. És indubtable que l’espai occidental, incloent-hi els Estats Units, és un exemple per a la resta del món. Llançar el senyal que la manera de resoldre els reptes de la seguretat és mitjançant més armament, més despesa militar, i no buscant aliances, és terrible.
És difícil entendre’s amb un país amb els estàndards democràtics de Rússia?
Rússia no és un estat democràtic, però tampoc no ho era quan negociàvem amb Putin i enviava agents secrets al Regne Unit a assassinar persones. Hem acceptat aquestes condicions sense cap mirament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia