Política

SANDRA BARTOMEUS VICENS

CAP DE L’OPOSICIÓ A TORROELLA DE MONTGRÍ-L’ESTARTIT (JUNTSXCAT)

“Cal un tracte directe amb el poble, sense tanta burocràcia pel mig”

“És necessari tenir una visió global del municipi i recuperar la capitalitat del Baix Ter”

“No és moment de plantejar grans creixements, sinó de veure com tenim el territori”

“La política és una cosa temporal, una etapa en un moment de la vida”

A la comarca, les comunicacions no estan adaptades a les necessitats reals que tenim
En les pròximes municipals, la nostra preferència de pacte serà amb partits independentistes

Sandra Bartomeus i Vicens (1980) és, des del 2019, la cap de la llista més votada de les que hi ha a l’oposició a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí-l’Estartit. Havia estat regidora de govern en els dos mandats anteriors, amb CiU (2011-2014) i amb Junts (2015-2019). Ara, afirma que es retira i no serà alcaldable de la formació en les eleccions municipals del 2023.

Ha anunciat que no es torna a presentar, després d’onze anys de tasques municipals. Quina valoració en fa, del seu pas per l’Ajuntament?
Sempre he dit que la política és una cosa temporal, una etapa, un moment de la vida en què t’hi dediques. No pots convertir-la en la teva feina, professionalitzar-la. Ja hi encadeno prou temps: vaig començar amb 31 anys, el 2011, i he estat regidora al govern i a l’oposició. En política municipal, vius moments molt macos i d’altres de molt complicats; jo em quedo amb els bons moments viscuts. La valoració que en faig, del pas per la política municipal, és molt positiva. No em torno a presentar, però continuo a l’executiva del partit i ajudaré en tot.
I sobre la feina a l’oposició?
És evident que, en un ajuntament, quan més feina pots fer és quan estàs al govern, però també quan estàs a l’oposició. El nostre grup ha fet una oposició totalment constructiva sempre que el govern ens ha demanat opinió o col·laboració. És cert, però, que alguna vegada no ens han tingut en compte per a coses importants. Des de l’oposició també es pot fer molt bona feina, perquè, en aspectes importants, com ara la nova concessió del servei d’aigua, hi hem participat i hem fet propostes que s’han tingut en compte. A la vegada, quan s’han fet coses que considerem que no han estat bé, ens hi hem posat i, per sort, algunes les hem pogut frenar, com ara quan volia venir el club de futbol de Llagostera i se li volia oferir la privatització del camp de futbol de l’Estartit; en aquell cas, ens vam ajuntar tots els grups de l’oposició, i algun del govern, i ho vam aturar. O en el cas de l’escola El Portitxol, quan es podia perdre el solar municipal on es volia ampliar el centre, cosa que també vam poder aturar.
Quins són els objectius de JxCat per a les pròximes municipals?
Recuperar l’alcaldia. Creiem que hi ha d’haver un canvi i que ens inclou a nosaltres, a Junts. Històricament, és un poble on hi ha moltes llistes, però, veient els resultats de les anteriors eleccions (no ens va anar bé, ho reconec), és molt important que el nostre paper sigui imprescindible per impulsar un canvi de govern.
Pel que fa a la futura política de pactes, si calen, quines són les preferències del partit?
La nostra preferència sempre és cap als partits que s’hagin manifestat, des del minut zero, obertament independentistes. I que no siguin en els actes només per la foto.
Què en pensa, de la tasca del govern municipal actual?
No tothom fa les coses totalment bé o totalment malament. Quan alguna cosa es fa bé, es diu i es reconeix. Jo, que he estat al govern i a l’oposició, considero que a aquest govern li falta molt de tracte directe amb el poble. Derivem cap a un ajuntament on tot es burocratitza moltíssim i costa molt tramitar qualsevol iniciativa que tinguis. En els gairebé quatre anys de mandat, això s’ha palpat molt. Sentirem a dir molt que ha estat una legislatura complicada, per la covid, el Glòria, etc. Però la pandèmia ha estat a tot arreu, i aquí s’haurien pogut fer moltes coses que no es van fer (hi ha pobles del voltant que sí que ho van fer). Nosaltres hi érem, vam fer propostes i no es van tenir en compte. Abans, hi hagués l’equip de govern que hi hagués, sempre treballaves en projectes a mitjà termini i els executius posteriors els desenvolupaven. Això s’ha trencat i s’hauria de restituir.
Les comunicacions que porten a Torroella deixen molt a desitjar. Què s’hi pot fer?
A la comarca, i també a la demarcació, les comunicacions, en general, no estan adaptades a les necessitats que tenim. Per exemple, quan des del CAP et deriven a Palamós, costa molt trobar transport públic per anar-hi. Les competències de l’Ajuntament en aquest aspecte són molt limitades. En matèria de xarxa viària, l’únic que pots fer és insistir perquè t’arreglin les carreteres que tens. Hi ha qui pensa que n’hi ha prou arreglant les que hi ha, millorant-les i fent-les més segures. D’altres pensen que cal fer una nova variant. Com a consistori, com deia, tens les competències que tens i, en xarxa exterior, has d’insistir a la Generalitat, que també penso que va molt a poc a poc (tenim les mateixes carreteres des de fa molts anys), però en la mobilitat del municipi sí que pots actuar. S’havia treballat, en la legislatura anterior, en una eina molt important, el pla de mobilitat sostenible, que ha quedat aturat. Era una eina per fer una radiografia del municipi, mirar el que es podia millorar en la circulació i fer-la més sostenible, amb la implantació, per exemple, de més carril bici o més passos de vianants, i reduir la presència de vehicles. Era com un pla director, del qual derivaven projectes petits. Se n’han fet alguns, però molts estan pendents, com ara la xarxa de carril bici per arribar fins a l’escola o la connexió des del pont cap a l’Estartit.
La implantació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter s’ha gestionat bé?
Encara hi ha molta feina a fer. Es va constituir un parc sense els recursos que calien, no tan sols econòmics, sinó de manteniment i de vigilància. Nosaltres sempre hem exposat a la Generalitat que el parc necessita més recursos.
En termes urbanístics, Torroella hauria de créixer més?
Ara mateix, el planejament que tenim el va fer l’actual alcalde, quan era regidor, el 2002. Alguna vegada, ell ha parlat de fer-ne una revisió. Però s’ha de veure com es fa. Jo crec que ara no és moment de plantejar grans creixements, sinó de veure com tenim el territori. Ens ha aparegut el pla de sòls no sostenibles del litoral, de la Generalitat, que ha entrat directament en l’autonomia municipal i ha tocat certs sectors que, amb els anys, no s’havien desenvolupat i han estat desqualificats. Si es fa una possible revisió del pla general del 2002, no som partidaris de creixements com es feien abans, sinó que, en la línia del pla de mobilitat sostenible, cal fer una anàlisi del planejament i adaptar-lo a la realitat. Hi ha molta feina a fer en alguns aspectes, des d’aquell pla. Per exemple, preveia moltes expropiacions, que l’equip de govern ha inclòs en convenis, però que s’hauran de pagar la legislatura vinent, i això no ens sembla bé.
Què hauria de fer l’Ajuntament per empènyer l’economia?
La situació actual és complicada, però aquí tenim la sort de ser un destí turístic i de tenir un sector terciari molt potent; cal ajudar-lo i cuidar-lo. Pel tipus de turisme que ens ve, de proximitat, segona residència i familiar, tenim una gran sort. A més a més, tenim empreses molt potents, capdavanteres ambientalment. No s’han de fer tractes de favor, però tampoc posar traves a les iniciatives, perquè ara tot és molt complicat. Estem en un lloc privilegiat, el parc natural ens suma molt, i tenim moltes entitats ben organitzades, que fan moltes activitats. Sempre hem parlat de desestacionalitzar el turisme, i aquí, cada vegada més, fora de temporada ve turisme (sènior, de submarinisme o de muntanya). Des de l’Ajuntament, cal donar-hi suport en aquest sentit.
La societat del municipi està unida?
Sí, crec que sí. L’exemple més evident d’això és que tenim un munt d’entitats i associacions que fan moltes activitats. És un municipi molt actiu. Moltes activitats no serien possibles sense l’associacionisme.
Com veu la implantació d’energies renovables al municipi?
Jo vaig ser regidora de Medi Ambient i, llavors, es va treballar molt en el PALS, que era un pla per a l’energia sostenible en l’àmbit municipal. Vam adoptar uns compromisos que vam anar executant, com les centrals de biomassa al col·legi Guillem de Montgrí. Aquests quatre anys, s’han deixat de fer projectes a llarg termini en aquest àmbit; no s’han materialitzat gaires iniciatives, i les poques que s’han fet ja eren les previstes. Hi ha hagut falta d’iniciativa, de mirada de futur, de visió global del municipi. Hi ha moltes coses que es poden fer, com ara zones de generació d’energia i, si no es fan ara, potser no es faran mai. Com a municipi, en l’anterior legislatura anàvem molt bé, teníem una àrea de Medi Ambient molt potent i, gràcies a això, podíem tirar endavant aquests projectes. L’àrea va ser desmantellada a l’inici d’aquest mandat i, ara, com a municipi, anem molt tard; com a país, també. Sí que ens podem queixar de coses, com dels molins que volen posar a la costa (aquí hi hem estat en contra, tot el ple); no ens sembla bé que, per no haver fet els deures, ara plantegin això. Però, com a municipi, pots fer moltes coses, i no es fan.
Quins són els principals reptes del govern municipal?
Cal tornar a treballar amb una visió global del municipi, i recuperar la capitalitat del Baix Ter i exercir-la. Segur que hi ha pobles del voltant que la troben a faltar, aquesta capitalitat, perquè Torroella està envoltada de nuclis petits amb els qual treballem conjuntament. Cal recuperar la visió a mitjà termini com a poble, anar tancant projectes que es van començar i que s’han perdut, com ara la zona esportiva, que ha quedat a mitges, i la biblioteca de l’Estartit, que encara no està inaugurada. I, pel que fa a la gestió, no t’has d’amagar darrere els tràmits, tancar-te al despatx i posar tanta burocràcia pel mig. S’han de fer les coses més senzilles i recuperar el tracte amb la gent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

L’Audiència cita les defenses de l’Operació Judes per dilluns de Pasqua

barcelona
guerra a europa

Rússia ataca amb drons i míssils la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona