Política

JORDI COLOMÍ MASSANAS

ALCALDE DE TORROELLA DE MONTGRÍ-L’ESTARTIT (UPM)

“Si creixes molt, perds el control i has de canviar el model; això no ho volem”

“Reeditar el pacte amb ERC és bastant probable; no és gens escabellat, ni de bon tros”

“La majoria d’alcaldes i alcaldesses estem desesperats pel retard en el projecte de millora de les carreteres del Baix Ter”

Torroella i l’Estartit és una de les marques turístiques més potents de Catalunya
Cal donar sortida als joves que busquen feines tecnològiques al nostre municipi i no les troben
El parc natural serà la garantia que el nostre territori no canviï, pels segles dels segles

Jordi Colomí i Massanas (1960) és alcalde de Torroella de Montgrí-l’Estartit des del 2019, per la UPM (ja havia estat regidor en governs anteriors) i aspira a la reelecció en les eleccions del 2023. Defensa el bon funcionament del govern de coalició amb ERC i no descarta una reedició del pacte, per al següent mandat.

Vostè afirma que el pacte de govern amb ERC ha funcionat. Tant com per pensar a reeditar-lo, per al pròxim mandat?
És bastant probable, tot i que n’hem de parlar. Reeditar el pacte no és escabellat, ni de bon tros; i potser ampliar-lo, perquè l’oposició està disgregada, i hi ha gent que pot fer bona feina en el govern.
La cap de l’oposició, Sandra Bartomeus, es queixa que el govern local ha perdut el tracte directe amb el poble i que hi ha massa burocràcia. Què en diu, vostè?
Al contrari, hem intentat simplificar tots els tràmits amb l’Ajuntament. Amb alguns s’aconsegueix, amb altres no, però l’Ajuntament és més proper que abans i, a més a més, hem tingut la iniciativa d’obrir una finestreta única per als tràmits, que funcionava durant la pandèmia i que es mantindrà. En anteriors legislatures, segurament s’havia produït aquesta pèrdua de tracte directe, però ara mateix tinc fama de ser l’alcalde que rep tothom.
Quines són les principals potencialitats del municipi?
Sempre dic que Torroella i l’Estartit és una marca turística molt potent, jo diria que de les més potents de Catalunya, perquè suma el turisme de sol i platja amb un altre de més centrat en la sostenibilitat i en els valors mediambientals. Tenim un futur important, en aquest àmbit. Malgrat això, no s’ha de descuidar l’economia basada en la indústria, en les noves tecnologies i en l’agricultura. L’economia del municipi és molt diversa, i això ens genera unes potencialitats molt importants.
Quins tipus de noves empreses hi tenen cabuda?
Hem estat en contacte amb grups importants per implementar empreses de noves tecnologies al municipi, basades en la sostenibilitat. Això va quedar tallat per culpa de la pandèmia, però estem a punt de reeixir i continuar parlant amb aquells grups. Han de ser empreses que generin un plus a la feina i que contractin gent jove, que sovint han de buscar-se les garrofes fora d’aquí, bàsicament a Barcelona i a l’estranger, com passa últimament. Al polígon industrial, encara hi queda molt d’espai per ocupar. Hi estan molt vetades les grans empreses que generen algun tipus de residus o contaminació. Però la resta està previst que s’hi puguin implantar. Aquestes empreses ens anirien molt bé per rebaixar l’índex d’atur (entre 800 i 950 persones, la meitat a l’estiu), per donar sortida als joves estudiants que busquen feines tecnològiques al nostre municipi i no les troben, i perquè ens ajudin a generar riquesa, en tots els sentits.
El petit comerç ha quedat tocat, després de la pandèmia. Què s’hi pot fer?
Té problemes, però aguanta. Tenim la gran sort que el comerç d’aquí està molt basat en una economia totalment familiar; no hi ha grans cadenes, és de proximitat, i això permet que decisions que podrien ser externes no ens afectin. Aquí es lluita, es millora i es treballa intensament amb l’associació de comerciants, perquè tot es vagi adequant. És cert que ens feia moltíssima por la pandèmia, perquè pensàvem que aquestes economies familiars, havent de tancar tant de temps, potser no resistirien. Doncs han resistit i s’han obert botigues noves. Com a Ajuntament, hem de continuar implementant projectes de millora urbana; és un dels reptes que tenim per a la pròxima legislatura.
El creixement urbanístic entra en els plans del seu govern?
Sempre repeteixo una frase de País petit, de Lluís Llach, que diu que als pobles petits ens fa por ser massa grans. És veritat, perquè sembla que si creixes molt, perds el control, i després no pots aplicar unes polítiques que es notin en els ciutadans i ciutadanes. Els planejaments urbans de Torroella i l’Estartit estan fets perquè hi hagi, com a molt, 14.000 o 15.000 habitants, entre els dos nuclis. Superar això voldria dir fer revisions importants del planejament i canviar el model, i tot això no ho volem. El que hem de fer és recuperar el nucli antic, on tenim moltes cases abandonades. I a l’Estartit hi ha una part de l’habitatge d’ús turístic que, si és necessari, es pot revertir en els ciutadans i ciutadanes. Així ens en podem sortir bé, evidentment amb l’execució de les petites ampliacions urbanes previstes.
La societat de Torroella i l’Estartit està cohesionada?
Penso que sí. Però és una qüestió amb la qual hem d’estar sempre amatents. Un problema pot sortir en qualsevol moment, però la gran majoria de la gent penso que està molt controlada, en el sentit que els serveis socials fan una feina extraordinària. Pel que fa a la convivència, tenim reunions permanents amb les entitats de Torroella i l’Estartit que fan molt bona feina de cohesió. De problemes de convivència per temes de religió o de raça, no en tenim. El problema que sí que tenim en la nostra societat és aquell tant per cent de famílies que pateixen pobresa. Intentem cohesionar econòmicament aquestes famílies, amb taules d’habitatges o serveis per buscar feina; tot ajuda perquè situacions en què hi hagi gent que ho podria passar malament aquí no es produeixin, o si es produeixen, sigui en uns moments molt puntuals. Pel que fa a l’habitatge, com a Ajuntament, per primera vegada, hem obert una oficina per generar competència en el mercat i donar sortida a la gent que busca un habitatge i no el troba, o el troba molt car.
Les carreteres que menen cap a Torroella i l’Estartit continuen antiquades. Com està el projecte de millora que es va acordar amb la Generalitat?
L’any 2016 es va fer una reunió amb el llavors conseller Josep Rull, en què es va prendre el compromís que, durant cinc anys, s’invertirien 25 milions d’euros per millorar les carreteres del Baix Ter. Tot s’ha retardat molt, i la majoria d’alcaldes i alcaldesses estem desesperats. Segurament aviat tindrem una reunió d’alcaldes i alcaldesses per fer una demanda seriosa a la Generalitat i que actuï de veritat.
Cal un nou pont sobre el Ter?
N’hem de parlar. Estic força convençut que el pont farà falta a llarg termini. Però tothom va apostar primer per arreglar les carreteres i senyalitzar-les bé. El que és inadmissible és que, al segle XXI, per entrar a Torroella venint de Pals, durant moltes èpoques de l’any, hi hagis d’estar tres quarts d’hora. Sobretot tenint en compte que en aquesta carretera hi tenim la sortida cap a un dels serveis més bàsics, que és el sanitari, l’hospital de Palamós. Evidentment, el tren de la Costa Brava no està ni previst aquí, i les línies regulars d’autobusos que hi ha no compleixen les mínimes exigències de la població.
Li agradaria que hi arribés un ramal del tram-tren de l’anella de les Gavarres, en el cas que tiri endavant el projecte?
Ara, més que el tren, la nostra prioritat és tenir unes carreteres arreglades. Ara bé, és clar que si arriba un tren, i si pot ser elèctric, doncs perfecte, perquè, a més a més, podria anar ben bé al costat de la carretera i no afectaria res. Un tren elèctric que resseguís la Costa Brava seria un dels trens amb més beneficis de Catalunya.
El tipus de turisme que arriba a l’Estartit ha canviat i ja no es depèn tant dels majoristes de viatges.
Cada vegada s’accentua més el canvi cap a un turisme familiar, de proximitat; el 87% de la gent que ens visita ho fa en cotxe particular. Ens hi ha ajudat moltíssim tot el que ha estat la valoració del territori, sobretot amb les illes Medes, perquè l’Estartit s’ha convertit en un dels principals centres, per no dir el gran centre, de submarinisme de la Mediterrània. De les quinze agències de viatges majoristes angleses que venien a finals dels vuitanta, no en queda cap. Ara en tenim unes 55 de petites, que es basen en el gran valor del territori.
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter hi ha influït, en aquest canvi?
La creació de parc ha ajudat, però també n’és una conseqüència. És fruit de les polítiques sobre el territori que s’han aplicat al nostre municipi. Sense aquestes polítiques, era impossible tenir el parc natural. Sense elles, avui, tota la carretera de l’Estartit a Torroella estaria edificada, i també totes les cales que van des de l’Estartit fins a cala Montgó (l’Escala). S’han fet una sèrie d’apostes valentes que han donat els seus fruits: el 1983, la reserva integral de les illes Medes va ser l’embrió perquè es demanés la declaració de parc natural. Malgrat el que passa amb els parcs naturals, que són proteccionistes i es genera una certa tensió amb els pagesos i amb els masos (és habitual i s’ha de gestionar), al final el parc serà la garantia que el nostre territori no canviï, pels segles dels segles
En el cas dels terrenys de la base Loran, aquesta protecció va trontollar.
Des que van marxar els americans, tots havien reclamat el retorn de la base a l’Ajuntament, que n’era el propietari. Mai es van asseure a parlar-ne i, al final, la seva resposta va ser subhastar-ho. També va ser una sorpresa brutal que algú ho comprés, perquè allà, normativament, com a particular, no s’hi pot fer absolutament res. Estem molt contents de la rapidesa amb què va actuar la Generalitat, demanant el dret de retracte. Ara el propietari ha posat un contenciós contra aquest dret, però és el procés normal que ha de seguir, i esperem que d’aquí a dos, tres o quatre anys, torni a ser públic.
Està preparat el municipi per a la implantació massiva d’energies renovables?
Com a Ajuntament, estem fent passos molt ràpids en aquest sentit. Des de donar molts beneficis fiscals als particulars que posen plaques solars a casa seva fins a aconseguir subvencions per als habitatges d’abans de 1980, perquè puguin millorar en estalvi energètic. Estem fent també una comunitat d’estalvi energètic, al voltant de l’Espai Ter, i hem iniciat una modificació del pla general, per permetre l’emplaçament d’energies renovables en diferents punts. Actuem també en la prevenció dels possibles problemes que ens pot generar el canvi climàtic, com ara inundacions, amb projectes, sobretot per a la part de l’Estartit.
Com estan les relacions amb l’EMD de l’Estartit, després dels litigis per qüestions econòmiques?
És una de les decepcions personals i polítiques que he tingut en aquesta legislatura, però penso que les relacions s’estan reconduint. Esperem l’informe de la Universitat Rovira i Virgili que va encarregar la Diputació per veure si les transferències del 2015 al 2022 s’han fet de manera correcta, que jo crec que sí. Hi ha un pacte, entre el president de l’EMD i jo mateix, que, en el moment en què hi hagi aquest informe, retirarem els contenciosos. Valen més els acords que no les discussions superficials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia