“¡Más madera!”

Falten 8 setmanes per a les eleccions i hi ha hagut els primers acaraments del renyit combat que lliuraran els partits. La proliferació de declaracions, entrevistes, mítings, etc., amb què ens obsequien els candidats, difumina el que haurien de tenir els missatges electorals: claredat d'idees i posicionament definit davant dels problemes del país. En augmentar l'artifici de les promeses, per als electors és com una caldeirada gallega: costa d'endevinar els ingredients i de pair.

Les campanyes electorals no es basen solament en la ideologia dels partits. Són obra dels cervells de la casa, assessorats per experts, analitzant el posicionament de les forces polítiques contendents, estudiant psicològicament i planificant estratègicament, què s'ha de dir i què s'ha de fer, per atreure vots i assolir l'objectiu: la Generalitat. A mesura que s'acosta el dia, augmenta el nerviosisme i disminueixen la cordura i fins i tot les bones formes.

El guió de la campanya hauria de ser inamovible, però es produeixen canvis en les enquestes i estudis d'intenció de vot, els quals exigeixen modificacions del discurs. Llavors tenen lloc les contradiccions, que no ajuden al respecte per la política i els parlamentaris. Tenen sort que molts votants resten distrets amb Messi i Guardiola; la televisiva Princesa del pueblo, monument a la mediocritat, i les nenes dels altres prínceps, que es diu que vindran a Girona a la fundació del papi, per veure com els patrons s'empenten per sortir a la foto arrambats al futur rei.

Fa poc hi ha hagut un exemple de retoc de guió electoral. La iniciativa popular d'abolició de les corrides de toros a Catalunya, va tenir el recolzament del nacionalisme català, adduint l'espanyolitat de la fiesta. No estava previst en les campanyes, però s'incorporà, tot i que hi va haver veus recordant que, a les terres de l'Ebre, hi ha exemples de maltractaments de bous amb barretina. La llei reguladora dels correbous ha posat a parir els que van votar a favor de l'abolició. “I ara què?”, fan els espanyolistes. Doncs canvi de guió i fermada dels vots del Delta, amenaçadorament desviats. S'ha legalitzat el turment dels bous a la catalana, els quals no moren en el recinte (i ara!). Ho fan després d'angúnia i tristor, ferits per l'arrelada tradició irracional dels humans.

La ideologia, la campanya i el tarannà del candidat, haurien de ser homogenis i coherents, per tal que els electors poguessin aclarir l'enfarfec mental d'idees i votar. Doncs no: sovint l'espesseixen. “¡Más madera!”, cridaven els Hermanos Marx.