Empantanegats

De forma previsible però inoportuna. És la manera com agafa els partits catalans l'avançament de les eleccions espanyoles al 20 de novembre tal com va anunciar ahir José Luis Rodríguez Zapatero. Una decisió que farà que els catalans vagin a les urnes per tercer cop en tan sols un any.

A hores d'ara, només CiU ha fet els deures i, abans de l'anunci del president espanyol, dissabte ja va designar oficialment Josep Antoni Duran i Lleida com a candidat als comicis. La federació és, de fet, la que encara la cursa cap a les pròximes eleccions amb més tranquil·litat, després de les victòries en les catalanes i en les municipals. La convocatòria del 20-N, però, posarà a prova la seva capacitat de mobilització per aconseguir la victòria que els donen les enquestes i que seria la cirera del pastís d'un cicle a l'alça que els ha atorgat la clau de la Generalitat i també del poder local. CiU s'enfronta al repte de treure el cap en una campanya fortament bipolaritzada, en què els sondejos estatals donen el PP com a gran triomfador.

Els comicis també serviran per constatar si hi ha un “efecte retallada” contra la federació, que, sigui com sigui, s'hi presenta amb una motxilla més lleugera que el PSC i ERC. Socialistes i republicans estan immersos en gravíssimes crisis a causa de les davallades del 28-N i el 22-M i en ple procés d'ebullició precongressual. Si ahir va quedar clar que el màxim òrgan de decisió dels republicans es reunirà l'1 d'octubre, tal com estava previst, el PSC estudia ajornar-lo ja que l'ha convocat del 28 al 30 d'octubre, amb algunes veus que donen per fet el trasllat al gener.

Socialistes i republicans van als comicis en plena redefinició de projectes i de lideratges i amb la incògnita de si el desgast intern els passarà factura a les urnes. Mentre que el PSC té clar que Carme Chacón serà la cap de llista, Esquerra té en el candidat l'enèsim front obert, amb els noms de Joan Ridao, Alfred Bosch o el mateix Oriol Junqueras damunt de la taula.