Successos

Els policies van carregar l’1-O “farts de treure gent”

Un comandament de la Policía Nacional que va actuar a Girona afirma que hi havia votants amb ganivets i que els van llançar líquids

També diu que els van amenaçar de posar-los bombes als vehicles

El jutjat d’instrucció número 2 de Girona va començar a prendre declaració ahir a sis dels 35 efectius de la Policía Nacional que estan sent investigats per les càrregues contra els votants, durant la jornada del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Els agents van assegurar que mai havien viscut situacions de tanta violència i odi cap a ells. En el seu cas van actuar en tres o quatre col·legis electorals de la capital gironina, si bé l’interrogatori es va centrar en els fets que es van desencadenar a l’escola Verd. Els policies van assenyalar que es van “sentir amenaçats”, que els manifestants els miraven amb menyspreu, que van rebre insults i que els cridaven “espanyols”, “marxeu d’aquí” o “sou forces d’ocupació”. Els investigats hi van afegir que van passar por; que van acabar protagonitzant les càrregues policials perquè feia molta estona que treien gent i n’estaven farts i cansats; que es van trobar sota una gran pressió i que la massa els encerclava.

El primer a ser interrogat va ser un comandament del cos. L’inspector, vingut des de Madrid, va afirmar que va veure persones portant “objectes punxants”, com ara “ganivets i navalles”: unes armes blanques que va dir que els ciutadans no brandaven enlaire, però que duien a la mà amb ànim amenaçant. Va explicar, així mateix, que els van “llançar líquid que podria ser àcid o lleixiu”, i que els van amenaçar que els posarien bombes sota els vehicles. Una versió que, segons evidencia una de les advocades de l’acusació, contrasta amb els vídeos enregistrats. La lletrada posa en relleu que hi ha gravacions sense talls –i de més d’una hora– en què no es veu cap amenaça.

L’advocat Albert Carreras, portaveu del grup de Voluntaris pel Dret de Defensa, va especificar que cinc dels agents van declarar presencialment i un altre, per videoconferència, des de les Canàries. El lletrat va lamentar que els sis policies es neguessin a respondre les preguntes de l’acusació. Els investigats, que van demanar que se’ls pixelin les cares en l’enregistrament que fa el jutjat de les declaracions, sí que van contestar a la fiscalia i l’advocacia de l’Estat, tot i que Carreras va concretar que qui va portar el pes de l’interrogatori va ser la mateixa jutgessa.

Pel que fa a les càrregues policials, Carreras va destacar que els relats escoltats ahir els han permès concretar la cadena de comandament que va donar les ordres: “Queda clar que era molt jerarquitzada, i que ningú actuava sense rebre instruccions dels seus superiors.” I, en el cas de l’escola Verd, també han pogut saber que el cap que dirigia les unitats procedia de Valladolid.

La querella col·lectiva per les càrregues de l’1-O, la van interposar de manera conjunta els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el suport dels advocats voluntaris. De la causa també en pengen les més de 200 denúncies dels ferits. Als policies, se’ls investiga pels delictes de tortures, lesions i danys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia