“M’emocionaria veure el bigoti marcant les deu i deu”

Abans que res, vull expressar tot el meu respecte per les decisions judicials, però tinc sentiments contraposats. Un mort sense família és l’ésser més indefens que hi ha. Sento una profunda pena perquè Dalí no es pot defensar.

Sembla que la Fundació Gala-Dalí vol que hi sigui present.

Un cos conservat millor del que es pugui esperar. Dalí du una túnica blanca amb un escut de Torre Galatea brodat al pit i amb un mocador de seda que li tapa la cara. L’hi va posar el seu xofer, Artur Caminada, en el moment de tancar el taüt i amb uns plors que trencaven el cor. Dalí no volia que el fotografiessin després de mort.

Un geni, un home irrepetible, el millor catedràtic de màrqueting de la història. Dalí era conegut per tres coses: la pintura, les extravagàncies i els bigotis. Sentiria una gran emoció de poder veure en Dalí una mica conservat i el seu bigoti, que tant vam cuidar i respectar quan va ser embalsamat, com les agulles d’un rellotge marcant les deu i deu.