La venda de falsificacions continua a l’alça al Pertús
Poc més d’un any després de la macrooperació contra les botigues il·legals la problemàtica continua
Comerç i Ajuntament troben a faltar resolucions judicials efectives
Les botigues amb falsificacions ja no es diferencien ni són més barates
“Aquesta mateixa setmana han obert al Pertús dos locals més de venda de roba falsificada; és com si no hagués passat res”, es lamenta Bruno Comas, president de l’associació de comerç. Poc més d’un any després de la macrooperació policial Piñar contra la venda de productes falsificats a la Jonquera [vegeu peça], comerciants i Ajuntament de la Jonquera admeten que se senten impotents per fer front a aquestes activitats il·lícites si no hi ha una resposta judicial clara.
“La feina policial hi és, per part de tots els cossos, es fa bé i és necessària, però si al darrere no hi ha les resolucions judicials adequades, fa la sensació que és una feina en va”, lamenta l’alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez. L’alcaldessa recalca que ja fa anys que el municipi denuncia la competència il·legal d’aquestes activitats per al comerç local i la mala imatge que arrossega per al municipi. “Tornem a veure productes falsificats a la Jonquera i els ajuntaments tenim poques eines per combatre-ho, cal una resposta transversal si realment volem posar fi a aquestes activitats”, insisteix Martínez.
L’especificitat del Pertús
Una de les especificitats de la venda de productes falsificats al Pertús és que en aquest cas ja no es tracta només de venedors ambulants o de venda top-manta. La venda ambulant de productes falsificats també existeix als carrers de la Jonquera i al barri dels Límits; però –sense minimitzar aquest aspecte– en aquests casos l’engany és groller, i el consumidor pot entendre que si li proposen un rellotge al carrer a un preu ridículament baix, es tracta d’una falsificació. Però amb les botigues de la Jonquera que venen productes falsificats l’engany és més fàcil per confondre els consumidors perquè es tracta de botigues amb aparadors, expositors i estanteries que no es diferencien gaire de les botigues tradicionals.
L’engany és tan normalitzat que el preu del producte falsificat ja no és sensiblement inferior al producte autèntic de marca que ofereixen les botigues i outlets de la Jonquera. “Ara ja venen samarretes als mateixos preus que a les nostres botigues. Les botigues tradicionals han de tancar i els únics que estan disposats a pagar lloguers sense preocupar-se de quant els costa són precisament aquests que es dediquen a les falsificacions. A més, si algun client els pregunta per l’origen del producte, contesten que a la Jonquera tothom ven falsificacions i s’escampa encara més la mala imatge del comerç del municipi”, lamenta Bruno Comas. La “mala imatge” que també denuncia l’alcaldessa ha traspassat fronteres, com ho demostra el fet que a principi del 2018, la llista negra “Notorious Markets” elaborada als Estats Units per assenyalar els mercats de falsificacions d’arreu del món, incorporava la Jonquera com a únic focus d’aquestes pràctiques a l’Estat espanyol.
LES FRASES
Una macrooperació amb poc recorregut
Al desembre del 2016 una espectacular operació policial a la Jonquera i el Pertús anunciava el desmantellament d’un dels principals punts negres de distribució de gènere falsificat de la Unió Europea. Era l’anomenada operació Piñar contra la venda de productes falsificats, amb una complexa investigació que s’havia desenvolupat durant 3 anys i amb la participació d’uns 400 agents. El balanç d’aquella operació va ser de 264.800 peces requisades, 38 botigues precintades i 71 detinguts. Al darrere del negoci de la falsificació de marques aflorava la noció de crim organitzat, amb delictes més greus, com el blanqueig de diners. La majoria de les detencions van ser només tècniques, als sospitosos se’ls citava a declarar i se’ls deixava en llibertat un cop se’ls havien llegit els drets i ells s’havien acollit al dret de no declarar. Només set dels arrestats van passar pels calabossos i posteriorment van ser conduïts davant del jutge. Però al febrer del 2017, l’Audiència de Girona declarava il·legal part de l’operació policial més gran que s’havia dut a terme a l’Estat per combatre els delictes contra la propietat industrial i el blanqueig de capital a la Jonquera i el Pertús, en part de qüestions de procediment, i deixava sense efecte tres de les set detencions. Ja abans, el 30 de gener del 2017, els diferents negocis afectats havien tornat a aixecar la persiana. Una altra decisió judicial havia aixecat la mesura cautelar que ordenava el precintament de les botigues investigades. En total els establiments van estar tancats uns dos mesos.
Criteris restrictius dels jutjats gironins
E.C
“És clar que hi ha un problema greu a la Jonquera i ens té a tots preocupats”, diu Fernando Lacaba, president de l’Audiència de Girona. L’Audiència i Andema (Associació per la Defensa de la Marca) van organitzar a principi del mes d’abril una jornada a la Jonquera per tractar aquesta problemàtica. Les conclusions d’aquella jornada –a les quals ha tingut accés aquest diari– posen en relleu el poc recorregut judicial que va tenir l’operació policial d’ara fa un any. Segons fonts d’Andema, gran part del problema rau en el fet que l’Audiència de Girona interpreta aquests delictes amb criteris diferents de les altres Audiències de l’Estat. Lacaba ho admet i hi veu dues explicacions: en primer lloc, l’excessiva mobilitat dels jutges, a Figueres, on es tracten aquests casos. “Últimament hem tingut cada any un jutge diferent i això dificulta el tractament d’instruccions que són complexes i que es van alentint. Encara hi ha dues causes obertes pels casos de la Jonquera”, lamenta Lacaba. Per fer-hi front es posa a la taula la possibilitat de reagrupar aquests casos a mans de jutges que s’especialitzarien en aquesta problemàtica. L’altre element que destaca el president de l’Audiència és efectivament el “criteri restrictiu” que apliquen els jutges gironins per aquestes qüestions; fan una interpretació d’aquests delictes que els cenyeix a la vessant civil i descarta el recorregut penal que aquest tipus de delictes tindria a altres llocs de l’Estat. La solució, segons Lacaba –i que es recull en les conclusions de la jornada de la Jonquera–, podria ser recórrer al Tribunal Suprem per arbitrar i unificar sentències contradictòries. Lacaba lamenta que a diferència del que es va aconseguir a la frontera de Portugal (una operació policial contundent va posar fi a un focus de venda de falsificacions), no s’hagi aconseguit erradicar aquestes activitats a la Jonquera. “Hi estem molt a sobre, entenc el perjudici que això representa per als comerciants de la zona i no vull que s’instal·li sensació d’impunitat a la Jonquera”, assegura el president de l’Audiència.
