Successos

JUAN JOSÉ COLINET

SOTSINSPECTOR DE LA POLÍCIA NACIONAL I EXCAP D’ESTRANGERIA, ARA JA JUBILAT I MOLT CONDECORAT

“Quan era ‘gris’, perseguia amics a les ‘manis’ i al final fèiem el toc junts”

Ha executat desenes d’expulsions d’estrangers, però remarca que tots eren delinqüents i afirma que la llei d’estrangeria és un desastre i que s’han de rescatar els nàufrags del mar sigui com sigui

Nascut a Girona, va entrar a la Policía Nacional el 1974, fet que vol dir que ha vestit el mític gris, el marró i el blau en l’uniforme. Des de l’any 1989 es va especialitzar en matèria d’estrangeria i el seu zel professional, sobretot a l’hora d’expulsar estrangers delinqüents multireincidents, li ha comportat nombroses condecoracions, entre les quals la creu amb distintiu vermell del Ministeri de l’Interior, guardó que comporta remuneració, i la medalla al mèrit policial amb distintiu blau dels Mossos, així com deu guardons més de diverses policies.

Per què es va fer policia?
Va ser perquè el meu germà, cinc anys més gran que jo, ja era policia. Jo el veia a ell que anava amb cotxe de policia i duia pistola, el veia quan parlava de la feina... Era com a les pel·lícules i tot plegat va ser un al·licient per a mi, que vaig entrar al cos el 1974. Eren els darrers temps dels grisos, però jo encara vaig vestir aquell uniforme gris.
Era fàcil ser policia a la mateixa ciutat on vius?
En aquells moments em movia molt amb gent d’esquerra, com ara en Josep Quintanas, del PSUC, i en Xavier Corominas, en Marè, de Bandera Roja. I vaig viure situacions curioses. Després de la mort de Franco hi havia moltes manifestacions. Ells eren a la manifestació; jo, a la filera policial, amb el casc, controlant-los. Jo era gris i havia de perseguir els meus amics, però en acabar anàvem junts a un petit bar del Barri Vell. Eren els meus amics i encara ho són.
Ha viscut situacions de veritable perill?
Una de memorable va ser el 1986, quan un conegut delinqüent, El Chorbo, em va disparar amb un revòlver. No em va ferir perquè la bala no va sortir. També van fer pintades adreçades a mi en què m’amenaçaven i em tractaven de racista per algunes expulsions. Arran d’això, l’alcalde Carles Puigdemont em va fer una carta en què elogiava la meva feina i em donava suport. Però quan més va perillar la meva vida va ser després d’anar a Gàmbia per executar una expulsió. Vaig agafar la malària per una picada de mosquit i arran d’això em van haver d’extreure la vesícula.
Que no els vacunaven?
Sí. Mai sortia sense tenir les vacunes i la profilaxi que tocaven, però en aquella ocasió no va funcionar, i un dels molts mosquits que sempre et picaven devia ser un anòfel. Ja feia una setmana que havia tornat, vaig anar a jugar un partit d’hoquei de veterans amb normalitat i quan vaig arribar a casa la febre m’havia pujat a 40. L’endemà vaig anar al metge inspector, em van ingressar tres dies al Trueta i passats sis mesos em van extirpar la vesícula.
Quants viatges d’aquests ha fet per expulsar gent?
No en porto el compte. Però per expulsions i per investigació de màfies de tràfic de persones he estat a Rússia, el Senegal, Gàmbia, Moldàvia, Ucraïna, Geòrgia, Roma, Brussel·les, París, Manchester, Casablanca, Tànger, Mali, Dakar, Banjul, Santo Domingo, Caracas, Lima, Buenos Aires, Montevideo... A la Xina, hi he estat dos cops i vaig portar moltes camises i corbates de seda que estaven molt bé de preu.
I no li fa mal al cor el fet d’haver viatjat tant per expulsar gent del país?
Ben al contrari. Han estat experiències extraordinàries. I ara que estic jubilat, he tornat a visitar alguns països on vaig fer amics, com ara Gàmbia, un lloc meravellós on la gent és fantàstica. Ha de quedar molt clar que mai, i mai és mai, vaig expulsar cap estranger pel fet de ser irregular o il·legal. Tots els expulsats eren delinqüents multireincidents. Tinc la consciència molt tranquil·la. Si algun cop jo vaig tramitar l’expulsió d’algú només per estada irregular, va ser per petició expressa d’alguna ONG, la Creu Roja o Càritas, que m’ho demanaven perquè es tractava d’algú que volia tornar al seu país i ells no tenien diners per pagar-los el bitllet. I expulsant-los feien el viatge de tornada gratis.
Alguna bondat havia de tenir la llei d’estrangeria...
Estic totalment en contra d’alguns aspectes de la llei d’estrangeria. No pot ser bona una llei que des que es va aprovar ja s’ha sotmès a tres reformes. És una barbaritat i és horrible el que passa amb les barques al Mediterrani. Cal rescatar la gent, ajudar-la perquè no s’hi deixi la vida i lluitar contra les màfies. S’ha de facilitar un port segur a la gent que és al mar. És inhumà deixar-los naufragar al mar.
Com es converteix un patruller de carrer en especialista en estrangeria?
Tot va començar el 2007 i va ser a través del sergent dels Mossos Albert Borrull, que havia estat cap d’investigació de la Bisbal i ara ho és a Roses. Amb Brull vam detectar la problemàtica i vam començar a treballar per millorar la seguretat a través de les expulsions. I amb els Mossos sempre he treballat de la millor manera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia