“Fa 20 anys em va violar en grup la quadrilla d’un torero famós”

No, no. En aquell temps treballava de dependenta en una empresa turística d’Empuriabrava i m’assemblava, de caràcter, amb Carmina Ordóñez i el meu fill, a Fran Rivera. Vaig anar a la perruqueria, em vaig ben mudar, em vaig posar les joies, joies que ara ja no tinc perquè les vaig haver de vendre, i el 22 d’octubre del 1998 vaig agafar el tren i de bon matí ja era al davant de la catedral de Sevilla per poder veure la desfilada. Vaig arribar abans que posessin tanques i era a primera fila... Recordo que vaig cridar “tío bueno” quan va entrar Miguel Bosé.

Sí. Vaig agafar un taxi davant de la catedral i li vaig dir que em portés a la finca La Pizana, on es feia la festa. Eren uns 40 quilòmetres i li vaig pagar bé. El que ara serien uns 300 euros. Per això el taxista quan va arribar va dir als de seguretat que jo era una ballarina que anava a amenitzar la festa. Vaig passar enmig d’una corrua de periodistes que no van parar atenció de qui era i em vaig ficar ajocada darrere un mur. Les hostesses que controlaven les entrades de convidats se’n van malfiar, però jo els vaig dir que esperava un senyor de Barcelona que estava convidat. Llavors va passar un empleat de la finca i em va dir que anés amb ells a una quadra on vaig estar bevent i ballant amb els treballadors i una penya rociera, Los de Jerena, fins a les 9 del vespre.

Ja a la nit vaig baixar a la zona de la festa, que era en uns soterranis on hi havia dues carpes. Em vaig quedar a la primera, allà ballava la María Jiménez amb Néstor Neira, vaig veure la duquessa d’Alba... i com que hi havia barra lliure, em vaig beure tres roms amb Coca-cola. Sumats als cinc finos que havia begut a dalt, anava borratxa.

No. Jo voltava per allà i ningú s’adonava que no era convidada. Jo soc fina per a això. De petita una vegada em vaig colar en un circ. Vaig veure Julio Robles, que anava amb cadira de rodes, i com que jo sabia per la premsa que s’havia separat i allà estava sol, m’hi vaig acostar i li vaig fer un petó a la boca. Els homes del seu seguici em van apartar dient que el deixés tranquil, però després van venir i em van dir que el maestro havia dit que podia anar amb ells.

Vam pujar tots a un tot terreny verd. Un conduïa, Julio Robles anava al davant i jo al darrere amb els altres dos. Pel camí jo petonejava i amanyagava el torero. Vam arribar a l’hotel Los Lebreros. Em van dir que em dutxés i quan vaig sortir de la dutxa jo pensava que aniria a l’habitació de Robles, però em van dur a una altra habitació on em van violar i no em van deixar sortir fins l’endemà quan van venir uns ramaders que volien parlar amb el torero i vaig aprofitar per sortir. Vaig anar a una pensió, on vaig estar dos dies i vaig tornar a Figueres i allà vaig denunciar-ho als Mossos.

No. Això no és així. Va ser un error del mosso que va agafar la denúncia, que en un moment ho apunta. Però jo mai vaig accedir a tenir sexe amb ells. I vull deixar clar que tampoc tinc cap retret contra Julio Robles, que va haver declarar en la causa. A ell el van enredar igual que a mi. Jo només vaig ser víctima de “la manada de Salamanca”, perquè són de Salamanca, ara ja els tinc identificats amb noms i cognoms.

Jo vull que se’m reconegui que soc una víctima com les altres. Jo soc una dona lliberal, no soc cap santa però d’aquí que se’t passin com una pilota. Clar que no vaig resistir-me, si estava borratxa i gairebé inconscient. Jo vaig veure’m la mort a sobre. I, si m’indemnitzen, els diners aniran per pagar l’advocat i la resta els donaré a la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, de la qual fa deu anys que soc sòcia. Jo no vull ni un cèntim.