Contenciós per les destrosses de l’1-O a Sant Julià de Ramis

“Es podria haver evi­tat”

En el recurs, el con­sis­tori espe­ci­fica que van pre­sen­tar la recla­mació el 31 de gener del 2018 per “fun­ci­o­na­ment anor­mal de l’admi­nis­tració” i que, onze dies després, el mateix minis­teri infor­mava que s’havia ini­ciat la tra­mi­tació de l’expe­di­ent infor­ma­tiu i esta­blia un ter­mini de sis mesos per resol­dre’l, que ja ha expi­rat. L’Ajun­ta­ment recorda que el 6 de setem­bre del 2017, la Gene­ra­li­tat va con­vo­car el referèndum sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya. Per faci­li­tar que es pogués fer la con­sulta, el con­sis­tori de Sant Julià va acor­dar el 7 de setem­bre donar suport a la llei del referèndum “faci­li­tant les ins­tal·laci­ons del pavelló” durant aque­lla jor­nada per tal que els veïns i veïnes hi pogues­sin exer­cir el dret a vot.

“Aquell dia, mem­bres del cos de la Guàrdia Civil van irrom­pre a l’inte­rior del pavelló i van pro­vo­car un seguit de des­per­fec­tes i danys mate­ri­als que ente­nem que es podrien haver evi­tat si la seva actu­ació s’hagués fet de manera dife­rent”, es remarca en el recurs. En aquest sen­tit, denun­cien que l’actu­ació de la poli­cia, a més d’esca­par-se dels límits de la pro­por­ci­o­na­li­tat exi­gida, no va ser coor­di­nada amb cap repre­sen­tant de l’Ajun­ta­ment, que no van tenir conei­xe­ment de la inter­venció fins al mateix dia.

Al maig, l’Ajun­ta­ment va rebre una res­posta sobre la recla­mació de res­pon­sa­bi­li­tat patri­mo­nial que el con­sis­tori va pre­sen­tar al Minis­teri de l’Inte­rior pels des­per­fec­tes que la Guàrdia Civil va cau­sar al pavelló on els agents van impe­dir que se celebrés el referèndum. El con­sis­tori va incor­po­rar en l’expe­di­ent admi­nis­tra­tiu unes pro­ves docu­men­tals per ava­luar els danys i va reque­rir a Inte­rior una indem­nit­zació de 13.439 euros, que és la des­pesa que va assu­mir la cor­po­ració local per arre­glar les des­tros­ses. La Guàrdia Civil va res­pon­dre al maig a l’Ajun­ta­ment que s’estu­di­a­ria la recla­mació. Per fer-ho, es van desig­nar dos mem­bres del cos esta­tal perquè fes­sin la ins­trucció, exa­mi­nes­sin el con­tin­gut de la recla­mació i, una vegada tin­gues­sin les con­clu­si­ons, es noti­fiqués si Inte­rior assu­mi­ria o no a la indem­nit­zació sol·lici­tada. S’asse­nya­lava que aquests agents ava­lu­a­rien “la vera­ci­tat dels fets, si s’havien produït uns danys i per­ju­di­cis al con­sis­tori i si les des­tros­ses al pavelló d’esports van ser degu­des a la inter­venció de la Guàrdia Civil”. La ins­trucció tenia una durada de sis mesos. Aquest ter­mini es comp­tava des del 12 de febrer d’aquest any, que és just el dia que la recla­mació va entrar al regis­tre de la direcció gene­ral de la Guàrdia Civil.

L’1 d’octu­bre, la Guàrdia Civil va pro­ta­go­nit­zar una càrrega poli­cial al pavelló, on, entre d’altres, havia de votar Puig­de­mont. Per acce­dir-hi, els agents van mal­me­tre amb un mar­tell els vidres de la porta prin­ci­pal. Es van endur, a més, els portàtils d’uns veïns que eren a la mesa i, a causa dels des­per­fec­tes al recinte, l’Ajun­ta­ment va haver de can­viar diver­ses por­tes d’accés, vidres i por­tes d’arma­ris.