La Generalitat no acusa ara per les protestes a la UdG

“Som una generació de joves que el 2011 vam decidir paralitzar les classes, seure i debatre amb llibertat sobre el nostre futur. Ens vam manifestar legítimament en contra de les retallades i en defensa de la universitat pública. I ho volíem fer sense la intromissió d’agents privats i dels cossos de seguretat.” Aquest seguit d’arguments van ser exposats ahir per Isaac Granell, un dels dotze encausats per les protestes que hi va haver durant la commemoració del vintè aniversari de la Universitat de Girona (UdG), el 16 de desembre del 2011. Vuit anys després, el cas va arribar ahir a judici, a l’Audiència de la ciutat. Just a l’inici de la sessió, van tenir lloc unes modificacions substancials. L’advocat de la Generalitat, que acusava els dotze manifestants, va anunciar un canvi en el seu escrit de conclusions. Va reduir la qualificació, de tal manera que els delictes que atribuïa als investigats els va passar a considerar faltes (de lesions i de falta de respecte i desobediència lleu a l’autoritat). A efectes pràctics, tipificar-ho com a faltes comporta que ja hagin prescrit, i la Generalitat retirava així l’acusació inicial contra els dotze processats (tres noies i nou nois). Deu eren estudiants en l’època dels fets; un altre era alumne i representant sindical, i hi ha una treballadora del personal d’administració i serveis (PAS) de la UdG, que també és membre de la secció sindical de CCOO.

En la mateixa fase de qüestions prèvies, l’advocat Benet Salellas, que defensa els dotze encausats, va variar l’acusació inicial envers dos mossos d’esquadra. Salellas va requalificar l’acció dels policies de delictes de tortures i lesions a faltes, les quals també haurien prescrit. Els dos mossos queden absolts i, d’acord amb el compromís assumit pel president Quim Torra, la Generalitat ja no exerceix d’acusació contra els manifestants.

L’única acusació que es va mantenir cap als dotze processats és la de la fiscalia, que sol·licita fins a dos anys i dos mesos de presó per presumptes delictes de desordres públics, atemptat i desobediència a l’autoritat. La fiscal demana, a més, multes i dies de localització permanent per a algun dels encausats per faltes de lesions i de danys i per una falta continuada d’amenaces.

De moment ahir es va escoltar la versió d’una desena de mossos. Van relatar que, a les 9 h d’aquell 16 de desembre, es van col·locar unes tanques i una línia de policies uniformats a la plaça Sant Domènec per una possible manifestació. S’hi van arribar a congregar entre 500 i 600 persones, en senyal de protesta contra les retallades, la privatització de la universitat i la pujada de taxes. El cap del dispositiu va explicar que els concentrats també proferien crits en contra de la visita del llavors president de la Generalitat, Artur Mas, que va assistir a l’acte del vintè aniversari de la UdG, a l’aula magna de l’església de Sant Domènec. L’agent va dir que a poc a poc l’ambient es va encrespar, que alguns manifestants van intentar tirar les tanques endavant i que una o dues persones van mirar de saltar-les.

Un grup va anar al claustre de la Facultat de Lletres. Des d’aquí, la policia sosté que els manifestants van obrir una porta metàl·lica que donava a la sala on es feia l’acte amb les autoritats. A través d’aquesta obertura, presumptament, van continuar fent crits de protesta i llançant objectes, que, segons el cap del dispositiu, “no anaven adreçats a Mas”. A partir d’aquí, els Mossos van protagonitzar càrregues. Van reiterar que pretenien garantir la integritat de les persones que hi havia en l’acte, la dels agents i la dels manifestants, per impedir que accedissin a l’aula magna i evitar també que algú hi caigués a dins (des de la porta que suposadament van obrir, hi havia un desnivell de tres metres entre el claustre i la sala on se celebrava l’acte). Amb tot, uns quatre agents es van fer lesions (un d’ells indica que va rebre dues puntades de peu; un altre, un cop al cap; un tercer, una contusió a la cella, i un altre, un cop al casc amb la pota d’una cadira i una pedra li va impactar a la mà). En tots els casos es tracta de lesions lleus i cap d’ells reclama ser indemnitzat.