“Pensava que moriria”

“Pensava que moriria”, va relatar ahir davant del tribunal la Marta, la veïna de Girona que el 27 de juliol del 2018 va ser segrestada al garatge de casa seva per dos malfactors que la van colpejar i la van tenir entaforada dins del seu propi cotxe durant sis hores, circulant fins que la Guàrdia Urbana de Barcelona els va aturar per una infracció. En veure’s lliure ella va abraçar el primer urbà que va veure. “Em va costar posar-me dreta i feia passos com les nines de Famosa”, va explicar la víctima, que tenia blaus per tot arreu per culpa de les trompades que li van clavar els seus segrestadors, que li van ocasionar lesions greus que van tardar 127 dies a curar-se i que li han deixat seqüeles físiques i psíquiques. “No tenia cap possibilitat d’escapar”, va remarcar, tot relatant com l’home que la custodiava darrere el cotxe la pressionava amb la mà contínuament perquè no li quedés dubte que la tenia a rega. La van amenaçar de treure una pistola i disparar-li. “Que si m’ho vaig creure? Doncs és clar que sí, per què no m’ho havia de creure?”, va respondre la dona, que va declarar sense que els acusats fossin dins la sala per no haver-se de creuar les mirades amb els homes que li van fer viure una odissea de terror, sense gaire sentit. Per què se la van endur segrestada si ja li havien robat la bossa i s’havien fet amos del seu cotxe? El que és clar és que ells volien arribar al barri de la Mina de Barcelona. Marta va sentir com un cop arribats a Barcelona s’aturaven en tres ocasions per demanar com s’arribava a la Mina. Abans s’havien parat en un descampat en un bar on un va baixar a comprar una orxata i una cervesa i en un descampat de Platja d’Aro on van provar de guanyar 1.000 euros a canvi de dir-li a un empresari on eren els 40 televisors que li havien robat.

Però tot això, contrastat amb càmeres i testimonis, ells no ho recorden. Miguel Fernández Durán i Narcís León Avilés, tots dos amb un llarg currículum delictiu, van relatar ahir que la nit abans del segrest de Marta ells havien estat de gresca tota la nit drogant-se i bevent alcohol. Concretament van dir que s’havien injectat cocaïna i havien pres LSD i cànnabis a dojo. I també recorden que van entrar al garatge on van capturar la víctima per injectar-se més cocaïna per no fer-ho al carrer. A partir d’aquí ja no recorden res més. Clara jugada per intentar una rebaixa de pena (demanen 16 anys per a ells) per estar sota l’efecte de les drogues. El testimoni de la víctima els contradiu. Marta recorda que parlaven de forma coherent i que conduïen bé, sense sotracs. Ara sí que ha sabut que anaven amb excés de velocitat per les dues multes d’aquell dia que li han arribat a ella.