Successos

El 9 de març: primer acte institucional pels desapareguts

Les famílies reclamen a l’administració més informació sobre la casuística de les desaparicions per fer prevenció

El 9 de març, esta­blert pel Par­la­ment de Cata­lu­nya com el Dia de les Per­so­nes Des­a­pa­re­gu­des, se cele­brarà aquest any per pri­mer cop a la història un acte ins­ti­tu­ci­o­nal, en prin­cipi a la Gene­ra­li­tat, amb repre­sen­tants del govern i de les dife­rents asso­ci­a­ci­ons de fami­li­ars de per­so­nes des­a­pa­re­gu­des. Fins ara, el 8 de març es con­vo­ca­ven actes de caire asso­ci­a­tiu, encara que amb presència de repre­sen­tants del govern, com el que es fa a Cor­nellà de Llo­bre­gat, població on va des­a­parèixer la noia de 16 anys Cris­tina Ber­gua el 9 de març del 1997, motiu pel qual es va esco­llir el 9 de març com la jor­nada per recor­dar totes les per­so­nes des­a­pa­re­gu­des. La cele­bració d’aquest acte ins­ti­tu­ci­o­nal, amb l’objec­tiu de fer visi­ble el pro­blema de les des­a­pa­ri­ci­ons, és el pri­mer fruit de l’apro­vació de la moció ins­tada pel dipu­tat del PSC Rafel Bru­guera, mes­tre i exal­calde de l’Escala, que fa anys que tre­ba­lla en els afers de les des­a­pa­ri­ci­ons, on va entrar a par­tir de la des­a­pa­rició d’una per­sona molt pro­pera, Maria Poch, la veïna de l’Escala des­a­pa­re­guda el 2004, que, com Cris­tina Ber­gua, no ha estat loca­lit­zada.

La moció de Bru­guera també recla­mava millo­rar la gestió dels dife­rents epi­so­dis dels pro­ces­sos de des­a­pa­ri­ci­ons. És el que recla­men els fami­li­ars, que es tro­ben que les recer­ques acti­ves amb par­ti­ci­pació de Bom­bers, Mos­sos, Pro­tecció Civil, Agents Rurals, solen durar entre qua­tre o cinc dies, depe­nent del cas con­cret. “Després les famílies ens que­dem soles bus­cant i se’ns diu que si no es troba cap indici nou, no es repre­nen els ras­tre­jos”, remarca Patrícia Petit, por­ta­veu d’Afa­des, que tot i que entén que no es poden per­pe­tuar les batu­des en el temps, recorda que els fami­li­ars neces­si­ten sen­tir-se acom­pa­nyats per les admi­nis­tra­ci­ons. Petit també lluita perquè la poli­cia els faci­liti més dades sobre les des­a­pa­ri­ci­ons i sobre la casuística. Creu que no n’hi ha prou de dis­po­sar de números sobre denúncies i casos resolts. “Neces­si­tem saber el perquè de la des­a­pa­rició, si la per­sona ha retor­nat i com i per què. Tot això és molt impor­tant perquè des de les asso­ci­a­ci­ons puguem fer pre­venció”, afirma Petit, con­vençuda que dar­rere mol­tes des­a­pa­ri­ci­ons hi ha un cas de violència de gènere. I sobre­tot reclama millo­rar i acce­le­rar les pro­ves científiques per com­pa­rar les res­tes cadavèriques amb les dades biològiques de des­a­pa­re­guts. A tot l’Estat hi ha cata­lo­gats 3.500 cadàvers no iden­ti­fi­cats. Rafel Bru­guera remarca que s’ha avançat molt amb la base de dades de per­so­nes des­a­pa­re­gu­des i res­tes sense iden­ti­fi­car cre­ada el 2010, però que queda encara la feina àrdua d’incor­po­rar-hi de manera manual els casos d’abans del 2010, que poden con­tri­buir a posar nom a alguns cos­sos mai iden­ti­fi­cats.

LA XIFRA

3.500
cadàvers
sense identificar hi ha localitzats a tot l’Estat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia