Successos

Judici del cas del crim dels urbans

Rosa i els superpoders

La guàrdia urbana acusada de l’assassinat del seu company manté que no s’imaginava que fos mort ni quan van cremar el cotxe al pantà de Foix

Afirma que no va delatar l’altre acusat perquè estava “cagada” per les amenaces

Rosa Peral, ahir, el pri­mer dia que es pre­senta al judici sense un moca­dor al coll, va decla­rar durant gai­rebé cinc hores, davant del jurat popu­lar que ha de deci­dir si ella, agent de la Guàrdia Urbana de Bar­ce­lona, i el seu com­pany al banc dels acu­sats, Albert López, el seu exa­mant també urbà, van posar fi a la vida de Pedro Rodríguez, també agent del cos i xicot de Peral, que va ser tro­bat assas­si­nat i cal­ci­nat dins del male­ter del cotxe al voral del pantà de Foix el 4 de maig del 2017. La sessió d’ahir no va ser sufi­ci­ent per aca­bar l’inter­ro­ga­tori del fis­cal per la loqua­ci­tat de Peral, que repre­gun­tava i s’espla­iava en les res­pos­tes fins al punt que el pre­si­dent del tri­bu­nal, Enri­que Rovira del Canto, la va haver de fre­nar en diver­ses oca­si­ons per evi­tar que declarés de motu pro­prio. “Jo no tinc super­po­ders”, va etzi­bar Peral al fis­cal per con­fi­gu­rar una imatge d’ella al marge de les fotos on se la veu prac­ti­cant esports de con­tacte físic. Però l’acu­sada sí que va des­ple­gar els seus super­po­ders ver­bals i de seducció ges­tual (va plo­rar en un parell de cops) per reba­tre tots els indi­cis que apun­ten cap a un crim pla­ni­fi­cat per treure’s del mig Pedro perquè li supo­sava una nosa per repren­dre la relació amb Albert. El mis­satge que va enviar a Albert dient-li que només ell la tin­dria, s’ha d’inter­pre­tar que ho feia perquè així Albert no l’ata­balés més i ella pogués con­ti­nuar la vida amb Pedro. Perquè, afirma, la relació amb Albert no era tal perquè ell no s’impli­cava amb les seves filles. Valenta? S’hi con­si­dera, va dir, només si està de ser­vei: donant un toc sur­ten cent guàrdies a aju­dar-la. Però, en canvi, va asse­gu­rar que durant els qua­tre dies que van pas­sar des de la mati­nada del 2 de maig, quan Albert va irrom­pre a casa seva armat amb una pis­tola, amb una tapa­bo­ques posat i una mot­xi­lla amb un pal, quan va per­dre de vista Pedro, fins que els Mos­sos van arri­bar a casa seva per comu­ni­car-li que havien tro­bat el cotxe cal­ci­nat i un cadàver a dins, no va ser capaç d’enviar cap senyal d’auxili a cap com­pany, tot i que uns dels dies va sopar amb un grup d’una quin­zena de com­panys de la Guàrdia Urbana.“Estava cagada”, va repe­tir més d’un cop davant del tri­bu­nal. Una por que li pro­vo­cava Albert, que, va dir, era el que la va obli­gar a fer ser­vir el mòbil de Pedro per enviar-se mis­sat­ges com si fos viu, el que la va por­tar fins a la vora de la casa de Ruben (l’exma­rit mosso de Peral) per situar el telèfon de la víctima (des d’allà va enviar alguns dels mis­sat­ges) a prop de l’habi­tatge i simu­lar que podia haver-hi hagut una bara­lla entre Pedro i Ruben, que esta­ven ene­mis­tats. Peral va asse­gu­rar que, tot i que ella havia sen­tit cops la nit que Albert va irrom­pre a casa seva i que no havia tor­nat a veure Pedro des de lla­vors, ella estava con­vençuda que Pedro era viu i que ja tor­na­ria. Va asse­gu­rar que ni tan sols va entre­veure que Pedro era mort quan, després de pas­sar per casa de Ruben, Albert la va tor­nar a casa i lla­vors li va dir que agafés el cotxe de Pedro, que estava apar­cat davant de la casa del veí, aquell que també va tenir rela­ci­ons, esporàdiques, segons ell, amb Rosa i que va tes­ti­mo­niar que havia sen­tit sorolls d’una serra mecànica. Aquell dia, al ves­pre, Rosa, “cagada de por”, va fer el que li mana­ven i va con­duir el cotxe tot seguint Albert, que anava a davant amb el seu. Van res­se­guir la car­re­tera asfal­tada vora el pantà fins que Albert va entrar en un camí de terra. Ter­reny des­co­ne­gut per a Peral, perquè ella, amb bici­cleta i moto, només va per vies asfal­ta­des. I un cop atu­rada –va rela­tar– va veure venir Albert amb dos bidons de gaso­lina, i ella –diu– no es va pas ima­gi­nar mai que volia cal­ci­nar el cotxe i menys que a dins hi hagués en Pedro mort. Va pen­sar que li volia fer mal, a ella, i es va posar a córrer cap a la car­re­tera asfal­tada per veure si tenia sort i pas­sava un cotxe. Va sen­tir una explosió i al cap d’una estona la va reco­llir un cotxe. El de l’Albert. Però ella, amb els super­po­ders de la paraula, vol convèncer el jurat que no sabia que havien dei­xat Pedro cre­mant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia