Successos

De delinqüent a mite

Troben mort en una pensió de Pontevedra Carles Brunet, protagonista d’atracaments, i agressions, com la del mossèn de Tossa, i també escriptor

La premsa gallega el glorifica amb paraules d’elogi a una persona “invisible” que va deixar un rastre de bondat i solidaritat

Té quatre germans policies i ell es va quedar a l’altre costat de la llei

No és estrany que a les glos­ses dedi­ca­des als difunts es recu­llin només les seves bon­dats i s’obviïn els aspec­tes nega­tius, per més que en vida se li esbom­bes­sin. Ha pas­sat amb Car­les Bru­net, pro­ta­go­nista de crònica negra abans de recon­ver­tir-se en escrip­tor. El dia 6 va ser tro­bat mort en una pensió de Pon­te­ve­dra; feia dies que era mort i fins que la pudor no va aler­tar els veïns ningú el va tro­bar a fal­tar. Va morir en soli­tud. Un cop mort la premsa, La Voz de Gali­cia, va dedi­car-li un gran repor­tatge de llo­an­ces. El delinqüent cone­gut a Cata­lu­nya ha esde­vin­gut mite després de mort a Galícia.

Car­les Bru­net, nas­cut a Tossa de Mar, és l’únic de la saga dels cinc ger­mans Bru­net que no és poli­cia. Ell, el ter­cer dels ger­mans, es va que­dar a l’altre cos­tat de la línia de la llei. El 2020 es va fer popu­lar a les pla­nes dels dia­ris per l’ele­vada pena que li dema­nava el fis­cal, onze anys de presó, per haver robat el trist botí de 105 euros. El botí era curt però el delicte, els delic­tes, greus, ja que Car­les Bru­net va acon­se­guir els diners per­pe­trant en un mateix dia, el 19 de novem­bre del 2009, tres atra­ca­ments a mà armada a Sant Feliu de Guíxols. Esgri­mint un gani­vet de grans dimen­si­ons va amenaçar els emple­ats d’una farmàcia, una fer­re­te­ria i una gaso­li­nera. Fets que el van con­ver­tir en autor de tres delic­tes de roba­tori amb violència i inti­mi­dació. D’aquí que la pena dema­nada pel fis­cal fos tan ele­vada. Final­ment, però, se li va impo­sar una pena de tres anys i tres mesos de presó, que se li va dei­xar en sus­pensió si feia un trac­ta­ment de des­in­to­xi­cació. En el judici, Bru­net va dema­nar perdó i va cul­par la beguda de la seva actu­ació. “Jo quan no bec soc una excel·lent per­sona i ben edu­cat, però quan bec no soc jo. L’alco­hol em fa fer coses, la per­so­na­li­tat se me’n va en orris i em torno un des­gra­ciat. Jo soc incapaç de fer mal a ningú. Demano perdó, estic molt pene­dit. Una cosa així no la faré mai més. No soc un cri­mi­nal, sinó un malalt i em vull reha­bi­li­tar i estic dis­po­sat a seguir el trac­ta­ment”, van ser les seves parau­les tex­tu­als.

El 2007el jut­jat de Bla­nes el va con­dem­nar a pagar una multa de 120 euros per una falta de lesi­ons i una d’ame­na­ces, per un cas molt novel·lesc. Bru­net va ata­car el rec­tor de Tossa, mossèn Car­re­ras i Pera. Com sem­pre, ell va adme­tre la seva culpa però ho va jus­ti­fi­car. Bru­net va adme­tre haver ata­cat el capellà perquè aquest “havia jugat amb ell”, fent-li petons i donant-li fal­ses espe­ran­ces que el dei­xa­ria ser pare pelegrí, un càrrec, de tra­dició ances­tral, que només acon­se­guei­xen pocs esco­llits de la soci­e­tat de Tossa. Bru­net no va ser el pare pelegrí, i ell ho va inter­pre­tar com una gran traïció del capellà. El 1995 Bru­net ja havia sigut pro­ta­go­nista de les cròniques per una mali­feta, molt pecu­liar. Va anar a la clínica Salus Infir­mo­rum de Banyo­les i en va robar una mare­dedéu perquè va con­si­de­rar que estava molt dete­ri­o­rada i que s’havia de res­tau­rar. Va dur la figura a casa i, entre ell i el seu pare, la van res­tau­rar i la van pin­tar amb mol­tes colo­rai­nes. Després la van tor­nar. Les mon­ges van estar con­ten­tes de recu­pe­rar la imatge però no els va agra­dar el seu nou aspecte. El maqui­llatge i la laca de les ungles no s’adeia amb la imatge d’una Verge. Un pre­ce­dent del cas de l’ecce­omo de Borja.

El “bon noi” que pin­tava mare­de­deus, es rebel·lava a plan­to­fa­des con­tra el cape­lla traïdor, i atra­cava boti­gues per “culpa del beure”, es va con­ver­tir en escrip­tor, bevent de les fonts de la seva pròpia vida. Pri­mer va publi­car El alcohólico bipo­lar i després va venir Una ilusión con Car­les i fins a set volums. Ja con­ver­tit en escrip­tor, el febrer del 2014, va tor­nar a asseure’s al banc dels acu­sats, aquest cop per dos delic­tes de mal­trac­ta­ment en l’àmbit fami­liar, un envers el seu pare i l’altre envers el seu oncle, arran de l’inci­dent que havia pro­ta­go­nit­zat la vigília de Nadal, que va aca­bar amb la seva detenció per part de la Poli­cia Muni­ci­pal de Girona.

Al seu per­fil de Face­book es defi­nia com “ un cavall de foc com tots els nas­cuts el 1966, un pura sang molt difícil d’eli­mi­nar i amb força per superar-ho tot”, i des d’allà també va anun­ciar que s’ins­tal·lava a Ribeira, a la Coru­nya. Però on el dilluns dia 6 va ser tro­bat mort va ser en una pensió de Pon­te­ve­dra. El dis­sabte 28 d’agost encara havia par­lat per telèfon amb el seu pare. Havia arri­bat a Pon­te­ve­dra feia un temps, ningú sap ben bé quan. Anava a bus­car men­jar a un men­ja­dor social. L’edu­ca­dora del men­ja­dor es desfà en elo­gis cap a l’usu­ari difunt en decla­ra­ci­ons a La Voz de Gali­cia i demana que es remar­qui la faceta d’escrip­tor d’aquell home que vivia amb dis­creció i sense bus­car mai cap pro­blema a ningú. Car­los, el hom­bre que fue invi­si­ble hasta muerto en Pon­te­ve­dra és el títol de l’ampli repor­tatge d’elo­gis a l’escrip­tor “pros­crit, repu­diat, maleït i mai lle­git”, com s’havia defi­nit ell al peri­o­dista Xavi Cas­tillón quan va pre­sen­tar el seu altre lli­bre El escri­tor de meca­nis­mos. El Car­les delinqüent ha des­a­pa­re­gut, el difunt Car­les era un home de bon­dat. Des de Cata­lu­nya, els seus pares i els seus ger­mans poli­cies (un ara està en excedència i fa de mag) espe­ren que els enviïn les cen­dres des de Galícia, llençar-les a l’estany, i posar fi a la història de pati­ment de tota la família i sobre­tot d’en Car­les, l’únic germà Bru­net que no va ser poli­cia, que pri­mer va pro­var sort en el món de la música com a Hook, el Can­tau­tor de l’Estany, va caure en la delinqüència, es va voler redi­mir escri­vint i només la mort l’ha miti­fi­cat.

Carles és l’únic dels germans de la saga Brunet que no va ser policia. Ell va voler ser artista, va traspassar la línia de la llei, va ser escriptor i ha mort en solitud a Galícia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia