Autobiografia de la víctima, feliç de ser en un país “tan bonic”

El noi mort a trets a Vila-sacra, Yous­sef Telem­sani, tre­ba­llava de fer­rer, havia jugat a fut­bol amb l'equip de Sant Llo­renç de la Muga, on tenen un bon record de la seva qua­li­tat humana i de com par­lava el català a la per­fecció. El dijous 26 de maig del 2011, va pen­jar una auto­bi­o­gra­fia a inter­net on relata la seva arri­bada a Cata­lu­nya, que defi­nia com “aquest país tan bonic”.

Tex­tu­al­ment, escri­via: Yous­sef Telem­sani Chen­touf: vaig néixer el setze de juny de l'any 1979, en un poble de l'inte­rior del Mar­roc ano­me­nat Taula.

Els meus pares són del Mar­roc, els seus noms són M'Hamed Telem­sani i Sou­dia Chen­touf, tots dos són del mateix poble on vaig néixer jo (Taula), es conei­xien des de petits, ells també van néixer a Taula. L'any 1982 vaig arri­bar aquest país tan bonic, jun­ta­ment amb la meva mare i la meva ger­mana Hanifa, després de que el meu pare s'establís a Figue­res. Va aca­bar d'esta­blir-se a Figue­res després d'haver pro­vat sort a Itàlia, Ale­ma­nya i França, fent de cui­ner.

En total som cinc ger­mans, jo, tres ger­ma­nes i un germà petit més: Hanifa (1981), Naz­hia (1983), Naula (1986) i l'Elias (1997).

Jo i la meva ger­mana Hanifa som els únics dels cinc ger­mans que vam néixer a Taula. L'Elias, Naz­hia i la Naual van néixer a l'hos­pi­tal de Figue­res, encara me'n recordo.

Vaig viure uns anys al poble de Vila­fant que és on vaig pas­sar gran part de la meva infan­tesa, vaig estu­diar al col·legi Sol i Vent de Vila­fant i l'ins­ti­tut Narcís Mon­tu­riol de Figue­res on vaig fer dos anys d'auto­moció. Per coses de la vida vaig haver de dei­xar els estu­dis per posar-me a tre­ba­llar per donar un cop de mà a la família. Vaig tre­ba­llar de cam­brer, de repar­ti­dor de begu­des, en la cons­trucció, mosso de magat­zem, con­duc­tor de car­ret elèctric, etc. M'agrada molt els esports com el fut­bol, el ciclisme, el ten­nis i el bas­quet, actu­al­ment jugo amb el Sant Llo­renç de la Muga. Visc a Figue­res des que tinc tretze anys.

Els països que he visi­tat són França, Itàlia, Holanda, Mar­roc i Algèria, com és nor­mal Espa­nya i Cata­lu­nya con­si­de­rat un país per a molta gent.

Actu­al­ment estic sol­ter o sigui no tinc fills o almenys això crec i no sé que més expli­car o sigui aquí s'acaba la meva auto­bi­o­gra­fia.

La família ha deci­dit tras­lla­dar el seu cos al Mar­roc.