Administracions

JORDI COLOMÍ MASSANAS

ALCALDE DE TORROELLA DE MONTGRÍ

“No som res sense els pobles del costat”

“Tenim un municipi molt ponent. Som potents perquè som la suma de moltes coses”

“Hem de fer un gran salt pel que fa referència a la qualitat urbana”

“Penso que podem dir amb orgull que el territori del nostre municipi està salvat ”
“Cal tenir clar que la Costa Brava no la va fer malbé només el franquisme”

La pedra del Montgrí és present a Torroella, al seu nucli, a l’entrada de l’ajuntament. El Ter passa per aquest municipi, capital del Baix Ter, regant els seus camps i travessant la plana, un paisatge ordenadament agrícola, per acabar a la Gola, on riu i mar inicien un diàleg. El paisatge, la natura va lligada, doncs, al tarannà dels seus vilatans. Jordi Colomí (UMP),l’alcalde, no n’és cap excepció; segurament si ho fos, no seria alcalde. Per Colomí el compromís amb la natura i la cultura, són claus, Com també col·labor entre municipis per fer una sumar de forces i iniciatives. Però, per parlar d’aquests i altres temes, ens proposa iniciar la nostra passejada pel nucli antic; abans resseguit d’unes imponents muralles, ara desapareguts, tret d’alguns poderosos trams, aquest és un espai ordenat, tranquil, que es converteix una mica en el mirall des del qual els torroellencs ens tornen la mirada.

Colomí és un home que la majoria de vegades sap transmetre franquesa, tot i que en els temes importants calla més que diu. Segurament, aquí hi intervé que ve de família de pagesos. Amb tot, i sota les seves maneres suaus, no deixa d’haver-hi un geni notable, especialment si veu el paisatge amenaçat.

–Quins records té passejant per aquests carrers del nucli? –preguntem.

–Els hermanos gabrielistes! –respon.

Colomí explica que amb 9 anys va començar a anar a escola als Germans de Sant Gabriel, que tenien la seu darrere l’església –ja no hi són; ara, el col·legi Sant Gabriel és a la ronda Pau Casals: “Evidentment, l’escola tenia un pati, on jugàvem, però el nostre pati de veritat eren els carrers del nucli antic, un lloc on jugàvem i descobríem coses enormes”, diu, mentre s’atura i recorda: “Era un món en què les cases ens semblaven immenses i amb uns carrers enormes, amb molta història. Aquest era el meu món en aquella època. Després, vam estrenar el nou centre.”

El seu perible vital i el de la seva família, el va portar de Foixà a l’Estartit. A Foixà, on va néixer, recorda veure a la nit des del mas on vivien les llums de Torroella, que a aquell nen li semblava una gran ciutat. El seu avi va ser alcalde del poble. Així i tot, el règim franquista el va afusellar, i la seva família, que tenia camps arrendats, ho va tenir molt difícil des de llavors. Després, va anar a Gualta i, més tard, a l’Estartit, on els seus pares van treballar de masovers.

–Soc de pagès. Això no obstant, no he fet mai de pagès –puntualitza.

–Havia pensat mai a ser alcalde?

–Sincerament, mai!

Colomí explica que, des de sempre, va simpatitzar amb UPM, però, també admet que li feien pena, “pel gran nombre de crítiques que rebien”. “De fet, pensava: «Que en són, de burros, de voler presentar-se a un Ajuntament amb les crítiques que generen i amb la bona gent que són i les ganes que tenen de fer coses»”, hi afegeix. Albert Bou, que va ser alcalde d’UPM i un referent a la població, el va seduir quan tenia 27 anys. La feina que es va fer, recorda d’aquells primers anys, amb l’aprovació d’un pla general que va aconseguir desqualificar grans zones, forma part del seu recorregut vital i marca el seu esperit com a polític. També va influir que, tot i viure a l’Estartit, no va ser mai partidari de la segregació d’aquest nucli costaner del de Torroella.

El seu gran objectiu, ara que és finalment alcalde, és fer créixer el municipi harmònicament: “Ara, el que ens cal és seguir en aquesta línia i fer un gran salt en tot allò que fa referència a la qualitat urbana.”

Després de passar per la plaça de la Vila, Colomí proposa, naturalment, arribar-nos fins a la riba del Ter. “Torroella –segueix–, durant quaranta anys, ha fet una sèrie d’esforços polítics importants i, tot i els alts i baixos, ha tingut una línia bastant coherent. I molt d’aquest mèrit el tenen els primers ajuntaments democràtics del nostre municipi”, recorda, reflexionant amb to crític: “Cal tenir molt present que la Costa Brava no la va fer malbé només el franquisme. Van contribuir-hi molts ajuntaments que no van saber actuar amb la contundència amb què ho havien de fer en aquell moment. Torroella va tenir la sort que els primers equips de govern estaven formats per gent jove i no per aquells vells decrèpits del franquisme, que en molts llocs es van disfressar de Convergència o d’UCD per continuar governant. Aquí era gent molt jove, amb ganes i estudis. Va ser un trencament total amb un alcalde amb només 28 anys.”

Després d’haver passat davant l’Espai Ter, caminem pel camí de terra que porta fins al riu i Colomí s’atura al mirador. El riu passa regant els camps, resseguint la darrera etapa. Mirant el Ter, explica que s’ha de tenir clar el que s’ha de fer: seguir amb aquella línia, aquell recorregut coherent que ha anat mantenint políticament el municipi. “Quines han de ser les nostres polítiques? Després de quaranta anys d’haver preservat el territori, haver generat equipaments públics i socials a tots dos nuclis, després d’haver aconseguit que les problemàtiques tinguin un tant per cent força controlable, el que cal fer, insisteixo, és assolir un gran salt en la qualitat urbana.”

Ens recullen en cotxe i marxem cap a la plana. Un darrer viatge que ens ha de portar fins al Salt d’Euga.

–Posi’ns exemples. Què és el que els falta?

L’alcalde creu que, ara, el que toca és treballar els petits detalls: “El que s’ha de fer és millorar els carrers i places i reforçar les zones verdes, els parcs infantils i la mobilitat sostenible. Tenint molt clar que el 68% del municipi és parc natural, penso que no ho tenim gens malament, gens.”

El recorregut pel pla permet veure les pomeres, perfectament arrenglerades, amb les branques sense fulles retallant-se sota un cel una mica apagat: “El nostre municipi és ple d’oportunitats –segueix Colomí–. El primer que hem de fer, un cop podem dir amb orgull que el territori està salvat, és treballar cap a una promoció integral, perquè la desestacionalització és possible, cercant aquest objectiu. Tots hem de ser conscients, però, que de turisme de sempre en vindrà, ja sigui el de sol i platja o el de segona residència. Sabem que sense fer gaire campanyes també emplenaríem. El repte és que la gent ens vingui a veure al llarg de tot l’any i que gaudeixi de les experiències que els podem oferir. L’encant urbà, que també, el pots trobar a molts llocs; així i tot, nosaltres podem oferir l’encant de la natura, el paisatge, i el que representa aquest territori en l’aspecte natural i patrimonial.”

–El seu és un recorregut vital, i evidentment polític, que el porta del camp, en un poble poc il·luminat com Foixà, a Torroella. Aquest viatge, creu que li ha donat una visió més de conjunt?

–Sí, absolutament. Això i el referent que vaig tenir amb aquells joves que van assentar les bases del que ara tenim com a municipi.

El nostre recorregut finalitza al Salt d’Euga, ja a l’Estartit, un antic salt d’aigua del torrent d’en Planes i que avui és un mirador excepcional. Des d’aquí, podem gaudir d’una gran panoràmica de l’Estartit, amb les illes Medes al fons, encaixades entre el massís, a l’esquerra, i les Maures, a la dreta. El nom del salt segurament prové de la forma que agafava l’aigua en caure per la paret, que podria recordar la cua d’un cavall.

“Tot això del que estem parlant –segueix–, i és important, ens ha de permetre tenir una visió de respecte per l’entorn, que hauríem de tenir tots plegats.” Mirant cap a l’Estartit, Colomí ho vol deixa clar: “Tenim un municipi molt ponent. Som potents perquè som la suma de moltes coses. L’Estartit podria ser un monocultiu turístic, tanmateix Torroella té altres potencials més variats. La suma de tot és potent, i tot això encara sumarà molt més si tenim tots clar que no som res sense els pobles del costat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Agenda Rural, el full de ruta per a l’equilibri territorial

barcelona
PAU CASALS

Del cant excels del violoncel al clam per la pau universal

societat

El 40% dels pacients amb verola del mico requereixen tractament

Control de l’ús del mòbil amb càmeres a partir del setembre

BARCELONA

La formació dual s’erigeix en factor clau per a l’ocupabilitat dels joves

barcelona

Una plataforma permet trobar assajos clínics

barcelona

Els caçadors traslladen les queixes a l’administració, però no inicien la temporada

Girona

Tancada la piscina coberta de Santa Coloma de Farners

Santa Coloma de Farners

Sense aigua fins a quatre dies per una avaria en una canonada a Llagostera

LLAGOSTERA