Administracions

L’església vella ja és de l’Ajuntament de Castellfollit

L’ha inscrit al registre de la propietat, després de tres anys de tràmits, i és el primer cas d’immatriculació a la inversa

Ha posat fi a un buit administratiu que no li ha permès demanar ajuts per actuar a l’edifici

La immatriculació ha posat fi a un buit administratiu

En plena polèmica per les immatriculacions de l’Església, l’Ajuntament de Castellfollit de la Roca ha culminat un llarg procés d’immatriculació a la inversa, és a dir, que ha aconseguit inscriure al registre de la propietat immobiliària l’església vella i, per tant, aquest edifici, que des dels últims anys del segle passat és un museu i una sala polivalent, ja és oficialment patrimoni públic. Aquest tràmit té una importància capital, ja que això permetrà a l’Ajuntament demanar ajuts per poder dur-hi a terme els treballs que calen per adaptar-lo a la normativa de seguretat vigent i per millorar-hi alguns serveis que necessiten una renovació, com per exemple els lavabos. A més, com ha informat l’alcalde, Miquel Reverter, la immatriculació és indispensable per tramitar la protecció de l’edifici declarant-lo bé cultural d’interès local.

Del poble

L’alcalde ha remarcat que aquest edifici va ser recuperat als anys vuitanta del segle passat amb les aportacions i la feina desinteressada dels veïns i veïnes de Castellfollit, amb la col·laboració de l’administració de l’època. Estava en estat de ruïna, des que es va cremar durant la Guerra Civil espanyola. A més, ha informat que el procés de la immatriculació ha estat llarg i que és el resultat de moltes consultes tècniques i de contactes amb el Bisbat de Girona, i que ara ha fructificat i posa fi a la situació de buit administratiu que hi havia sobre l’edifici, perquè ningú no constava com a propietari oficial. Tot i això, en els darrers anys el consistori exercia com a responsable mitjançant una cessió pactada amb el Bisbat de Girona durant la dècada dels seixanta per raó de 99 anys, tot i que la diòcesi no en tenia la potestat.

Miquel Reverter ha informat que l’Ajuntament vol consolidar la nau de l’església vella en un espai en què es puguin fer actes de diversa mena. Fins ara, ha complert una funció cultural, social i d’acollida turística a Castellfollit. Entre moltes altres coses, s’hi han fet des d’exposicions fins a representacions d’espectacles, i també s’ha convertit en seu de reunions tècniques, administratives o associatives, i fins i tot s’hi han celebrat casaments civils. Segons les dades facilitades per l’alcalde, prop de 25.000 persones de mitjana hi passen cada any –dades d’abans de la pandèmia.

Una de les idees principals és poder situar-hi un punt d’acollida de visitants i una mena de centre d’interpretació del municipi. Cal tenir en compte que aquesta església està situada a l’extrem de la cinglera basàltica de Castellfollit, una de les reserves del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa més populars, i que, de fet, és un element essencial de la imatge d’aquest emblemàtic espadat.

I Sant Salvador va canviar de temple

L’església vella de Castellfollit de la Roca, dedicada a Sant Salvador, és l’antiga església parroquial del poble. D’origen romànic, ja surt documentada a mitjan segle XIV, tot i que els historiadors mantenen que es va construir a finals del segle XI. Va deixar de ser una església de culte l’any 1936, quan va ser cremada i el sostre es va esfondrar. Aquest temple ha estat objecte de nombroses modificacions a causa dels terratrèmols que van afectar la Garrotxa i de les diferents guerres que van tenir lloc a la zona. Tot i així, encara es conserven una finestra romànica tardana i diversos carreus de basalt de la mateixa etapa. Després de la seva destrucció, la nova seu parroquial es va construir on s’havien de fer les noves escoles republicanes municipals. Als anys vuitanta, es va recuperar. L’edifici actual, refet en diverses ocasions, és d’estil renaixentista tardà, amb un campanar de planta quadrada amb obertures a cada banda i coronat per una teulada casquet adornat amb petites pilastres.  La restauració ha estat molt encertada, ja que s’ha combinat el vidre, el ferro i la pedra original. Actualment, un dels principals atractius és l’accés al campanar, des d’on hi ha una impressionant vista sobre la vall del Llierca i l’Alta Garrotxa. L’església nova està dedicada també a Sant Salvador i té l’accés per una petita plaça situada a l’antiga travessera urbana de l’eix Pirinenc. És un edifici molt robust, amb poques obertures i amb les parets fetes de pedra volcànica. El campanar és molt discret.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
pròxim orient

Ja són més de 8.300 els morts per la catàstrofe sísmica

ankara

La Generalitat assumeix aquest mes la gestió d’alertes a mòbils per emergències

barcelona

El món respon a la crisi

Beirut

A tocar de la normalitat

Barcelona

La unitat d’arrítmies del Trueta ha atès més de 4.500 pacients en cinc anys

GIRONA
MARIA JOSEP CABAÑAS
FARMACÈUTICA

“Fem fàrmacs per a nens en gominoles”

Barcelona

Els cicles d’infantil inclouran educació afectiva i sexual

Barcelona

Figueres completa la flota de maquinària per a la neteja viària

FIGUERES

“Ma mare és aquí sota i no ve ningú”

beirut