El Museu Thyssen, un itinerari de ciutat a país
Aquest equipament cultural neix amb una clara cooperació entre les parts per ser un gran reclam turístic
Vol situar Sant Feliu en el pla internacional
El Museu Carmen Thyssen, que cada vegada s’acosta més a l’inici de la seva construcció amb les imminents obres de reforma de l’entorn exterior de la plaça del Monestir, ja orienta bona part de les accions que s’hi aniran lligant. Un museu, segons l’alcalde, Carles Motas, per reforçar la potència turística del municipi, ampliar-la i, a la vegada, crear una nova realitat i capitalitat cultural.
L’epicentre cultural serà el nou museu amb pintura procedent dels fons de la baronessa Carmen Thyssen, i l’acció de govern ja té com a horitzó aquesta premissa: per això, bona part de l’obra pública s’orienta en aquest sector i àmbit: l’aparcament de Ponent, del qual es construeix ara la primera fase, servirà per garantir que els visitants tinguin un punt d’arribada amb el seu vehicle ben proper al centre de Sant Feliu, i puguin visitar el museu i la ciutat, pocs minuts abans de la platja.
Des del govern s’ha apostat per disposar d’un equipament cultural amb vocació internacional que, a banda de ser un clar referent, doni nom a la ciutat; és a dir, a diferència d’altres museus rellevants, on la gestió només mira pel seu interès, a Sant Feliu aquest ha de servir per projectar directament a la ciutat.
Un projecte de país
“És un projecte que va més enllà de la ciutat –explica Motas–, perquè pensem que és realment un projecte de país, una oportunitat única. Més enllà de la col·lecció de pintura catalana, perquè serà un element de cultura clau amb tot el que comportarà.” I és en aquesta última etapa quan s’ha fet l’aposta clau: situar-lo definitivament al monestir.
Però per concretar la seva realitat física, que ha de permetre explotar l’art i l’activitat associada, cal posar sobre la taula la unió d’una realitat, de fet de dues: el monestir benedictí i un edifici de nova construcció –aquí de moment un futurible– que ha de donar prestigi i ajudar en aquest diàleg. Un espai, doncs, com a eina per anar més enllà d’un edifici a manera de contenidor.
Com els museus contemporanis, el de Sant Feliu vol oferir experiències. Per això es vol mantenir l’accés principal a través de la portalada original. Els visitants travessaran una sala voltada, que serà l’àmbit d’arribada, informació, venda d’entrades i guarda-roba amb taquilles.
Una obertura al mur posterior permetrà sortir a un espai obert delimitat per una gelosia cap al carrer de l’Horta. Es fa de manera anàloga a certs museus, en què l’espai exterior i l’interior estableixen una continuïtat, com ara el Peggy Guggenheim de Venècia o el de la Fundació Maeght de Sant Pau, a la Provença.
