Front comú en defensa del cànon de residus que una llei estatal posa en perill
Entitats i institucions signen un manifest a favor d’un model que incentiva el reciclatge
Aragonès veu “un atac frontal” al model català, que és referent
Ajuntaments –Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona o Mataró, entre d’altres–, sindicats, entitats ecologistes, gestors de residus, cambres, associacions municipalistes i grups parlamentaris –ERC, Junts, CUP i En Comú Podem– signaven ahir amb el govern encapçalat pel president Pere Aragonès un manifest en defensa del cànon de residus català que posa en perill un projecte de llei estatal sobre residus i sòls contaminats. La proposta estatal implanta un impost sobre la generació de residus, però sense el caràcter finalista que sí té el cànon català –a Catalunya la major part dels diners recaptats financen infraestructures de reducció i reciclatge i permeten als ens locals equilibrar els costos de gestió premiant per ordre de preferència la selectiva, el tractament de la resta i, en darrer terme, el seu dipòsit o incineració.
El manifest deixa clar que els signants no s’oposen a la creació d’un impost estatal sobre els residus però sí a un articulat de la llei que no blindi el cànon que Catalunya ja fa vint anys que aplica, amb un èxit progressiu, com un model, fins i tot, de referència. Una mostra de la importància que el govern dona al manteniment de la fiscalitat catalana de residus és la signatura del manifest per part de tots els exconsellers de Medi Ambient, de diferent signe polític i govern– Salvador Milà, Francesc Baltasar, Lluís Recoder, Santi Vila, Josep Rull i Damià Calvet.
“El sistema funciona, funciona correctament. I és imprescindible mantenir-lo. Avui denunciem que el projecte de llei estatal és un atac frontal al sistema d’èxit de gestió de residus de Catalunya”, afirmava Aragonès en l’acte de signatura ahir a Palau. El president va demanar fer front comú “per blindar el cànon” i va advertir que la redacció actual de la llei estatal envaeix competències, deixarà els ens locals sense els recursos per poder avançar en la reducció de residus i prendrà al Parlament capacitat legislativa en la matèria.
LA FRASE
Retornats 620 de 647 milions
El cànon de residus municipals ha recaptat 647 milions del 2004 al 2021 augmentant progressivament la pressió impositiva. El 2002 se n’han recaptat 82 i s’estima que se n’hauran recaptat 90 el 2021. Del global, 170 milions s’han destinat a infraestructures de tractament i valorització de les fraccions resta i orgànica. D’altra banda, se n’han destinat 450 a equilibrar els costos de gestió afavorint la selectiva per damunt de la fracció resta i el tractament d’aquesta per damunt de la incineració i el dipòsit. Se n’han retornat als ens locals 280 aconseguint recollir el 2020 més de 400.000 tones d’orgànica. Més de 38 han finançat 3.000 t/a de residus perillosos; 50, el tractament previ; i més de 9, la caracterització d’orgànics i compost.
